"Volem enganxar joves que no saben ni qui érem, que tinguin l’oportunitat"

Quim Mandado (1961) celebra quaranta anys de trajectòria interpretant peces de Sangtraït, Els Guardians del Pont i del seu disc en directe en un concert aquest divendres 6 de desembre, a les vuit del vespre, al Teatre de Figueres al costat dels seus dos fills -Guillem i Ferran- i el veterà Joan Cardoner. No hi faltaran tampoc amics que l'han acompanyat en aquest recorregut com Pemi Rovirosa, guitarrista de Lax'n Busto; Jofre Bardagí, cantant de Glaucs; Jos Racero, cantant, guitarrista i teclista de Star 3; Joan Reig, bateria d'Els Pets; Míriam Aguado, cantant i compositora de Moments; Mia, cantant i guitarrista d'Astral Warriors; Jordi Carles, guitarrista de Blast! i XXL; la soprano Clara Valero i Carles Coll Bardes, violoncello d'Orthemis. "No volem que la gent es desmadri, però hi haurà canya", avança Quim Mandado. Tampoc s’oblidarà a Martín Rodríguez, mort el 2020: "Se’l troba molt a faltar, era un puntal, l’ànima i aquest dia ell també hi serà, d’una manera o altra".

Fa unes setmanes que el veiem al programa 'Zenit' de 3Cat representant la generació Boomer.

Als iaios (riu). M’ho van proposar i com era, més que res, com un joc, vaig acceptar. Es tracta de fer-ho el millor possible i quedar bé, però tampoc és tan important si guanyes o no. La cosa és que he anat passant fins a la final.

Veure’l cantar 'Frozen' sobta.

Ja es tracta d’això, m’ho prenc com un joc, però que també em serveix per ensenyar a les generacions joves que no estan acostumats a escoltar guitarres amb distorsió, que sembla que estigui prohibit.

Demostra el potencial del rock dur i el heavy.

La generació Z no coneixen gaire cosa que tingui més de vint anys, estan com desconnectats, i les generacions grans, també. Per això, aquest programa és interessant, perquè posa en contacte les diferents generacions amb la música que s’està fent i es feia abans. Potser obre el ventall d’opcions.

Qui el vulgui veure en acció pot venir a Figueres. Divendres celebra quaranta anys de directes.

Si comences a mirar fa vertigen, tot i que abans de fer directes ja fèiem música. Volíem celebrar-ho en gran i Figueres és una presentació del que volem fer tot l’any vinent quan també començarem a fer cançons noves, algunes ja estan embastades. Anem endavant i seguim el camí, a veure què surt.

Recorda quan va començar tot?

El meu pare dirigia la coral de la Jonquera i jo era petit, devia tenir sis o set anys, i ja hi anava, m’asseia, escoltava, mirava fins que vaig començar a cantar. Sempre he estat en contacte amb la música.

El pare li va veure el potencial?

Què va, però ell tenia una cosa molt bona: no es ficava en què fèiem. A mi em va anar sortint a poc a poc. Josep Maria Coro tenia una guitarra acústica i vam començar a tocar: un amb la pandereta, l’altre amb l’harmònica i ens vam anar engrescant, vam anar creixent, comprant més instruments fins a tenir una banda muntada. El meu pare deia que fèiem tebeos mentre que ell componia música clàssica, molt complicada.

La música de fora els va influir?

Sent lloc de pas, estàvem en contacte amb gent que entrava de fora i escoltaves. Aquí hi havia una forta influència del blues, tant per en Josep Maria, en Papa-Juls com per mi. Coneixíem americans que n’escoltaven molt, però després en Martín Rodríguez i la Lupe eren més del vessant heavy i rock dur i, per això va sortir el que va sortir, aquesta barreja estranya de heavy, amb flauta, saxo...

Però va funcionar molt bé.

Tenia el punt original i connectava amb diferents tipus de música.

Ho fa acompanyat d’un company de viatge, Joan Cardoner.

Fa anys i panys que ens coneixem. Abans de gravar amb Sangtraït ja havia fet 'Místic' amb ell cantant i moltes d’aquelles cançons van passar a ser de Terratrèmol.

També dels seus dos fills, Guillem (2000) i Ferran (2003).

He tingut molta sort que els ha agradat aquest tipus de música perquè de la seva edat no n’hi ha gaires. Potser perquè l’han escoltat tota la vida. Va sortir l’ocasió de tocar junts un parell de peces en un casament familiar, ens vam embrancar i ens va agradar. Vam pensar a fer alguna cosa més grossa i ja va estar.

"Amb els meus fills ens coneixem molt bé, sabem fins on podem arribar"

En Guillem toca la bateria i en Ferran la guitarra. Sembla buscat.

Fa anys que toquen i jo mateix els he tingut d’alumnes a l’escola de música de la Jonquera, des de petits. Ens coneixem molt bé, sabem fins on podem arribar. M’ho passo tan bé amb ells! Quan eren petits ho veien des del públic i ara des de dalt. També els deu omplir molt.

Fa deu anys, amb Els Guardians del Pont, deien que volien viure la música a un altre ritme. Ho subscriu també ara?

Ara en el grup hi ha dues generacions molt diferenciades. En Joan i jo ja ho hem viscut força tot això, però ells no, i segurament ho voldran viure. Que hem de collar fort i tirar endavant, evidentment, i si funciona tothom encantat. Quan vam muntar Guardians era per tocar i passar-nos-ho bé, continuar veient gent que els agradava la nostra música, que feia anys que ens seguien. I ara això també hi és, però jo estic expectant a veure què, perquè ara el meu nom crida molt, però a la llarga els joves també duran els seus seguidors.

Què proposen per aquest concert a Figueres?

Farem un repàs a quaranta anys, a tota aquesta trajectòria tenint en compte que la proporció és força equilibrada amb els discs que té cada grup: Sangtraït en té vuit, Guardians, tres, i Quim Mandado, un. Tocarem himnes, però també cançons que hem tocat molt poc i que són molt importants. També hi haurà unes quantes col·laboracions de gent amb els quals, d’una manera o altra, en aquests quaranta anys hi hem estat implicats dins el món musical. Són persones amb les quals em trobo molt bé. Serà un concert entre amics i estic convençut que agradarà molt a la gent.

Per a un públic que ja els coneix, però per a aquell que ara ho farà.

El que veig és que el públic majoritari sol ser gent que ens havien seguit al principi, altres que no havien tingut oportunitat perquè eren massa petits i que ara venen amb els seus fills. També joves que no saben ni qui érem. A veure si els enganxem i s’acostumen a escoltar aquest tipus de música. És molt difícil que t’agradi una cosa que no coneixes. A la que tinguin oportunitat, començarem a tenir gent jove.

Ara, la música no es consumeix com abans.

Les coses han canviat molt. Abans el que escoltaves era perquè sortia a la ràdio o la televisió, t’agradava o no, i et compraves el cd o el disc. Avui els mitjans ja no són tan importants entre la gent jove i els algoritmes d’internet són els que t’ofereixen el que més funciona i no és la música de gent de més de seixanta anys. Hem de mirar de picar pedra i fer que ens vagin coneixent.

Vostè farà com els vells rockers, tocarà fins a l’últim dia?

Jo hi soc, mig renovat i, si agrada i ens ho passem bé, es tracta d’això.

La música és l’elixir de la vida?

Quan ho tens i vas fent, no li dones importància, però quan estàs un temps sense, et falta alguna cosa i ho necessites.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ