El món de la pel·lícula 'Gladiator II' té esperit empordanès

Quan l’escultor Eudald de Juana (Navata, 1988) va instal·lar-se, l’any 2012, a Florència, va conèixer a Gavin Fulcher qui, amb el temps, s’especialitzaria com escultor en el món del cinema, tant a Anglaterra com a Hollywood. De tant en tant, Fulcher el convidava a participar en algun projecte cinematogràfic, però l’empordanès sempre tenia altres compromisos. Fins fa dos anys quan li va oferir formar part de l’equip de Gladiator II. No va dubtar-ho i més, tenint en compte que Gladiator (2000) "és una de les meves pel·lícules preferides". Així, acompanyat de la família, va desplaçar-se fins a Malta on s’estaven construint, en unes antigues drassanes, bona part dels impressionants decorats d’aquesta superproducció, estrenada als cinemes tot just el passat novembre. Va ser aleshores quan l’artista empordanès va poder veure, ja en la pantalla gran, part del seu treball.   

"Conservo molts bons records d’aquesta experiència perquè era molt diferent del meu dia a dia i perquè només anava a modelar escultures", rememora Eudald de Juana. També la llibertat de la qual gaudia: "Em deien quin emperador volien i jo em feia el meu propi projecte, buscava les fotografies, em feia l’estructura i modelava en fang". Tot seguit, la peça ja passava a mans de l’equip responsable d’elaborar els motlles, integrat per una vintena de professionals, la qual cosa li permetia desentendre’s de tota la part logística, sovint la més feixuga pels creadors. 

Durant l’estada de tres mesos a Malta, Eudald de Juana va coincidir amb altres escultors, també contractats per crear elements arquitectònics per Gladiator II. De fet, l’equip l’integraven més d’un centenar de persones, entre elles una dotzena d’escultors arribats de diferents punts del món com el menorquí Joel Llopis, però també fusters, ferrers, entre altres. "Tenies la sensació de formar part d’un súper equip per un projecte molt precís", valora l’artista empordanès qui mai havia treballat en una producció cinematogràfica perquè "sempre li he donat prioritat a fer la meva obra personal".

L’altre al·licient va ser la possibilitat de fer escultura romana, cosa que també era una novetat dins la seva trajectòria: "Sempre he tingut més interès per l’escultura realista del segle XIX, més naturalista. L’escultura clàssica, grega i romana, no em cridava tant l’atenció, sempre l’havia vista com més rígida". Però, "en començar a representar-la, vaig entendre moltes coses" que ara, amb el temps, han impregnat el seu treball personal, per exemple, "amb la manera de dissenyar alguns elements". "A l’etapa més naturalista, els cabells estan més integrats, suavitzats, mentre que els romans fan rínxol a rínxol. Visualment, ho veia com una cosa molt mecànica i no hi connectava. Però en representar-ho he vist que buscaven uns patrons, unes formes que tenen una bellesa per elles mateixes. Ara les veig molt diferents". Cal tenir present que molta escultura romana eren còpies de gregues, originals que mai s’han trobat.

L'art escultòric d'Eudald de Juana dialoga amb el xampany de Dom Pérignon

Per Gladiator II, Eudald de Juana va realitzar en solitari diversos models d’emperadors, un relleu d’un cap de lleó, però també una peça de cinc metres en col·laboració amb Gavin Fulcher. Aquesta era la primera vegada que l’empordanès feia una escultura d’aquestes dimensions. També que usava el porexpan, material que defineix com "si fos pedra, però molt més tou i ràpid, i en comptes d’afegir, com jo faig, es tracta d’anar traient". En el seu cas, però va decidir afegir guix per aconseguir "un resultat més definit". De Juana va col·laborar també amb un altre artista per crear un àngel a mida natural que, després, es va replicar amb múltiples còpies que al film llueixen sobre columnes. Allò que el va sorprendre més va ser la dinàmica de treball: com cada dia un camió s’enduia tota l’obra produïda a una fortalesa antiga, propera al port, que actualment s’utilitza com estudi de cinema on es roden moltes pel·lícules d’època. Per Gladiator II es va construir un Coliseu a escala natural, tot de fusta, folrat amb guix i reproduint tots els elements.

Observant-ho amb perspectiva, De Juana confessa haver "gaudit molt, sentia que cada projecte em servia per aprendre". També valora la voluntat del director Ridley Scott de continuar treballant a la manera tradicional i no amb tècniques digitals, tot i saber que aquesta manera de fer té data de caducitat.