Palol Sabaldòria de Vilafant: quan l'arquitectura ajuda al patrimoni

Quan parlem de patrimoni històric, difícilment podrem destriar el seu valor de la feina que, en un moment o altre, hi va fer algú amb coneixements dels conceptes bàsics d’allò que en diem arquitectura i enginyeria. Només així podrem entendre l’elegància de la simplicitat d’un dolmen que ha resistit el pas mil·lenari dels anys o la robustesa de parets en opus spicatum d’esglésies i ermites d’èpoques reculades. 

Dos projectes de l'Alt Empordà, guardonats als Premis d'Arquitectura de les Comarques de Girona

En els temps moderns, els arquitectes compleixen la doble funció de crear i preservar. Aquesta és la base motivadora dels Premis d’Arquitectura de Girona que cada any convoca la delegació del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). En l’edició d’enguany, el jurat ha atorgat una menció especial a dos projectes de l’Alt Empordà que també compleixen aquesta doble funció. Per un costat, en l’apartat Paisatges ha estat reconeguda la "Consolidació de ruïna i accessibilitat a la visita" en el conjunt de Palol Sabaldòria de Vilafant, de Joan Falgueras Font. Per l’altra, el "Jardí habitable a Capmany", de l’Estudi d’Arquitectura Toni Gironès, ha obtingut una menció del jurat en la categoria Arquitectures.

A Vilafant, aquest reconeixement ha estat "molt ben rebut", segons explica Xavi Garcia, regidor de Medi Ambient i Patrimoni Cultural. L’autor del projecte guardonat també se sent recompensat: "fa molts anys que treballem en el recinte de Palol Sabaldòria, un espai que no para d’aportar-nos sorpreses", diu Joan Falgueras. Juntament amb el també arquitecte Lluís Gratacós, l’arqueòloga Anna Augé i el professor Antoni Cobos, són els autors del Pla director que marca el camí de continuïtat del recinte.

Joan Falgueras Font (Figueres, 1958) fa anys que compagina la seva feina com a arquitecte municipal de Figueres amb la de conservador de monuments. El projecte de Palol Sabaldòria forma part de la seva extensa carpeta de treballs fets, especialment en el camp de la restauració del patrimoni en llocs tan rellevant com el monestir de Sant Quirze de Colera o el nucli emmurallat de Cruïlles, entre molts altres. Membre de la Comissió de Patrimoni en diversos períodes. Ha estat Vocal de Cultura i Coordinador d’Arxiu i Biblioteca del COAC a Girona. Col·laborador d’Alvaro Siza Vieira en els projectes Centro Galego de Arte Contemporáneo de Santiago de Compostela i l’Edifici en el Port Olímpic a Barcelona. Guardonat amb diversos premis, Falgueras també és membre de la junta de l’Institut d’Estudis Empordanesos.

El seu saber fer es deixa veure a l’ermita preromànica de Sant Miquel, a tocar el riu Manol, on ha participat en la consolidació de les estructures i la instal·lació d’una passera que permet l’accessibilitat dels visitants. Falgueras ressalta l’esforç de Vilafant per a treure a la llum aquest espai patrimonial, un objectiu que "en els seus inicis va néixer amb l’aportació econòmica del Ministeri de Medi Ambient per potenciar el valor natural del Manol, les actuacions arqueològiques i arquitectòniques han vingut després". Les troballes no han parat d’aparèixer, amb grans sorpreses com les del fossat, únic a l’Alt Empordà. "A Palol, entre tots, estem assentant les bases de moltes coses que podran fer els que vinguin darrere nostre", diu. Com han fet ells, seguint els primers treballs de Miquel Oliva Prat, iniciats als anys setanta del segle passat.