Malalts de Parkinson pugen a escena per mostrar la seva realitat i trencar l'estigma i invisibilitat que els acompanya

Era l’any 2022 quan, dins el context dels premis Prudenci Bertrana, es va reconèixer amb el premi Lletra el projecte 'Parkinson per al teatre' de Sofia Malagón. Arran d’això, Malagón va contactar amb la metgessa i directora teatral, Montse Butjosa, que ha dut la direcció, i amb la terapeuta ocupacional Montse Gabaldà. Van ser nou mesos de treball intens que va donar com a fruit 'Incertesa Park', un espectacle sobre les persones amb Parkinson interpretat per actors i actrius, d’edats diverses, totes afectades per la malaltia, algunes amb uns quants anys d’evolució. Estrenat el juliol del 2023 a Barcelona, aquest diumenge, a les cinc de la tarda, es podrà veure a La Cate, a Figueres. Programat a través de l’Àrea de Benestar Social i Salut de l’Ajuntament i l’associació gironina de Parkinson, l’entrada és gratuïta, però cal reservar al web Figueres a Escena.

Per tirar endavant aquest muntatge ha calgut que tot l’equip s’adaptés al dia a dia dels vuit actors -Jaume Cabanyes, Pedro Cabrera, Núria Langa, Sofía Malagón, Rosa Maria Manzanal, Txell Niñerola, Joan Carles Sahuquillo i Jordi Santandreu-, la majoria dels quals afrontaven el repte escènic per primer cop. Així, va caldre aplicar estratègies diferents per memoritzar el text, i tenir en compte altres hàndicaps com l’esgotament lligat als tractaments que obligava a reduir el temps d’assaig o les seves agendes plenes de visites mèdiques.

'Incertesa Park' és un compendi d’escenes dramatitzades «inspirades en les seves experiències com a persones malaltes de Parkinson, les seves inquietuds i demandes», descriu la directora qui testimonia el benefici que els aporten les arts escèniques tant «de psicomotricitat, memorització, cohesió social i assoliment d’un objectiu comú, d’una fita». En aquest sentit, Montse Butjosa recorda que «quan una persona té una malaltia crònica, molts cops, tota la vida comença a girar al voltant d’això i es perd la xarxa social que ens sosté a tots. Amb el teatre, ells l’han recobrada. Potser fan el mateix que en una rehabilitació o un hospital de dia en tasques de logopèdia o d’exercici físic, però tot pren un sentit i va en una direcció, no és fer per fer». A més, afegeix, se li suma la part creativa, l’aportació i empremta personal que deixen tots ells, «un fet que perceben molt positivament».

Allunyar l’estigma social

Montse Butjosa anima a tothom a veure 'Incertesa Park', sobretot persones no afectades per aquesta malaltia que «és bastant desconeguda» malgrat que amb l’augment de l’esperança de vida també ha augmentat la seva incidència. De fet, dins les malalties neurodegeneratives és la segona en incidència després de les demències que ocupen el primer lloc. «Hi ha molts factors de l’entorn que faciliten la seva incidència com la contaminació ambiental», comenta la metgessa. Per aquestes raons, «per al col·lectiu d’actrius i actors és molt important donar a conèixer-la», confirma Butjosa. La percepció de tots ells, afegeix, és que del Parkinson «la gent se n’amaga perquè l’acompanya una certa estigmatització social possiblement per l’afectació física». Així, dins l’obra s’ha inclòs una escena que descriu «el gest de sortir de l’armari, d’anar de la foscor a la llum» que reflecteix «la dificultat que té la gent per dir en veu alta i públicament que té Parkinson».

Habitualment, la gent descriu el Parkinson «com una malaltia de vells i que fa tremolar». Butjosa trenca aquest mite explicant que, «tot i que hi ha un Parkinson associat a la vellesa, és una malaltia que consisteix en el fet que s’esgota la producció de dopamina al cervell i que afecta a totes les edats, fins i tot, a trenta anys». També, majoritàriament es desconeixen els símptomes -tremolors, inestabilitat, augment de la base de sustentació, pèrdua de memòria, de capacitat de concentració, rigidesa muscular i afectiva, alteracions en el trànsit intestinal- així com els efectes secundaris provocats pel tractament, que substitueix la dopamina que el cos no fabrica donant-la externament i que Butjosa descriu com «insatisfactori perquè aconsegueix millorar la simptomatologia, però amb un gran nombre d’efectes secundaris».

Diumenge, després de la representació d’'Incertesa Park' s’ha previst una taula rodona molt esperada per tot l’equip, també pel públic, i que serveix a tothom «per transmetre i expressar sentiments o experiències personals entorn les malalties cròniques».