Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Art

L’exposició del Museu de l’Empordà dedicada a Adrià Ciurana es mostrarà a Vic

A Figueres, 'Adrià Ciurana. M’abrigo de terra' va estar exposada entre l’abril i el novembre de l’any passat

Entre el 28 de febrer i el 18 de maig es podrà visitar a terres osonenques, a la ciutat on va néixer la seva àvia, l’escriptora Maria Àngels Anglada

La reflexió sobre la mort i la vida estan molt presents a la mostra.

La reflexió sobre la mort i la vida estan molt presents a la mostra. / Cristina Vilà

Redacció

Redacció

Figueres / Vic

L’exposició produïda pel Museu de l'Empordà Adrià Ciurana. M’abrigo de terra es mostrarà al Centre Cultural Joan Triadú, de Vic, entre el 28 de febrer i el 18 de maig. A Figueres, es va poder veure entre l’abril i el novembre de l’any passat. Ara, es podrà visitar a terres osonenques, a la ciutat on va néixer l'àvia de l'artista, l’escriptora figuerenca Maria Àngels Anglada.

Els comissaris de l’exposició, el dissenyador Manel Gràvalos i l’artista Jordi Mitjà, van treballar durant anys per configurar l’exposició que mereixia l’obra d’Adrià Ciurana (Figueres, 1985 - 2018). Adrià Ciurana. M’abrigo de terra és la retrospectiva d’una producció artística realitzada entre els anys 2008 i 2018, que destaca per la seva diversitat metodològica i complexitat.

El projecte va ser fruit d’una llarga meditació i anàlisi de la producció artística de Ciurana i del seu procés de treball, de la mà de dos dels seus companys de creació que el coneixien de ben a prop. Ciurana va generar una quantitat important i heterodoxa d’obres, majoritàriament desconegudes, passant per la pintura, l’escultura o el videoart i que amb aquesta exposició, revisades amb caràcter pòstum, tenen la capacitat de sorprendre’ns per la seva exquisidesa i per la potencialitat de les idees que les van generar. Ciurana va ser un artista que sense la voluntat d’aglutinar res, ni de generar cap escena, va fer de connector entre poetes, dissenyadors, editors i artistes de diferents generacions.

L’exposició és un intent de respondre a la pregunta: Com un artista fa evolucionar amb tan poc temps una obra tan madura, desacomplexada i contundent? Un poema trobat entre els seus papers és la guia per endreçar-ho tot i temporalitzar els treballs, i s'ha utilitzat com a títol i per a la disposició de les obres a sala.

De les obres de l’exposició en destaquen un conjunt titulat Lli lli pu put Lil·liput (2009-2011), on l’artista retrata el seu entorn fent feines de neteja. Tota la fascinació pels ossos queda reflectida en l’escultura, amb la sèrie Jocs per esperar la mort (2008-2009) i en treballs videogràfics com Demà plourà (2011), on es mostra un partit de frontó jugat amb raquetes que són les escàpules d’una vaca.

Tracking Pixel Contents