L’origen del nom de ploma de Caterina Albert es desvela entre vinyetes

Després de llegir la reedició que va fer Club Editor el 2018 de 'Tots els contes' de Víctor Català, la il·lustradora Laura Reixach (Girona, 1970) en volia més i es va bolcar en una «lectura més profunda» de la resta de la seva obra i assaigs sobre ella. Va ser aleshores quan es va adonar que «tenia ganes de fer alguna cosa» sobre l’autora escalenca. Així va sorgir el projecte de la novel·la gràfica 'La cuirassa' que indaga sobre l’origen i construcció del pseudònim de l’escriptora i per què aquesta el va mantenir. La proposta va guanyar el tercer concurs convocat per la Diputació de Girona per nodrir la col·lecció «Llamps i tintes!» amb l’objectiu de potenciar la creació en l’àmbit del còmic i la novel·la gràfica en català.

«Caterina Albert defensava la seva vida privada, volia tenir una protecció davant del públic», assegura Laura Reixach a l’hora d’explicar el per què del títol que ha escollit per la seva obra i que expressa «una de les funcions del pseudònim». La il·lustradora, i també autora del guió i el text, ha bolcat moltes hores en la coneixença de la persona que ha esdevingut, entre les seves mans, personatge. Hi ha, però molts fragments reals de paraules dites per la mateixa Caterina Albert «expressant detalls referents al pseudònim». No són mots escollits a l’atzar sinó que sorgeixen fruit «d’un extens procés de documentació abans de configurar la història» que, confessa, la va entusiasmar perquè li va permetre «conèixer en profunditat a Víctor Català, el seu món i la seva època». I és quelcom que interessava vivament a Laura Reixach era «localitzar la font directa dels aspectes que volia tractar». Això la va dur a consultar, fins i tot, epistolaris per obtenir aquella veu original.

'La cuirassa' és una novel·la per la qual desfilen un munt de personalitats que dictaven el curs de la cultura catalana de finals del segle XIX i principis del XX. El lector constata que bona part d’ells són homes. «Com en tants àmbits i durant tants anys, la presència masculina va ser total amb algunes excepcions, cosa que està canviant ara, però aleshores, en la qüestió literària, eren homes, homes i homes». Val a dir que la novel·la inclou, al final, un glossari de noms dels personatges perquè el lector no es perdi i conegui qui és qui. «La història es pot entendre sense això, però qui tingui més interès i vulgui posar noms serveix d’ajuda», reconeix la il·lustradora.

Un dibuix que no pretén ser realista

Recrear en còmic una figura real comporta tot un altre procés. Reixach detalla que d’aquells que ha trobat documentació gràfica ha intentat «reflectir, a partir d’un dibuix que no pretén ser realista sinó agafar trets característics, i donar-li un punt de semblança amb la persona real». Així és com desfilen per les pàgines del volum des dels escriptors Gabriel Ferreter, Josep Franquesa, Joan Maragall o el dibuixant Josep Triadó. També els integrants del jurat d’aquells mítics Jocs Florals d’Olot de 1898 que van premiar, després de molt de debat, La infanticida de Víctor Català, obra que no s’estrenaria fins al 1967 al Palau de la Música Catalana.

Laura Reixach ha apostat, en aquest cas, per un dibuix majoritàriament en blanc i negre, però amb algunes pàgines comptades en color que són «una visió gràfica, sintetitzada i esquematitzada de 'Solitud'; el color ajuda narrativament al lector a entendre la història i remarca la importància que va tenir aquesta obra en la col·locació de Víctor Català en un altre nivell, com una gran figura literària i un reconeixement del públic en el seu moment. Va ser un punt d’inflexió». També el color permet donar «un respir» al lector, ja que la novel·la conté molta informació: «És una manera de dir-li: ressitua’t perquè continuem». Ha estat, reconeix Laura Reixach, un camí de llarg recorregut: «No amagaré que hi ha molta feina al darrere i no només l’evident». L’autora explica que «abans de decidir qualsevol cosa, volia confirmar molt allò que anava a posar». Tot i que és conscient que no es tracta d’un assaig i que són «uns fets ficcionats, volia ser el màxim de fidel a la realitat, volia contrastar-ho tot, perquè la novel·la està basada en uns fets que van passar».

D’altra banda, Laura Reixach valora molt positivament l’existència de la col·lecció «Llamps i tintes!» estrenada l’any 2022 amb 'El Bròfec' d’Adrià Pujol i Laia Baldevey, una història que succeïa a la serra de l’Albera. L’any passat va aparèixer el segon volum, 'Somnis entre la boira' de Lluís Recasens, l’Avi, i Àngel Marí, Angelinux, que evoca la vida de Joan Junceda, un dels millors dibuixants catalans del segle XX. «El còmic és un mitjà d’expressió artística que sovint és massa desconegut i la desconeixença fa que se’l tingui com una expressió menor quan en realitat no ho és. Té una riquesa d’estils, de propostes, d’històries molt àmplia, però no té el crèdit que tenen altres expressions artístiques», reflexiona Laura Reixach. Ella desplega el seu art tant en pintura com en il·lustració, aquest darrer molt actiu els últims anys. La seva premissa, diu, «és crear allò que et motiva i et fa aprendre i créixer». D’entre els seus treballs més recents destaquen l’àlbum il·lustrat 'En Grau i el Pa, l’Afra i la xocolata' (2018); el llibre guia 'Girona a traç de llapis' (2018) i 'Contes molt animals i una mica humans' (2015).

La cuirassa

Autora: Laura Reixach

Editorial: Diputació de Girona

Pàgines: 88

Preu: 14 euros