Joan Manuel Soldevilla: "La societat del XIX era molt puritana i no permetia escenes de sexe a les novel·les"

Si amb 'L’amic de Praga' (2018), Joan Manuel Soldevilla (1964) va novel·lar uns fets històrics i amb 'Autopista' (2021) es va capbussar en la ficció pura, ara, amb 'Florence, la indòmita' (Columna) ha fet "un híbrid". L’aventura va arrancar molt propera a la investigació que va fer sobre la comunitat protestant de Figueres i la figura d’Emily Murray, però, per consell de la seva editora, Glòria Gasch, i, sense perdre l’essencial dels fets, l’Emily va canviar de nom convertint-se en personatge: Florence Hastings, vídua d’un pastor protestant, a la Figueres del 1899, que l’amor apassionat pel capità Fèlix Codina la porta a emprendre un viatge de redescobriment vital. Joan Manuel Soldevilla presenta aquesta nova aventura literària aquest divendres 7 de febrer, a les set de la tarda, al Cercle Sport Figuerenc, acompanyat per la mestra i també escriptora, Rosa Maria Moret.

Aquesta, sens dubte, és una novel·la molt emocional, diferent de les que l’havien precedit.

He llegit molta novel·la del segle XIX i és molt recurrent la figura del personatge femení que viu un conflicte per la impossibilitat de culminar la seva vida amorosa. Digues-li Ana Ozores ('La Regenta'), Pilar Prim, Madame Bovary o Fortunata y Jacinta. A les meves novel·les anteriors, hi havia zero amor. A 'Autopista' hi havia violència, però no sexe. En aquesta, la història amorosa és molt important i també hi ha escenes de sexe perquè a les novel·les del segle XIX hi passava tot, però no t’ho descrivien, perquè la societat era molt puritana i no ho permetia. A mi m’ha semblat que era interessant que, ja que parles de sentiments i relacions, que el sexe fes irrupció. Fins i tot, en algun moment, que aquesta tensió eròtica i sexual esdevingui explícita i formi part de la vida dels personatges. Florence i Fèlix viuen aquesta relació en la clandestinitat, perquè les convencions socials eren tremendament rígides.

El títol ja permet saber que Florence és una dona diferent.

Volia avisar el lector que és una dona de caràcter. La biografia d’Emily dona molt de joc i he importat molts elements d’aquesta posant-li salsa. El que m’agradava és que la seva vida era realment intensa i indòmita, però també que hi ha un cantó fosc. M’agradava la imatge d’una dona vídua de quaranta anys que semblava que ja s’havia de retirar de la vida amorosa, que era impensable que tingués un segon matrimoni, però que viu aquest trasbals i ho fa amb un altre indòmit, el capità Codina, un metge castrense. Aquest personatge va sorgir quan vaig pensar amb qui podia la Florence tenir una relació i vaig mirar cap al castell, el gran oblidat de Figueres. Això em permetia parlar de la relació que té l’estament militar amb les forces vives de la ciutat. I si estem el 1899 i és un militar, ha d’haver anat a Cuba. Una cosa anava portant a l’altra i Figueres t’ho posa fàcil, perquè hi han passat tantes coses sempre, també en el tombant de segle. Només has d’anar tibant els fils i l’argument es va teixint de manera força natural.

A les primeres pàgines, Florence es confessa davant del mirall estar enamorada de Fèlix, però sembla que no és un amor convenient.

Exacte, com si fos una relació que no hauria de passar. I, a poc a poc, es van descobrint els secrets que hi ha al darrere. De fet, ella no deixa de ser una petita víctima de tota una conxorxa que desconeix.

"Florence i Fèlix viuen la seva relació en la clandestinitat; les convencions socials eren tremendament molt rígides"

Alguns pensen que ella és un mal exemple. L’anomenen despectivament Salomé, sacerdotessa...

Suposo que, històricament, quan Emily arriba a Figueres veuen una dona casada amb un capellà-missioner, molt activa, que exerceix l’apostolat, que porta l’escola, l’editorial... És evident que ja començaven a haver-hi dones amb aquest perfil, però ella ve del món anglosaxó que anava més avançat que no el meridional. Florence és conscient que tothom la mira i la vigila, per la qual cosa la seva relació encara és més complicada, no pot ser pública, perquè com a cap de la missió no es podia casar amb ningú que no fos protestant i un militar casat amb una protestant tampoc l’hi acceptarien. És, doncs, una relació en què ella se sap vigilada, però al mateix temps hi ha aquesta passió que els uneix, tot i que en el cas d’ell hi hagi una mentida al darrere.

Aquesta novel·la és una oportunitat per reviure aquella Figueres del segle XIX bulliciosa i comercial, però també amb dos bàndols molt marcats: conservadors i liberals.

Sovint s’ha parlat de la Figueres liberal republicana, més progressista, però aquí hi havia les forces reaccionàries i unes batusses que, comparant-ho, avui Figueres és una ciutat balneari. Però m’agradava la idea d’una Figueres viva i efervescent, que també jo, personalment, la connecto amb la Figueres actual. Els problemes que té són grossos, així i tot, són propis d’una ciutat canviant, en transformació, a prop de la frontera i la costa, per on passen autopistes, trens. Això té unes virtuts, però també unes tensions. Passen coses i així serà sempre.

Reviu la memòria d’Emily Murray, la “primera novel·lista de l’Empordà”

Quin bon material literari.

No em vaig proposar fer una novel·la sobre Figueres, ha vingut d’una manera natural. Investigant tant, he vist que hi havia una possible novel·la, i una novel·la amb personatges i entorn potent. I, a banda de Figueres, ens n’anem a l’Havana, Londres i Bombai, perquè també és una novel·la molt cosmopolita. Però més enllà, hi ha una dimensió figuerenca que la vertebra.

No passa de llarg del tema de la prostitució a la Figueres del XIX.

Els anglicans van ser un dels actius més potents per lluitar-hi en contra. La veien com la segona lluita després de l’esclavitud. A Figueres hi ha tensions, i una part de la societat la tolerava o propiciava perquè era negoci o s’esbravava la gent. Ells tenien clar que, a part que era un pecat per qüestions religioses, era una xacra social que condemnava les dones a l’esclavatge.

"Sovint s’ha parlat de la Figueres liberal republicana, més progressista, però aquí hi havia les forces reaccionàries i unes batusses que, comparant-ho, avui Figueres és una ciutat balneari"

La llibertat plana sobre el llibre: la de les dones, la de culte...

També la política. És una època apassionant. Avui donem per normals coses que fa cent anys eren impensables i, si s’han aconseguit, és perquè molta gent va donar la cara, va lluitar i es va afrontar a unes convencions tremendes. I per alguns el seu camí no va ser fàcil. Així és una reivindicació per a aquests lluitadors que ho van fer, o per interès personal o altruisme, i que estaven intentant transformar la societat.

Per conèixer Florence i, alhora, la vida real d’Emily, fa molts salts temporals i d’escenaris.

Sí, el recorregut de la vida de Florence està inspirat en el de l’Emily, les anècdotes que li passen, evidentment, no. Neix a Bombai, té una germana bessona, la mare mor al part, és adoptada per un coronel i se’n van a viure a Anglaterra. Ja està feta la part del passat del personatge. Gràcies, Emily.

A més, coincideix que Bombai també viu un moment convuls.

És un polvorí com ho era Figueres, dues societats en tensió extrema.

Figueres, en aquest llibre, esdevé un personatge més.

Totalment, aquesta història només podia passar a Figueres, perquè és una ciutat molt interessant i en aquell tombant de segle té molt de suc. A vegades sembla que a les grans ciutats passin les grans coses, però possiblement a Figueres, també, per les tensions socials i polítiques, per la ubicació, el castell, el tren que esdevé un revulsiu, la costa, era un lloc de confluència de moltes coses.

A més, aquests últims anys està generant molta literatura.

Semblava que al segle XIX o XX, si havies de parlar de l’Empordà, havia de ser en un ambient ruralista, i van aparèixer magnífiques novel·les i relats. Però potser ens havíem oblidat una mica de la Figueres ciutat, la Figueres poderosa, la Figueres de llums i ombres. Hi havia hagut intents: Albert Padrosa amb les seves novel·les policíaques i, per descomptat, Vicenç Pagès, que ja era a la Champions. Però potser hem de recuperar Figueres com espai literari, perquè té una potència extraordinària. Aquí han passat i en passen moltes, de coses, perquè li toca, per història, per ubicació, per importància, per capitalitat d’una comarca molt especial. Recuperar Figueres com espai literari, per a un novel·lista, és un regal.

Florence, la indòmita

Autor: Joan Manuel Soldevilla

Editorial: Columna

Pàgines: 432

Preu: 21,90 euros