La mirada furtiva d'Aline Nibet captura l'exili del 39 al seu pas pel Pertús

Amagada rere el balcó de la casa familiar, al Pertús francès, amb una càmera a les mans, potser la mateixa amb la qual havia retratat museus, esglésies i monuments durant els seus viatges per Europa, Aline Marie-Louise Nibet (1909-1983) va captar, furtivament, l’èxode republicà aquell febrer de 1939, però també el primer retorn de soldats i civils, l’estiu d’aquell mateix any. Són imatges històriques i d’alt interès, ja que, com assegura la seva neboda, la pintora Michèle Vert-Nibet, qui fou alcaldessa del poble vint-i-quatre anys, immortalitzen un "fet poc conegut i documentat només excepcionalment". Ara, de la mà dels Amics del Museu Memorial de l’Exili, aquestes imatges, que Aline Nibet va preservar amb cura tota la vida dins un àlbum, es podran veure per primer cop a Catalunya en una exposició als Porxos de Can Laporta, a la Jonquera, que s’inaugura aquest dissabte 29 de març, a les 11 del matí. Durant l’acte, el periodista Xavi Coral presentarà el seu llibre Aprendre a esquivar les bales.  

L’exposició, que s’ha batejat com La mirada d’Aline Nibet. L’exili des del Pertús, inclou una selecció de quaranta fotografies en blanc i negre de les seixanta que hi ha a l’àlbum. En algunes es pot veure el pas de civils i militars, a peu i dalt dels camions, per la carretera principal que travessa el poble, camí de la Clusa i del Voló. En la majoria, Aline Nibet va capturar com la retirada era controlada pels cossos de seguretat francesos, la Gendarmeria o la Guàrdia Mòbil francesa. Les fotografies que Nibet va fer a l’abril ja mostren desfilades militars i el darrer post fronterer on els soldats franquistes saluden a càmera. A més, totes elles, tenen escrit, al darrere, dia, mes i hora en què van ser captades. Això denota com Aline Nibet no només era "una persona culta, meticulosa i acurada", com li reconeix la seva neboda, sinó que va ser plenament conscient que "es trobava en un lloc privilegiat i vivint un esdeveniment històric", assenyalen els organitzadors. Cal dir que aquestes imatges ara s’han digitalitzat i han passat a enriquir el fons gràfic sobre la retirada del Museu de l’Exili on ja es conserven imatges d’Auguste Chauvin, Philippe Gaussot, Manuel Moros o Louis Llech, entre molts altres.

Aline Nibet era una dona molt dinàmica i amb una forta curiositat intel·lectual. Els seus pares eren Lluís Nibet, transportista al Pertús qui va morir molt jove, amb trenta anys, i Joana Negre, de Brullà. Aline va tenir dos germans: Miquel, que va morir amb dos anys, i Joan-Lluís (1910). Mort ja el seu pare, és l’oncle, Josep Casademont, qui té cura de la família. Com recorda amb molta estima la seva neboda, Aline es movia sempre en un dos cavalls, escoltava molt la ràdio i devorava llibres. Mai es va casar i sempre es va bolcar en la família, transmetent-los coneixements que ella havia atresorat sobre l’univers, la botànica, la música, les llegendes locals o la història francesa. El seu petit pis a Brullà, on vivia i que "anomenava el seu vagó llit, semblava un museu, amb els murs coberts de quadres, de fotos, d’un gran Quixot i nombrosos elapés". 

L’exposició, desplegada en cinc tòtems i produïda amb voluntat que sigui itinerant, restarà oberta els caps de setmana, d’11 a 13 hores, fins al 13 d’abril. A partir del 15 d’abril la mostra es traslladarà al punt d’informació del Parc de l’Albera. 

Philippe Gaussot viu i testimonia a la Jonquera el drama dels refugiats espanyols durant la Retirada