El Museu del Castell de Peralada exhibeix, per primer cop, part de la seva col·lecció d'art oriental

"Rere cada peça hi ha una història", ha assegurat la conservadora del Museu del Castell de Peralada, Susana Garcia, durant la presentació, aquest dimarts al matí, de la nova exposició que s'exhibirà a la històrica biblioteca i que serveix per presentar al públic, noranta anys després, part de la col·lecció d'art oriental que va reunir el col·leccionista Damià Mateu (1865-1935), des del 1932 fins a la seva mort, i, posteriorment, donant continuïtat a la col·lecció i ampliant-la, el seu fill Mateu i la seva neta, Carmen. La mostra, que s'inaugura aquest dissabte 15 de febrer, a dos quarts d'una del migdia, amb una conferència de la doctoranda de la UAB, Helena Moreno, especialitzada en art oriental a Catalunya, aplega una selecció de 185 peces, les millors de la col·lecció, de les 650 que componen avui dia el fons d'art oriental de Peralada. Entre aquesta selecció, que fins ara es preservava als magatzems, hi ha peces amb mil anys d'història com una campana Txong, datada del segle X, que tocaven els monjos o uns coixins de ceràmica, datats del segle XVI, que servien perquè els fumadors d'opi reclinessin el cap i que aquest no tingués contacte amb els insectes o la brutícia de terra.

FOTOS | El Museu del Castell de Peralada exhibeix, per primer cop, part de la seva col·lecció d'art oriental

Veure Galeria

La col·lecció de Damià Mateu neix durant els anys trenta del segle XX, en un context molt especial, quan, tant a Europa com a Amèrica, "els museus d'art oriental estaven en voga". Mateu, doncs, va voler dotar a Barcelona, la seva ciutat de naixement, de representació d'art oriental. Així, ell pren la iniciativa d'adquirir objectes", primer la col·lecció de Josep Porta i, més tard, d'altres corresponsals com és el cas d'Elvira Elías o Juan Fabré. En aquest sentit, a l'exposició s'exhibeix part de la correspondència i tractes comercials que va mantenir amb tots ells. "Tot el que anava comprant ho deixava en dipòsit als Museus de Barcelona, fins a reunir un miler de peces i dipositar-les a cinc sales del Museu d'Arts Decoratives del Palau de Pedralbes", ha comentat Susana Garcia, co-comissària de l'exposició. Quan esclata la Guerra Civil Espanyola, la majoria d'aquestes peces són embalades i enviades a Olot per ser preservades i, com sabran més tard, bona part d'elles acabaran al Museu d'Arqueologia de Barcelona. De fet, la col·lecció no serà retornada als familiars de Mateu fins una dècada més tard i ho farà fragmentada en cinc parts iguals. Això respon al llegat deixat per Damià Mateu als seus cinc fills, entre ells Miquel Mateu. D'aquestes cinc divisions, avui dia només dues es preserven intactes, mentre que les altres tres s'han anat venent i dispersant pel mercat d'art. Es dona la circumstància que, a l'exposició es podrà admirar una peça acabada d'adquirir pel Castell de Peralada i que formava part del llegat original de Damià Mateu: un cap búdic de pedra basàltica dels segles X-XI de Siam.

A la mostra, que es podrà veure al llarg de tot un any, hi estan representades totes les tècniques, des de teixits, ceràmica, jade, marfil, talles, tot d'objectes amb funcionalitat diversa. Entre aquests, hi ha peces d'origen japonès, com una selecció de màscares de petit format que, com va matisar Maribel González, directora del Museu del Castell i també co-comissària de l'exposició, "representen estats d'ànims, estatus social o l'edat del personatge". També es poden contemplar uns vanos bellament decorats que recorden el llenguatge creat per les dones xineses, "excloses de la cultura masculina", i que utilitzaven per comunicar-se entre elles i al marge dels homes. També hi ha pebeters, urnes funeràries, jocs de pintes i espàtules de gran bellesa, talles, tabaqueres finament ornamentades amb tècniques ancestrals i quatre xilografies fetes sobre paper d'arròs.