La Funcional Teatre de Figueres aposta per un vodevil fresc i exigent, 'Ding! Dong!'

Si hi ha un gènere que la Funcional Teatre no tracta gaire sovint és la comèdia. Les darreres ocasions van ser fa uns anys, amb interpretacions molt reeixides com Un barret de palla d’Itàlia, d’Eugène Labiche (1997), o més recentment Aquí no paga ni Déu, de Dario Fo (2016). Per això, quan decideixen tornar-hi, com és el cas actual, esdevé tot un esdeveniment.

Per aquesta nova incursió en el gènere, han optat per adaptar un text francès d’un dels grans mestres del vodevil, Georges Feydeau (1862-1921), expert en construir veritables "peces de rellotgeria". Concretament, han escollit Le Dindon, una comèdia d’embolics molt exigent, precisa i plena de moments hilarants. Rebatejada per la companyia com Ding! Dong!, s’estrenarà aquest divendres 23 de maig, a les vuit del vespre, al Casino Menestral Figuerenc. A més, s’han programat vuit funcions més: els dies 24, 30 i 31 de maig, i 6 i 7 de juny a les vuit del vespre; i els dies 25 de maig i 1 i 8 de juny a les sis de la tarda. Les entrades ja es poden adquirir al web de Figueres a Escena.

La direcció del muntatge, que arriba després de dues obres anteriors amb un fort component dramàtic (Diàlegs de carmelites i Un cor normal), va a càrrec de Salvador Torres, un dels actors veterans de la companyia figuerenca, que confessa, sense embuts, ser més de comèdia que de drama. Va ser ell qui, ja fa un temps, va llegir aquest vodevil en la versió catalana d’Imma Carrión —també membre del grup—, la qual matisa que le dindon és "el personatge que, en tota reunió, fa de cap de turc, de qui tothom se’n riu".

"Feydeau fa una crítica a la classe burgesa, sobretot a les seves hipocresies i dobles morals"

Salvador Torres

— Director de l'obra

Recordant el "ding dong" dels timbres, Torres ha volgut defugir el significat original francès del títol —que probablement no s'entendria— i, aprofitant el format teatral de l’obra, dividida en tres escenes (presentació, nus i desenllaç), ha apostat per introduir timbres que afavoreixen els moviments dels personatges. Així, només en la primera escena, ambientada a casa del notari Vatelin, un dels protagonistes, se sentiran fins a vint timbres que, evidentment, no figuren en el text original. La segona escena transcorre en un hotel on conflueixen tots els embolics, i la tercera i darrera té lloc a casa de Redillon, el galant de la història.

"Un embolic permanent"

L’argument d’aquesta peça, amb la qual la companyia "busca divertir i divertir-se", és, segons descriu el director, "un embolic permanent" entre diferents parelles, amb un context amorós i prohibit que dona lloc a situacions plenes d’intriga i equívocs. Josep Maria Cortada, membre de la companyia, recorda que el vodevil neix a finals del segle XIX, coincidint amb l’auge de la classe burgesa. I no és casual: "Feydeau fa una crítica a aquesta classe, sobretot a les seves hipocresies i dobles morals", explica. A més, destaca el valor actual de l’obra, ja que "les dones són les que mouen els fils, una cosa insòlita en una obra d’aquell temps". També apunta que el final de la història "no és exactament el que pretenia l’autor" i que la companyia l’ha adaptat "sense perdre’n l’essència", dotant-lo de "molta més poètica".

La companyia no amaga la dificultat que suposa posar en escena un vodevil com aquest, amb un engranatge que, segons Torres, "funciona mecànicament molt bé", però que exigeix un ritme molt precís. Els assajos van començar al setembre passat, però no ha estat fins fa pocs dies que els actors han pogut treballar amb les portes batents, un element clau dins l’argument, que adopta funcions diferents en cadascuna de les escenes.

La versió que presenta La Funcional Teatre situa l’acció en l’època actual, amb una escenografia moderna creada per Rosi Benavides i Empar Rodon a partir d’una idea de Salvador Torres. La primera escena ofereix una imatge "molt sòbria", necessària pel gran nombre d’actors en escena i el moviment constant: un sofà, una catifa, cadires i alguns quadres sobre una paret de color neutre. A les escenes següents, l’escenografia es transforma completament. També el vestuari, de colors llampants, ajuda a transportar els espectadors als anys setanta del segle XX. En aquest sentit, Torres ha decidit no mantenir l’ambientació al segle XIX, i la proposta dels setanta —"quan tots érem més joves", diu— ha estat ben rebuda per tothom.

"Vam pensar que, si fèiem un nou vodevil, funcionaria posar-hi música alegre per donar-hi més xispa"

Josep Maria Cortada

— Membre de la companyia

La música també hi tindrà un paper destacat: entre actes s’hi interpretaran cinc conegudes chansons françaises amb lletres adaptades al català per Josep Maria Cortada, que encaixen amb la trama i que els actors interpretaran en directe. No és la primera vegada que ho fan: ja a Un barret de palla d’Itàlia havien inclòs cançons adaptades. "Vam pensar que, si fèiem un nou vodevil, funcionaria posar-hi música alegre per donar-hi més xispa", comenta Cortada. Aquesta part musical ha estat possible gràcies a la complicitat de Jordi Pous, responsable de les adaptacions de les partitures i coordinador dels músics que tocaran en directe: Ion Cortada, Jordi Pellejà, Jordi Pous i Gil Texeira.

Els surrealistes i el gènere

A França, Georges Feydeau és encara avui un autor molt representat, considerat canònic dins del repertori teatral, i Le Dindon és una de les seves peces de més èxit des de l’estrena l’any 1896. Cortada recorda que el vodevil va interessar molt als surrealistes i dadaistes, ja que "mou situacions absolutament absurdes". Fins i tot es considera un precedent del teatre de l’absurd. També reconeix que, durant molt de temps, el vodevil ha arrossegat una certa mala fama, perquè "ha estat molt adulterat, convertint-lo en una cosa vulgar". Malgrat això, defensa que "en essència no és gens vulgar, sinó que té una gran qualitat literària, que es percep quan el mecanisme està ben engranat".

Els actors que han acceptat el repte de dur a escena aquesta divertida peça de precisió són: Josep Maria Benet, Imma Carrión, Jordi Castelló, Clàudia Cobos, Queralt Guday, Josep Maria Cortada, Rosi Benavides, Marta Figueras, Laia García, Dolors Garde, Felip Joana, Càndid Miró, Toni Naranjo, Josep Antoni Tudela, Salvador Torres i Dolors Turu.