Reclamen la protecció d'una església mil·lenària situada dins un mas de la família Laporta a l'Empordà

Entre el Portús i la Jonquera, entre la N-II i la via del TGV, s’alça un mas del segle XVIII que es troba deshabitat des de fa trenta anys i mig en runes. Quasi mig amagada dins seu, s’alça una església primitiva, preromànica, mil·lenària, del segle X, un dels pocs exemples que sobreviuen a Catalunya de temples amb estructura de capçalera trilobada. És Sant Martí del Forn del Vidre, propietat de la família Laporta. El filòsof Max Pérez i el fotògraf Jordi Mestre, que fa uns anys que defensen la necessitat de preservar el patrimoni romànic de l’Empordà i fer-lo més accessible, creuen que aquest és un cas urgent, ja que el monument, tal com ratifica l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, "no té cap mena de protecció" i presenta un estat molt delicat de conservació. Preguntada per la qüestió, l’alcaldessa de la Jonquera, Míriam Lanero, comparteix que "caldria una intervenció contundent de conservació i restauració, traient la runa de les parts afegides del mas i deixant a la vista els elements preromànics existents, així com els tres absis, encara dempeus".  

El filòsof i farmacèutic figuerenc Alexandre Deulofeu va ser dels primers a parlar d’aquesta església en temps moderns, recorda Max Pérez. Ho va fer al llibre L’Empordà, bressol de l’art romànic (1961). Aleshores va ubicar l’església en un mapa, junt amb altres construccions de transició a l’art romànic, datades entre el segle VII i la primera meitat del IX. Des d’aleshores ha plogut molt i, sobretot, el mas ha quedat desert, cosa que ha avançat el seu deteriorament. "Ara presenta un estat ruïnós, tot ple de pintades, amb els sostres ensorrats, cap finestra tanca, les portes obertes", clama Jordi Mestre qui admet que no han intentat contactar amb els propietaris perquè, diuen, no és això el que cerquen sinó "fer consciència, despertar a la gent perquè facin alguna cosa". En aquest sentit, Míriam Lanero, alcaldessa de la Jonquera, terme en el qual es troba el mas, ha obert la possibilitat "d’explorar amb la propietat la possibilitat de declarar-lo Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) per poder accedir a subvencions per la seva rehabilitació". Aquesta protecció, però cal que també sigui demanada pels propietaris.

Fer-hi un centre d’interpretació del romànic transfronterer

Un dels usos que defensen Pérez i Mestre per aquesta església, tenint en compte el seu emplaçament estratègic, a la porta d’entrada a Catalunya i l’Empordà i en un dels municipis amb més tresors romànics, és fer-hi un centre d’interpretació del romànic transfronterer, avui dia inexistent a la comarca tot i que hi ha més de cent trenta esglésies d’aquest període. Tant Pérez com Mestre sempre han defensat que aquest patrimoni és una riquesa del país que cal preservar i que "la seva conservació i difusió" és una tasca que correspon als ajuntaments. També la seva divulgació, un dèficit que han constatat. "L’únic poble de l’Alt Empordà que hem vist que té el patrimoni una mica endreçat a la seva pàgina web és Llançà", diu Mestre. Sota el seu parer, els consistoris no poden excusar-se que aquest patrimoni sigui de titularitat del Bisbat perquè "aquest fet és circumstancial per motius històrics, però això és un patrimoni del poble, del país".

Aquesta qüestió, diu Jordi Mestre, la van entendre molt bé a Sant Miquel de Fluvià que, des de fa uns anys, llueix orgullós el seu patrimoni històric. També a Ventalló on, després d’iniciar una campanya que va posar en evidència la fragilitat de les pintures de l’església romànica de Sant Andreu, a Vila-robau, l’Ajuntament va aconseguir-ne la cessió durant quaranta anys per part del Bisbat i engegar un procés de consolidació i restauració. 

Una llegenda sobre els orígens lligats a Carlemany

En el cas de l’església de Sant Martí del Forn del Vidre, segons es descriu a l’obra Catalunya romànica, rep aquest nom d’un antic forn de vidre que hi havia hagut al mas. A més, es constata que no hi ha notícies documentals conegudes o publicades que es refereixin a aquesta església tot i que Francesc Monsalvatje va recollir diverses tradicions com la llegenda del cicle carolingi segons la qual Carlemany havia aixecat una església dedicada a sant Martí després de vèncer els àrabs. Altres versions, es diu, identifiquen l’església carolíngia amb Sant Martí de Fonollar, a l’altre costat dels colls de l’Albera; o bé l’identifiquen amb unes altres dues esglésies, suposant que Carlemany havia erigit dos temples a sant Martí de Tours, un a cada vessant de l’Albera. El mateix autor esmenta la creença que l’església havia pertangut a l’orde dels templers. També creu que l’església podia haver estat antigament dedicada a la Trinitat i això ho lliga amb l’existència d’un pedró oratori, del segle XVII, a uns 100 metres a migdia de l’església. Res de tot això s’ha confirmat via documental, però el fotògraf Jordi Mestre assegura que, només per l’antiguitat, ja mereix un estudi i ser protegida.

El romànic empordanès, el gran tresor oblidat

Subscriu-te per seguir llegint