Una banda sonora de novel·la catàrtica i sanadora

Una llarga filera de gent de diferents generacions feien cua de forma pacient aquest passat dimecres a la tarda a l'entrada de la sala d'actes de la biblioteca de Figueres, senyal clar que alguna cosa especial estava a punt de succeir. Ho coïen a foc lent i des de feia molts mesos, l'actriu Glòria Cristina i l'escriptor i músic Jordi Casals. La idea era recordar l'escriptor i amic Vicenç Pagès amb un viatge musical i literari molt personal gestat a partir d'un repertori que va marcar, o que va odiar en el cas d'Àngel Mauri, a alguns dels personatges que habiten els escenaris del seus llibres. Amb la paret que els abrigava farcida de cartells d'època de grups, músics o concerts mítics amb Lou Reed, The Rolling Stones, The Clash, Bob Dylan, The Police, David Bowie, entre altres, i, per davant, l'escalf i l'emoció d'una platea plena de cares conegudes, familiars, amigables, es va viure la proposta com un acte quasi catàrtic i, fins i tot, un cert punt sanador.

"Ens hauria agradat fer això amb en Vicenç aquí", reconeixia amb emoció Jordi Casals, lluint una samarreta de la banda Ramones i tot adreçant-se als presents just a l'inici d'un acte que va transformar la literatura en música. Casals va assegurar que la selecció de peces escollides, que havia dut a terme Glòria Cristina, podia haver estat molt més extensa, posant en evidència la saviesa quasi enciclopèdica, minuciosa i deliciosa que tenia Vicenç Pagès de les músiques del seu temps i que bolcava amb elegància en les seves històries. La vetllada va iniciar-se pel final, amb un dels últims llibres que va publicar, 'Kennedyana', i, tot escoltant un fragment de 'Friccions kennedyanes' en la veu de Glòria Cristina, Jordi Casals va interpretar 'Sunny' de Bobby Hebb. Aquell va ser el punt de partida d'un viatge fantàstic, diferent, exuberant i màgic, també enriquidor. A la lectura de retalls d'algunes de les novel·les escollides -Dies de frontera (2014), 'La música i nosaltres' (2017), 'El món d'Horaci' (2016), 'La felicitat no és completa' (2003) i 'Els jugadors de whist' (2010)- els acompanyava la interpretació de peces musicals que feien venir ganes d'aixecar-se de la cadira i deixar-se anar, tot i que no va passar: 'All you need is love' de The Beatles, 'Train in vain' de The Clash, 'Knockin'n on Heaven's door de Bob Dylan o 'The man who sold the world' de David Bowie.

Aquest viatge col·lectiu va tenir alguns moments àlgids com quan Glòria Cristina es va alçar per interpretar un medley de peces de Blondie. També quan es va escoltar en un tocadiscos l'única cançó que van enregistrar els integrants del grup figuerenc La Cripta, 'Petjades', amb el bateria, veu i teclats present entre el públic. Aquesta gravació, a més, té com a particularitat que es va fer a la cripta de l'església del Bon Pastor. A la recta final alguns plats forts que van posar emocionar vivament als assistents i als mateixos intèrprets, com 'Walk on the wild side' de Lou Reed o 'White my guitar gently weeps' de The Beatles. I, per a tots aquells que no van poder assistir, els organitzadors han creat una llista de reproducció a Spotify sota el nom 'La música i ell. La banda sonora de les novel·les de Vicenç Pagès Jordà' per reviure la màgia de totes aquestes cançons i algunes més recomanades. A més, van avançar que aquesta proposta, que demostra que la lectura d'un llibre permet emprendre molts camins, era només un primer tast. Una generosa ovació del públic, entre el qual es veia un munt de gent jove, els va fer entendre que així ho esperaven.

Glòria Cristina i Jordi Casals reviuen la música que emocionava als personatges de Vicenç Pagès