Laurent Martin 'Lo' cerca l'equilibri en el cor del bambú, des del seu refugi a Camallera

Laurent Martin ‘Lo’ (1955) va néixer a Moulins, França, però al cap de sis mesos tota la família va iniciar un periple de trasllats per la feina del pare fins que, quan en tenia tretze, es van establir a París. Allà, Laurent Martin ‘Lo’ es va formar artísticament i va estudiar art déco per després introduir-se en el món de la comunicació i la publicitat. Va treballar per diverses agències fins a ser director creatiu. Quan l’any 1988 va visitar Barcelona amb la seva dona -ella hi tenia família-, va sentir "un amor instantani" propiciat per la proximitat del mar. Van decidir fer-hi arrels el va fitxar una agència i, més tard, muntaria el seu propi estudi de creació entrant en el món de la moda i treballant per noms de prestigi. 

Per feina viatjava molt a Miami i Nova York i així va sorgir la idea d’obrir, amb dos socis més, el primer sushi bar de Barcelona, a tocar el Centre Santa Mònica. Van escollir un edifici industrial i per organitzar l’espai, Laurent Martin ‘Lo’ va utilitzar unes tiges de bambú d’un bosc que tenia la seva mare al sud-est de França. "No pensava a decorar amb bambú, volia que el bar tingués un estil més informal, no tan japonès, però amb els bambús i el local buit, per visualitzar, vaig començar a tallar-lo per fer l’estructura a mida real". Aquell moment, vist en perspectiva, va ser profètic. Encara ara recorda "la sensació quasi física experimentada treballant amb aquest meravellós material". Durant els cinc anys següents, el que més li importava, diu, era la recerca amb el bambú, de nit, al taller que va habilitar al pis on vivia a la plaça Reial. Encara avui conserva alguns d’aquells primers intents: "Em vaig apassionar", admet.

Però aquell estil de vida estressant -no havia deixat la moda ni el bar- tenia data de caducitat. Així que, d’un dia per altre, "vaig tallar radicalment": va vendre el sushi bar, el pis, va cancel·lar hipoteques i, després de parlar-ho amb el seu fill de catorze anys, que el va encoratjar a "ser feliç", va decidir viatjar a Àsia, el racó de món on vivien "els mestres del bambú", començant per l’Índia, on es feia un congrés del bambú i podia establir contactes; continuant per Tailàndia, Vietnam i Laos. Era l’any 2004 i aquell "viatge iniciàtic" a través d’un món on l’existència gira entorn el bambú, el va dur al llarg de sis mesos a conèixer artesans, pobles perduts i avui potser desapareguts, pràctiques que desconeixia. "Volia trobar l’essència, el fet vital per la humanitat i va ser impressionant. Culturalment, el bambú té molta relació amb la part espiritual. Ells parlen de l’Edat del Bambú". Aquesta planta, de la que existeixen més de 75 gèneres i 1.500 espècies, és present a la Terra des de fa més de cinc mil anys. A Àsia l’anomenen "Germà perquè ha estat el seu gran aliat, amb el que mantenen una fraternitat. Amb ell pots construir cases, pots pescar, caçar,... La Humanitat se’l va fer seu per sobreviure i desenvolupar-se". 

Allunyar-se del "món materialista i superficial"

L’equilibri és un element que forma part de l’obra de Laurent Martin ‘Lo’ des d’aquells inicis. El que l’empenyia, diu, era cercar aquest equilibri, descrit com "màgic", allunyar-se del "món materialista i superficial" que l’havia arrossegat i el bambú li ho permetia, no només treballant-lo sinó copsant el que aportava espiritualment a tots aquells que hi convivien. Abans del viatge que ho va canviar tot, Laurent Martin ‘Lo’ va conèixer a José Luis Pascual, fundador de l’espai Km7 a Camallera, qui, després de veure alguns d’aquells primers experiments, li va proposar inaugurar temporada amb ell la Setmana Santa del 2005. "Li vaig dir que jo no era artista i que marxava de viatge i no sabia quan tornaria, però em va dir que quan ho fes, li truqués. Així que vaig marxar sabent que algú estava interessat en el que feia". I ho va fer. Va inaugurar temporada a Km7 i de les trenta-cinc escultures amb bambú que va crear, fruit de les sensacions i descobertes d’aquell viatge, trenta es van vendre. Aquell va ser l’inici d’una trajectòria imparable que l’ha dut a exposar a molts punts del planeta, a ser reconegut a Àsia com un artista que explora noves maneres de treballar el bambú, a estar present a diferents museus i, fins i tot, a treballar per a marques com Cartier pels qui va crear fa dos anys set "escultures úniques" que dialoguen amb joies seves i que s’han exposat a les botigues estrella de París, Nova York, Londres i, ara, Taipei, a Taiwan. 

Equilibri, lleugeresa, flexibilitat, paciència són conceptes que relliguen amb el bambú. Laurent Martin ‘Lo’ explica que els asiàtics defineixen a l’home a través de les seves característiques. Potser per això, el creador mai dibuixa les seves peces, sempre les treballa dialogant amb el bambú que és el que li permet crear, improvisar. "No em canso mai de treballar-lo perquè sempre descobreixo coses". Cada escultura, amb la que explora el moviment, la tensió, la llum i les ombres, és única, "no em copio mai a mi mateix". El bambú que utilitza prové, principalment, del parc de la Bambouseraie, a prop de Nîmes, on ell mateix l’escull, el talla i el trasllada al seu taller. Allà inicia aquest diàleg, aquest deixar-se guiar de la seva mà, copsant la duresa, flexibilitat i textura de la planta. "El meu procés creatiu no neix tant de les meves obsessions, com de la personalitat del mateix bambú que m’indica el camí i que se suma al que vaig descobrint i vull fer, és una interacció". Darrerament, també ha sumat a aquest diàleg la ceràmica perquè "si el bambú és aire i aigua, la ceràmica és terra i foc, els quatre elements".

Laurent Martin ‘Lo’ reconeix que amb el bambú ha pogut "reequilibrar" la seva vida, tot i que els últims temps sent que l’estrès el torna a atrapar. La mort de la seva mànager fa tres anys, la persona que amb honestedat l’ajudava a conduir-se pel món de les galeries i les fires internacionals, ho ha propiciat. "El mercat de l’art és molt dur i t’obliga a produir constantment; és el capitalisme més salvatge i bastant subterrani. Com a artista treballes, fas les teves peces i després, en el mercat, la qüestió dels preus o del retorn que pots tenir, no saps mai molt bé què passa". Ell es considera prou afortunat perquè pot treballar amb llibertat, tot i que creu que els afortunats reals són els galeristes perquè són els que continuen marcant els preus. El gran drama, diu, és que no existeixen convencions legals que protegeixin els drets dels artistes plàstics. "Algú pot comprar una peça meva i vendre-la, dos dies més tard, per tres vegades el seu preu i tu no reps absolutament res. Els camins per vigilar la teva obra, a més, són laberíntics. Nosaltres creem el valor amb la nostra creativitat i el que passa amb el nostre treball no el controlem en absolut". Ell treballa amb comptades galeries, amb aquelles amb les que ha pogut establir "una relació de confiança".

Després de tots aquests anys i havent participat en nombroses fires d'art, Laurent Martin 'Lo' s'ha adonat que el món de l'art "és igual que el de la moda, funciona només per tendències, no té en compte la trajectòria dels artistes sinó només el que es ven". Això deixa molt desprotegits als creadors si no hi ha figures que, als inicis, creguin en ells i apostin per l'evolució que puguin fer. En el seu cas, diu, se sap afortunat perquè treballa un material peculiar d'una manera molt personal. "El meu treball té alguna cosa d'atemporal, no es regeix per modes, tot i que el bambú és moda, però la sort és que la gent ho rep amb entusiasme, hi troben alguna cosa que els correspon, és la màgia de l'aire, del moviment".

Les increïbles propietats del bambú

Al llarg d’aquests vint anys, Laurent Martin ‘Lo’ no ha parat de viatjar i descobrir racons on ha fet estada i ha treballat. Des del 2006 viu a Camallera, poble que li "encanta". Va reformar part d’una antiga fàbrica, va instal·lar la llar i, als baixos, el taller on treballa el bambú per aconseguir "estabilitzar-lo per conservar l’equilibri". Més tard, la peça en procés passa al jardí, sotmesa a la humitat, el vent, el sol, el temps que sigui necessari per "conservar la memòria del moviment". Això dota al bambú d’una pàtina extraordinària i d’aquí neix l’obra final. L’artista parla emocionat de les increïbles propietats del bambú convertint "un bosc en un espai de calma". A Camallera, l’artista també disposa d’un altre espai on conserva peces de diferents etapes creatives que, aquest 2025, s’exhibiran a Gijón i, l’any vinent, a Mèxic on també estrenarà un espectacle de nova creació, llargament meditat i desitjat, que proposa un diàleg entre la seva obra i la dansa, que il·lustrarà el que és el bambú a través del seu treball. Aquest any, a més, també se’l podrà veure a la Fira Art París, a Corea, a Art Basel Hong Kong i Frieze Seúl.