Quim Mandado, l'home que encara vola lliure i ben alt

A Quim Mandado, com la furtadora d'ànimes de la mítica cançó de Sangtraït, no hi ha qui el pari. Això va quedar en evidència aquest divendres passat al vespre, no només perquè aquest lema retronés amb una sorprenent força a la platea plena a vessar del Teatre El Jardí de Figueres, sinó també després de veure l'energia de Mandado dalt de l'escenari. Aquest concert era l'inici d'una gira que durà al cantant i la seva banda, integrada pels seus dos fills -Ferran i Guillem, que van demostrar la seva vàlua i intensitat, i el tenaç company de viatge, Joan Cardoner, per diferents punts del país. El motiu era clar: celebrar els quaranta anys de directes d'aquest carismàtic cantant i músic de la Jonquera. Fer-ho davant el públic empordanès i acompanyat d'altres músics i amics amb els quals ha compartit vivències al llarg d'aquesta llarga trajectòria, com Pemi Rovirosa, Mia, Clara Valero, Míriam Aguado, Jos Racero, Carles Coll Bardes, Joan Reig, Jofre Bardagí o Jordi Carles, va donar al concert un to d'emoció que Quim Mandado va saber agrair àmpliament tot demostrant que és un home que encara vola lliure i ben alt, un rocker compromès amb el heavy i que així ho vol continuar essent. "Vosaltres li doneu sentit a tot això", va assegurar tot remarcant que se sentia "com a casa".

El primer a sortir a escena va ser, per a sorpresa de tots els presents, el monologuista mallorquí Pere Jota qui va assegurar que Quim Mandado no podia iniciar el concert, de moment, ja que estava atenent a Pablo Motos d'El Hormiguero. Després d'uns minuts escalfant l'ambient, l'escenari es va enfosquir i sota una llum vermella, un fum dens i espès i amb les lletres del seu nom lluint esplèndides al fons van anar apareixent, un a un, els components de la banda i, per descomptat, el protagonista de la nit qui no va dubtar a arrancar amb força el concert amb la cançó 'Inqui-missió'. Tot seguit, ja va advertir que havia vingut "a fotre canya", un vell i poderós lema que sempre l'ha acompanyat i ha acomplert amb escreix. I certament va ser així perquè al llarg de les dues hores llargues que va durar el concert va regalar als presents retrobaments amb cançons que han fet història com 'El senyor de les pedres', 'La reina del gel' o 'Somnis entre boires', i altres poc interpretades en directe, però que van ser rebudes amb entusiasme.

Al llarg del concert hi va haver molts moments de complicitat entre el públic i Quim Mandado ja fos mentre aquest bevia aigua, com deia, "per cuidar-se la veu perquè un ja té una edat" o consultava, entre somriures i molt familiarment, l'ordre de les cançons i aparicions dels músics que els acompanyaven aquella nit. El públic va corejar algunes de les lletres, tot i que es va constatar que molts no les recordaven massa bé. Tot i això, la intensitat que es va viure recordava aquells concerts de fa unes dècades quan Mandado liderava Sangtraït. Potser xocava, tal com van reconèixer, que fos un concert de heavy amb el públic assegut. Malgrat tot, aquest va deixar-se portar absolutament per la qualitat del concert i es va prestar a l'entreteniment que va iniciar Quim Mandado reptant-los a imitar-lo en els seus jocs de veu, cosa que va deixar entreveure la seva fortalesa vocal. Cert és que entre la platea hi havia majoritàriament seguidors del mític grup jonquerenc, però també es van poder veure joves i, fins i tot, infants que van deixar-se emportar per aquells ritmes heavy que retronaren i hipnotitzaren.

Recordant a Martín Rodríguez

Un dels moments més especials de la nit va ser quan un Quim Mandado emocionat va recordar a Martín Rodríguez, el carismàtic bateria de Sangtraït que va morir fa uns pocs anys. Recordant-lo, va interpretar amb Jofre Bardagí la cançó '15 de juliol 1099'. Al seu torn va tocar amb Jordi Carles, arribat des d'Olot, una peça potent del disc en solitari que va enregistrar Mandado fa vint anys, Eclosió. El cantant, a més, es va refermar amb el missatge d'una de les cançons de Los Guardians del Pont, 'Lliures com l'alè del vent' del disc Sancta Sanctòrum. També va dedicar a tots els assistents la peça 'Agraït', del seu disc Eclosió i va reconèixer el treball intens de Joan Cardoner per fer possible aquella nit.

VÍDEO | Quim Mandado cantant amb Jofre Bardagí

Per tancar l'espectacle, es van visionar alguns missatges de companys de professió com el compositor i músic Carles Coll, el saxofonista Pep Poblet, el cantant Gerard Quintana, Natxo Tarrés qui el va qualificar de referent, o els integrants de l'Orfeó de l'Empordà i de l'Orfeó Jonquerenc, formacions que ell dirigeix, i que van interpretar un fragment d''El vol de l'home ocell', la mateixa que tot el públic dempeus i tots els intèrprets va cantar junts. Sota una pluja d'aplaudiments, el teló d'aquest concert vibrant i nostàlgic es va abaixar. Allò que va quedar, però és haver demostrat la vigència d'un estil propi i incombustible que té molt per dir encara.

"Volem enganxar joves que no saben ni qui érem, que tinguin l’oportunitat"