L'espectacle '36 + 1', un bàlsam per deixar enrere els silencis viscuts d’una guerra

Quan l’actriu Maria Pla estudiava a l’Institut del Teatre de Barcelona va caure-li a les mans el llibre '36 poemes a partir del 36' (1978), de Ricard Creus (1918-2021), versos escrits en primera persona que transiten des de la veu d’un infant de vuit anys que testimonia l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, a la del jove que ha de viure el franquisme i l’educació que rep a casa, fins a la transició democràtica i la lluita per les llibertats «entenent que malgrat les guerres, la vida floreix». El llibre i el tema van acompanyar l’actriu durant anys fins que el 2019 va decidir dur-lo a escena en format espectacle sota el títol '36 + 1'. Després de més de quaranta representacions arreu del país, ja consolidat com un long seller dins la seva trajectòria professional, aquest dissabte 8 de febrer, a les vuit del vespre, el muntatge es podrà veure a la Sala La Cate de Figueres, coincidint amb la commemoració de la caiguda de Figueres durant aquell conflicte l'any 1939.

Maria Pla reconeix que la Guerra Civil Espanyola sempre li havia interessat personalment: «Quan va esclatar la guerra, la meva àvia era una dona jove amb dues criatures i el meu avi es trobava al front. Quan vaig entendre que ella ho havia viscut en aquella mateixa casa, jo li preguntava, però ella no en volia parlar. Hi veia una gran ferida, un gran dolor, una por a les represàlies, un gran silenci». Va ser aleshores quan va conèixer els poemes de Ricard Creus, «molt directes i bonics, amb un llenguatge molt bell i molt planer perquè parla del dia a dia, de les vivències de la gent, de la seva quotidianitat, cosa que contrasta amb allò que hem estudiat, els fets bèl·lics i històrics, una imatge que tenim com una fotografia en blanc i negre o color sèpia». Els poemes de Creus, doncs, «et permeten revisitar totes aquestes situacions i sentiments del dia a dia» que, a més, ens fan copsar que «les guerres són ben a prop», ja que «ens connecten amb imatges tan actuals com les d’Ucraïna, amb gent que vivia en pau i de la nit al dia tot els ha canviat, o Gaza, un conflicte d’una magnitud que ho sobrepassa tot, una bogeria».

"Apropar-nos i empatitzar"

En aquest espectacle, '36 + 1', Maria Pla ha fet tots els papers de l’auca. Així, s’ha encarregat de la dramatúrgia respectant la cronologia dels fets, ha plantejat la concepció escènica, l’espai sonor -que hi té un pes molt important- i, finalment, l’interpreta. Dur-lo a escena, explica, li ha reportat «grans satisfaccions», ja que utilitzar «aquest acte de comunió que és el teatre» ho ha convertit «en una mena de bàlsam per als espectadors». Així, «tot allò que coneixem, però que no hem pogut fer res pels nostres avis, és una manera d’apropar-nos-hi i empatitzar» ja sigui «d’una manera estètica i, al mateix temps, d’acompanyament». Encara ara, assegura, s’emociona i se sorprèn quan alguns espectadors se li acosten, quan acaba la funció, i li transmeten un senzill «gràcies». Rere aquest mot s’hi amaguen, explica, «molts silencis viscuts» en pròpia pell, «veure-ho a l’escenari, diuen, els hi ha fet bé».

La proposta de Maria Pla, que també atrau a un públic jove que desconeix molts d’aquells fets, s’emmarca clarament dins un teatre contemporani prenent com a base quinze dels poemes de Ricard Creus i 'Carta a casa' d’Ovidi Montllor que l’actriu va voler incloure també «com un homenatge teatral al màxim referent de la paraula d’aquest país, la persona resistent que va treballar per la llengua». Tot aquest material es recolza en un espai sonor «bastant ric que situa moments concrets, reforça emocions o les contrasta amb ironia». Són, doncs, microcoreografies que ajuden a enllaçar situacions. Per altra banda, la teatralització, diu Pla, «és austera» jugant amb la imaginació de l’espectador perquè aquest completi l’escena. L’objectiu d’aquesta decisió és «anar directament a les emocions per reviure aquestes situacions» i, al mateix temps, traspassar la frontera de la vivència d’un moment per fer, tot seguit, «una reflexió més vital i filosòfica» tenint en compte «el retrocés de les llibertats que vivim ara, llibertats que cal acompanyar i sostenir perquè es perden».

L’espectador més esperat

Dels moments més emocionants que ha viscut Maria Pla representant aquesta obra destaca les dues ocasions que Ricard Creus va anar-la a veure. «Estava molt encuriosit i em deia que l’havia convertit en una dona», somriu l’actriu recordant-ho. Ella, però li va matisar que no hi havia mirada de gènere en aquest fet, «que era una persona qui parla». Tot seguit, Creus li va regalar l’afalac més preciós i que no oblidarà mai quan el poeta li va admetre que aquella representació era «l’ocasió que se l’havia sentit més seva».