Isa J. González recrea un viatge de recerca de les pròpies arrels a 'Rere les esquerdes'

L’escriptora Isa J. González (Rubí, 1991), premi Ignotus, no amaga el seu amor i fascinació per l’espai, les estrelles i les naus espacials i, per això, totes les històries que imagina succeeixen en aquest escenari tot i que, admet, «cada nau i cada món és diferent». Així ha estat també amb 'Rere les esquerdes' (Spècula), una història de ciència-ficció, però també de recerca de les pròpies arrels i, com va assegurar divendres passat en conversa amb Albert Pibernat durant la presentació a la llibreria La Bookman de Figueres, «la més personal» de totes. De fet, va revelar que en morir el seu pare, el 2020, va pensar que ella i les seves tres germanes podrien arribar a fer una road trip per dipositar les seves cendres en el lloc de record de cadascuna. En la realitat allò no va succeir, però si que va decidir escriure un «viatge», en aquest cas, intergalàctic, «que necessiten viure quatre germanes» rere les esquerdes del passat d’un pare molt desconegut.

'Rere les esquerdes' és la primera novel·la de l’autora en català, «tot i que no el primer intent». «Em sentia més còmode escrivint en castellà perquè era el que més llegia, però és la meva llengua materna, totes les històries les penso en català i després les tradueixo al castellà», va desvetllar. Cal dir que, fins i tot, els noms dels móns, les naus i els personatges -Quer (de Queralt), Damaris, Ona i Llura- són catalans: «Vull que tot soni natural i proper perquè el lector no desconnecti tant de la incredulitat». Amb elles, el lector empren un viatge pel Llegat, nom de l’imperi format per diferents planetes on les protagonistes aniran aturant-se. És la possibilitat, aleshores, que l’autora aporta pinzellades d’aquests móns, la construcció dels quals es va anar desenvolupant a mesura que la història li ho demanava. Un dels escenaris singulars és la Cripta del DestíDigital on s’emmagatzemen les ànimes digitalitzades dels morts i que lliga amb l’interès que sent l’autora pels fantasmes i la mort, molt present en la seva obra. En aquesta Cripta les germanes tenen la mare digitalitzada, a la que van a visitar, i també la IAia, que acaba esdevenint el cervell de la nau i pel qual Isa J. González es va inspirar en la Carbonell de Plats bruts. No és l’única font d’inspiració que va desvetllar: també Nausicaä de Miyazaki i els bolets gegants.

La relació entre germanes

Albert Pibernat va destacar «la lectura pausada» de la novel·la, així com la capacitat de l’autora per donar pes a la relació entre germanes. La veritat és que la figura del pare, que havia estat astroarqueòleg i, després, militar, és el fil conductor, però González va voler intencionadament que no els prengués protagonisme a les germanes i a la relació entre elles, d’ajudar-se, cosa que «transmet una sensació de calidesa, són família que s’uneix i acaben essent família».

Rere les esquerdes

Autora: Isa J. González

Editorial: Spècula

Pàgines: 235

Preu: 19,50 euros