Un documental ressegueix els misteris del fotògraf Josep Maria Cañellas

"Llarg i difícil". Així defineix el periodista i fotoperiodista Carles Esporrín (Reus, 1975) el procés d’elaboració del documental 'Josep Maria Cañellas. L’ombra del fotògraf'. Lluny queda ara aquell 2017 quan va iniciar una recerca de fotògrafs reusencs i va ensopegar amb Cañellas (1856-1902), figura aleshores desconeguda per a ell, però també a Reus, i l’exposició comissariada per la historiadora de l’art i directora del Museu de Mataró, Anna Capella, i l’historiador Jaume Santaló el 2005 a Figueres. La fascinació que li va despertar, "sobretot per la història que no es coneixia d’ell", el va dur a contactar amb Capella i saber, de primera mà, com havia anat aquella investigació inicial i què havia anat aflorant més tard. "Aleshores és quan em quedo atrapat en el personatge i decideixo continuar la investigació i intentar treballar un documental que doni a conèixer la seva figura", diu Esporrín. Tot i les dificultats i un "pressupost ridícul", el treball, que ha codirigit amb Luz López, ha arribat a bon port. La setmana passada es va preestrenar a Reus i aquest dimecres 9 d'octubre, a dos quarts de nou del vespre, s’estrena als Catcinemes de Figueres, dins el Festival Transhumant en una sessió gratuïta, sota reserva, promoguda per cineclub Diòptria. També es pot veure a la plataforma Filmin.

"Cañellas va ser pioner de la fotografia instantània al nostre país, precursor del fotoperiodisme", el descriu Carles Esporrín. També és l’autor de l’àlbum Rubaudonadeu, "únic a casa nostra i, segons els experts també a l’Estat i a l’àmbit internacional". Aquesta joia, una col·lecció de 555 fotografies fetes entre 1888 i 1889 per Josep Maria Cañellas i encarregada pel mecenes Josep Rubaudonadeu (1841-1916), es preserva a la biblioteca de Figueres. Es tracta d’un extens reportatge fotogràfic de tota la comarca que retrata la vida quotidiana als pobles. Observant les imatges queda clar que Cañellas "no era un fotògraf convencional". No només va fer aquests tipus de fotografies a l’Empordà, també a París on s’havia establert. "Aquesta manera de mirar, de congelar les imatges, el fa diferent", confirma Esporrín. Encara avui, els experts no s’expliquen com s’ho feia "perquè la tècnica, abans d’ell, no ho permetia". Cañellas, doncs, fa evolucionar la tècnica, però el més sorprenent és veure com la utilitza: ell surt al carrer i fa fotos sense que la gent se n’adoni en un temps que els fotògrafs anaven amb unes càmeres i trípodes enormes que no permetien que passessin desapercebuts, perdien l’espontaneïtat de la gent, interferien en la realitat".

Sobre com treballava Josep Maria Cañellas o de quina càmera utilitzava -"probablement se l’havia fet ell"-, no se’n sap res. Això se suma a les moltes ombres que embolcallen encara aquest personatge magnètic del que, curiosament, es desconeix la seva imatge. Tampoc se sap per què marxa a París. Una hipòtesi, diu Carles Esporrín, és que "París era la capital del món a nivell cultural, un pol d’atracció d’artistes i si algú es volia fer un nom en el camp de les arts, tot i que la fotografia no era considerada encara art, havia de passar per París".

Les ombres que persisteixen

El documental, de setanta-cinc minuts de durada, ressegueix la història de la investigació i amb ella la descoberta de Cañellas, prenent al fotògraf com a eix. La recerca es presenta "en present perquè continua viva". En aquest viatge, l’espectador acompanya a Anna Capella i Jaume Santaló pels diferents escenaris, observa què troben i com "es va reconstruint el perfil de Cañellas". Tampoc s’ignoren les parts fosques, les ombres que persisteixen. Algunes s’han esclarit els últims temps com la troballa en una subhasta de dos quadres desapareguts, que va obligar a refer el documental el febrer passat quan ja estava acabat.

A parer de Carles Esporrín, la mort prematura de Cañellas, als 46 anys, amb una trajectòria encara no del tot consolidada, podria ser una de les causes "del seu reconeixement tardà i que part del seu material es dispersés després de mort". També que encara no se’l conegui massa. Ni tan sols a Reus, on va néixer i on ara s’exhibeix l’exposició 'Josep Maria Cañellas. De Reus al món', al Centre de la Imatge Mas Iglesias. A la presentació a Figueres, a banda de Carles Esporrín, assistiran Anna Capella, directora del Museu de Mataró; Jaume Santaló, el fotògraf Pep Parer i l’investigador i responsable de cercar l’origen de les fotos de Cañellas, Grégoire Clemencin, arribat des de París. És ell qui està aconseguint que la Biblioteca Nacional de París li reconegui al reusenc l’autoria d’imatges sense signar. Un nou pas en aquest camí pel seu reconeixement.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ