Els móns desconcertants i insòlits de l'escriptora Montserrat Segura

Fa uns anys, l’escriptora empordanesa Montserrat Segura (Barcelona, 1964) anava en cotxe amb dues persones més. En un moment donat, el cotxe es va avariar a l’autopista, cosa que els va obligar a aturar-se en una àrea de servei. Aviat es van adonar que era «l’àrea equivocada». «Va costar molt connectar amb la companyia d’assegurances, els mòbils no tenien gaire cobertura, el taxista que ens venia a recollir no la trobava», rememora Montserrat Segura. Aquella vivència un pèl inquietant va passar-la pel sedàs de la seva imaginació desbordant i va prendre forma de relat fantàstic. 'No-lloc' és una de les nou històries de ciència-ficció o literatura fantàstica, totes protagonitzades per dones i fets insòlits, inexplicables o sorprenents, que habiten en el llibre de relats 'La meva vida d’aigua i més històries' que aquest dijous 5 de desembre, a dos quarts de vuit del vespre, presenta a la Sala La Cate de Figueres acompanyada de Ricard Sayeras, Paloma Gómez i Mar Aparicio, tots tres, com ella, escriptors integrants de l’associació Creàlit.

Montserrat Segura es declara una amant confessa del conte, un gènere que, afirma, «compta amb més escriptors que lectors» a casa nostra, i de la ciència-ficció. Els que ha reunit en aquest volum són d’èpoques diferents, alguns realment tan antics com el que l’enceta, Ficus Pandorata, escrit quan tenia vint-i-cinc anys i que ha reescrit en múltiples ocasions sempre deixant-lo, fins ara, en un calaix. «La majoria dels relats estan cuinats a foc molt i molt lent, els he revisat i afinat moltes vegades», confessa tot afegint que «són històries viscudes». Un dels que va escriure a un altre ritme, «més a raig», és Prohibit fer foc, un relat amb el qual experimenta amb el format d’un anunci per televisió protagonitzat per una dona-flamarada. També reinterpreta el conte de la Repunxó transformant-la en una dona empoderada que afronta el seu destí. També la Meganoia, que posa en primer pla a la dona que habitualment acompanya als superherois quedant en lloc secundari. El conte que dona nom al recull, 'La meva vida d’aigua', és també el que el tanca. Segura assegura que és un dels que se sent més satisfeta. «Té un títol que, per mi, és molt harmònic», reconeix. És, a més, un altre dels contes més antics, «com un fill que has portat a moltes classes i li has fet fer moltes coses».

«Torbador i contundent»

El volum, editat en tapa dura, és una autopublicació feta per l’autora amb molta cura i rigor. Ella mateixa l’ha corregit, Judith Bassagañas ha fet el disseny i maquetació i Roser Segura, germana de l’autora, ha creat la il·lustració de portada i les interiors, un treball artístic de gran delicadesa i sensibilitat que ajuda «a no entrar en els contes en fred». Completa el conjunt, un pròleg signat per Antoni Munné-Jordà, una autoritat altament respectada en el món de la literatura de la ciència-ficció a Catalunya, qui el lloa dedicant-li adjectius com «torbador, contundent i ple d’estímuls».

Montserrat Segura se sent «en el punt àlgid de creativitat» havent apartat els fantasmes dels dubtes. Aquest volum, que es troba a les llibreries de Figueres i a Amazon, se suma als anteriors: els juvenils La reina faraó (2016) i El quadern d’Osiris (2017); El contracte Wong, premi Recull de narració Joaquim Ruyra 2017; l’obra teatral Bàrbara (2023) i relats en diversos llibres col·lectius amb Figueres de por i 'Obscura 3'.

La meva vida d'aigua i més històries

Autora: Montserrat Segura

Il·lustracions: Roser Segura

Editorial: Autopublicació

Pàgines: 137

Preu: 19 euros