La Basílica de Castelló acull, sota la llum de les espelmes, la recreació històrica d'un drama musical català del segle XV

Ara que estan de moda els mappings, la realitat virtual o les ulleres 3D, la Basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries aposta per donar cabuda a la recreació històrica i artesana d’un drama musical català del segle XV, 'Misteri dels Tres Reis d’Orient'. Serà el dissabte 4 de gener a les vuit del vespre a càrrec de Novum Organum i l’ensemble Schola Cantorum Paradisi Portae. L’excepcional espectacle, que no es representava des de feia quatre segles i pel qual ja es poden adquirir entrades a castello.cat, arribarà precedit el 24 de desembre, com és tradició, del 'Cant de la Sibil·la' amb la solista Elena Timón, l’organista Ivan Joanals i la coral castellonina i, tot seguit, la Missa del Gall amb la interpretació de la Missa Pontificalis Prima de Lorenzo Perosi sota la direcció de Martí Fontclara.

Que es volgués portar a escena no és estrany. Marcel Leal, responsable de la direcció escènica del muntatge i músic, explica que «la segona festivitat més important de l’església del Pi és la del dia dels Reis i a l’arxiu hi havia molts documents que certificaven que al temple s’hi feia aquell dia una representació, estil drama litúrgic». La dificultat residia que «no es posava ni quin drama era ni més informació». El projecte, però es va començar a gestar uns anys abans des de l’Arxiu parroquial de l’església de Santa Maria del Pi de Barcelona i de mans de l’arxiver Jordi Sacasas qui durant força temps va transcriure el manuscrit Llabrés (ms. 1139), un còdex dipositat a la Biblioteca de Catalunya que va ser copiat pel prevere Miquel Pasqual als anys 1598-1599, a la vila mallorquina de Búger, i que conté mig centenar d’obres dramàtiques que s’escenificaven des de l’edat mitjana fins a finals del segle XVI. En aquella transcripció es van preservar les expressions particulars del copista, tot i desenvolupar les abreviacions, afegir punts volats per separar mots fusionats i puntuació i accentuació normativa per facilitar la comprensió i dicció del text.

Que fos Marcel Leal l’escollit per dirigir aquest muntatge, que gira al voltant de l’Epifania, amb la recerca del nen Jesús per part dels tres Reis d’orient, l’aparició de l’estel que els guiarà a través del desert i l’intent d’Herodes d’impedir que la profecia que existeix sobre aquest nen es compleixi, no és casual. Leal és músic i format en Estudis Audiovisuals, a més de professor al Conservatori de Badalona de música clàssica i especialitzat en antiga. També és el director i creador de Novum Organum, grup que aposta per la recreació de la música en el seu context històric. «No només volem tocar la música antiga amb els instruments originals, que ja fa molta gent, sinó recrear l’escenari i l’ambient perquè l’espectador visqui com un viatge en el temps i entengui aquella música en el context que es va pensar i tocar», explica Leal qui posa en evidència com «l’espectador actual no està acostumat a escoltar música de fa cinc-cents anys i tot el que puguis fer perquè aquest viatge tingui un punt de vista artesà i no tecnològic, millor».

'Misteri dels Tres Reis d’Orient', que està pensat per ser itinerant, ja que es pot adaptar fàcilment als espais, es va estrenar l’any passat a l’església del Pi amb gran èxit i enguany ja s’ha pogut veure allà i a l’església de Vilanova i la Geltrú. Abans de venir a Castelló, s’aturarà dos dies a Saragossa, una fita que Marcel Leal viu amb molta emoció. La llengua, a més, no serà entrebanc perquè el text sempre es projecta en la llengua original, i en castellà en aquest cas, en una pantalla per facilitar la comprensió. De la primera estrena, Marcel Leal recorda l’emoció viscuda pel públic, també pels deu intèrprets. «El muntatge es fa tot a les fosques, només il·luminat amb llum d’espelmes i sempre convido a la gent que es deixi portar».

Un dels grans reptes va ser «decidir quin moment temporal escollíem perquè l’obra va anar canviant, la gent no vestia igual i no era igual en un lloc o altre», descriu Leal. També va caldre documentar-se sobre quin tipus de tramoia, decorats, efectes sonors o altres aspectes com el vestuari que duien, quina era la gestualitat i el moviment dels cantants, qui eren aquests cantants, si eren actors o els mateixos monjos. Després ja va venir la part de posar-ho en pràctica i els assaigs.

Per altra banda, hi havia la reconstrucció musical, encarregada a Gabriel Lorenzo, músic especialitzat en repertoris antics. Lorenzo tenia per davant un repte majúscul, ja que la consueta no conté ni una sola nota ni cap tipus de notació musical, a diferència d’èpoques posteriors quan el compositor ho deixa tot estipulat. Sí, indicacions més obertes, en un sentit ampli. «Aquí, la idea és que cada representació és única depenent de l’espai que hi havia, dels instrumentistes disponibles que tingués l’església que ho volia representar, de la quantitat de cantants. Tenim una obra, un text escrit que es manté, però que depèn de les circumstàncies, el resultat final canvia», diu Lorenzo. Quelcom que sí que sabien era que el text era cantat. «De primer, perquè en una església la paraula parlada se sent poc, mentre que cantar eleva la veu i fa que se senti molt més. El segon motiu és que dona solemnitat i bellesa», reconeix el músic.

Dobles significats

Un altre aspecte a treballar eren les melodies. «No n’inventaven de noves sinó que agafaven les que es feien servir a la missa i el text en llatí que es cantava el canviaven i, mantenint la melodia, posaven el text, cosa que, molts cops, generava un doble significat». En aquest cas, les melodies les van cercar en un recull que es conserva a la Seu d’Urgell, l’Ordinarium d’Urgell, un recull de melodies que es cantaven a Catalunya a mitjan segle XV. Lorenzo exalça la basta memòria de l’home medieval que potser no sabia escriure, però que «se sabia de memòria la Bíblia que aprenien escoltant-la a d’altres».

D’altra banda, per escollir els instruments van inspirar-se en la iconografia del gòtic català preservat al Museu Nacional d’Art de Catalunya que permet veure «cors d’àngels amb un munt d’instruments». Així van escollir els més representatius. La música, a més, la utilitzen tal com creuen ho feien antigament, «per omplir buits quan algun personatge havia de sortir per fer-ne un altre, per acompanyar moviments escènics o acompanyar algun cant per donar més èmfasi». Gabriel Lorenzo admet que «la part instrumental dona suport a la part vocal que és realment la important».

Les entrades per veure aquest muntatge ja es poden adquirir al web castello.cat al preu de 10 euros.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ