Les cent una cançons que els veïns de Lladó i Navata cantaven per embellir els dies

Quan a Carme Ferrer, a qui tothom a Lladó coneixia com la Barrala, de can Barral, se li van presentar al mas Antoni Bonell, Joan Tomàs i Lluís M. Millet, de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, interessant-se per les cançons que coneixia i demanant-li que els hi cantés, devia quedar perplexa. Però ho va fer. Els va regalar una vintena de peces i també es va deixar fotografiar en la seva senectut. Tenia 78 anys i això passava entre els anys 1926 i 1927. La seva imatge, sense artificis, serveix per il·lustrar la coberta del llibre El Cançoner de Lladó i Navata (Norfeu), segon volum de la col·lecció "Recull" que impulsa l’Associació Empordanesa de Música Popular i Tradicional.

Aquest nou volum, que apareix després del dedicat a Figueres, inclou totes les cançons que van aplegar, cent una, el gruix principal, seixanta-vuit, a Lladó i trenta-tres, a Navata, totes amb la seva partitura i lletra, així com l’intèrpret i la seva fotografia. També, com explica el curador de l’obra, Jordi Jordà, la història d’aquella missió concreta, l’estada i les vivències d’aquella gent als pobles. En aquest cas, a més, van tenir dos col·laboradors d’excepció: Pere Vayreda, a Lladó, i Sebastià Trullol, a Navata, avi de Montserrat Vayreda. El llibre es completa amb un escrit de Quim Tremoleda que posa en context la vida en els dos pobles fa cent anys i la subsistència depenent del bestiar i del camp, "sense temps per gairebé res més". Cantar, però, sí que ho feien, a totes hores, "fent camí, treballant, rentant, llaurant, collint olives, no hi havia ràdio encara, i explicaven històries d’amor, de desamor, de soldats...". Una mateixa cançó podia interpretar-se a pobles diferents perquè "eren populars i potser algú l’escoltava en un poble i se li quedava a la memòria". Si la peça tenia variacions en la melodia o la lletra, diu Jordà, la gent de les missions la recollien.

Figueres recupera les cançons que cantaven els veïns fa cent anys

Jordi Jordà explica que el pare Massot va dipositar l’Obra del Cançoner Popular a l’Abadia de Montserrat, tornant de l’exili. Ell va publicar-ho en vint-i-un volums, però fent una tria de cançons. "És una obra magna impressionant que està tot en unes prestatgeries, però calia difondre’l", diu Jordà. L’associació Empordanesa de Música Popular i Tradicional s’ha marcat "donar a conèixer la música de la nostra terra i, en aquest cas, de l’Empordà". Després de la publicació d’aquests dos volums la intenció és continuar.

El Cançoner de Lladó i Navata

Autors: Antoni Bonell, Joan Tomàs i Lluís M. Millet (Jordi Jordà, curador)

Editorial: Norfeu

Pàgines: 228

Preu: 20 euros