La descoberta d'un llibre de pianista permet a Carles Coll reviure a l'oblidat compositor castelloní Camil Ysern

Passejant per una fira d’antiquaris de la Bisbal, fa uns tres anys, el compositor i pianista figuerenc Carles Coll va topar amb una petita joia: un vell llibre de pianista propietat d’Eduard Genís, suposadament músic de professió, qui va anar compilant, a finals del segle XIX, tot de partitures originals de peces per a piano de compositors catalans del seu temps. Ja a casa, Carles Coll va aprofundir en el contingut del volum i va topar amb un nom desconegut que el va sorprendre per la qualitat de les composicions: Camil Ysern (o Camilo, com signa en el llibre les partitures). Aquest va ser el primer pas per recuperar aquest músic, nascut a Castelló d’Empúries el 1828 i mort a Palafrugell el 1885, dedicar-li concerts i ara també editar un disc, amb el suport de la Fundació Ernest Morató i la col·laboració de la Diputació de Girona.

Carles Coll treu amb cura el llibre de partitures de dins un maletí que s’intueix molt viatjat. "D’això no en trobes, partitures enquadernades, és una excepció", reconeix. El llibre té, a la coberta, un índex mig esgrogueït amb tot de noms de les peces i autors, totes elles vuitcentistes: americanes (havaneres instrumentals), polques, masurques, valsos i schotisch. Aquest índex va despertar la curiositat de Carles Coll i, sobretot, un nom en concret, el d’Albert Cotó. A casa, davant el piano, va tocar la peça, que no coneixia, "ni jo ni ningú". No li va generar molta emoció, però va continuar l’anàlisi. Tocant una altra de les composicions, una americana originàriament sense nom de l’autor ni títol, que Coll ara ha batejat com Maria, es va adonar de la seva qualitat i també com aquella cal·ligrafia o "la manera de fer la clau de sol" es repetia en altres peces que sí signava un tal Camil Ysern. "Devien ser seves i les devia utilitzar per tocar", dedueix tot assenyalant que "són molt originals; Ysern devia ser un bon pianista, amb gust". Totes aquestes composicions, algunes sense títol i altres batejades amb nom de dona com Enriqueta, Adela o Agapita, juntament amb algunes procedents del fons de la Fundació Ernest Morató, de l’Arxiu Municipal de Palafrugell (fons família Roig Ferrer i de la col·lecció família Esteve) ara integren aquest disc interpretat pel mateix Carles Coll al piano, Carles Coll Bardés al violoncel i la soprano Clara Valero.

De Castelló a Palafrugell

Per ser interpretades públicament i, més tard, enregistrades als estudis de Music Lan, a Avinyonet de Puigventós, Carles Coll ha hagut de reescriure-les i fer-ne l’adaptació per a violoncel. El 8 de març està previst que el presentin a Vila-sacra, el 19 d’abril a Llançà i el 25 d’abril a Castelló. Aquesta darrera presentació té tot el sentit, ja que, estirant el fil, i gràcies a la complicitat de l’Arxiu Municipal de Palafrugell i de l’especialista Jaume Nonell, Coll ha pogut esbrinar dades inèdites de la biografia de Camil Ysern. Nascut a Castelló d’Empúries el 1828, era fill de Narcís Ysern Ribot, natural de Roses, i de Balbina Surià, filla de Castelló. Camil Ysern va ser el segon de deu germans. Es va casar dues vegades: el 1854 amb Anna Casals -ja figurava com a músic professional en el registre- i el 1862 amb Justa Sala. Aleshores vivia a Roses, d’on era la segona esposa, i se sap que dirigí la societat coral Euterpe Rosense. Més tard seria el director del cor de la Jonquera. El 1867 es va establir a Palafrugell, on va viure fins al 57 anys.