La intensa generositat de la pianista Yuja Wang sedueix a Peralada

Quasi extenuada a causa de la calor arribava Yuja Wang (1987) al piano que presidia l'altar de l'església del Carme, al Castell de Peralada, per fer el seu últim bis, el novè de la nit. Wang ja alertava al públic que tenia al seu davant, que no havia deixat d'aplaudir-la en totes les pauses marcades entre peça i peça, que aquell sí seria el darrer. Semblava impossible quasi de creure perquè la prodigiosa pianista havia anat sumant i sumant bisos de forma ininterrompuda. Però Wang va mostrar un dit alçat, una mirada còmplice i un mig somriure de nena entremaliada. Amb el públic dempeus agraint-li de manera entusiasta la seva intensitat, entrega i virtuosisme, Yuja Wang tancava així, de manera esplèndida, el seu debut dins el Festival Perelada que, al mateix temps, també abaixava el teló d'aquesta 38a. edició amb molt bones sensacions.

L'actuació de Yuja Wang, que va posar ben aviat el cartell d'entrades exhaurides, venia precedida per l'estela que acompanya a la pianista, considerada com una de les més virtuoses, carismàtiques i influents del segle XXI. Allò que, d'entrada, va constatar el públic que la va rebre amb una forta ovació, va ser que Wang manté una connexió absoluta amb l'instrument que, des dels set anys, ha centrat la seva vida. També que no dona treva ni sembla interessada a perdre ni un minut en lloances. De fet, va saludar breument als assistents i sense pronunciar un sol mot va obrir la vetllada musical interpretant Jeux d'eau de Maurice Ravel, una obra altament evocadora, una mena de somni que obria les portes a l'aventura. I, sens dubte, ho va ser, un viatge emocional d'alçada, no tan sols per la manera passional, enèrgica i virtuosa d'interpretar el repertori escollit, sinó també per l'aura mateixa que Yuja Wang desprèn. Enfundada en un vestit negre de tall impressionant, amb un estil totalment allunyat de la rigorositat del clàssic, la intèrpret va emprendre el viatge omplint-lo de peces fabuloses com la Fantasia en si menor, Op.28, d’Aleksandr Skriabin (1872-1915), que el compositor va escriure en un moment de transició, en què abandonava la tradició romàntica i experimentava amb l’harmonia i l’estructura de les seves composicions.

De Claude Debussy, la pianista va donar vida sobre el piano a dues peces incloses en els dos volums (Llibre I i Llibre II) de preludis. Va ser, aleshores, un moment per a la reflexió, per la contemplació interna. Yuja Wang va interpretar Le vent dans la plaine, del Llibre I, núm.3, aquesta peça d’una textura lleugera i etèria que va enllaçar amb Bruyères, del Llibre II, núm.5, que evoca la imatge d’un paisatge natural, en aquest cas un bosc de bruc. De Debussy, Wang va fer el salt al pedagog, pianista i compositor alemany Fèlix Blumenfeld (1863-1931), compositor de l’Estudi per a mà esquerra, Op.36, una peça creada en un context determinat per l’interès creixent per les obres que exploren les possibilitats tècniques i expressives de l’ús d’una sola mà i que va deixar sense alè a l'auditori contemplant el prodigi de Wang. Aleshores, la pianista va necessitar sortir un instant de l'escenari davant l'extrema calor que patia, visible en les gotes de suor que la cobrien. La vetllada va continuar amb la interpretació deToccata, del francès Pierre Sancan (1916-2008), molt popular al seu país però poc conegut a l’estranger, que s’interpreta a una velocitat diabòlica, que la pianista xinesa va brodar. El recital programat es va tancar amb tres preludis de Debussy i dues balades de Chopin.

Fascinació absoluta

Però el recital va tenir una segona part, tant o més intensa que aquella primera, una part inesperada, possiblement intuïda si es coneixia els antecedents de les actuacions de Yuja Wang. Nou van ser en total els bisos que va regalar, de forma generosa, al públic del festival, d'un nivell d'exigència molt alt. Van ser nou, però, de ben segur, podien haver estat molts més si la calor no l'hagués afectat tant. Entre les peces seleccionades, i davant la fascinació de l'auditori, Yuja Wang va lluir el seu mestratge i intensitat interpretant, entre d’altres, la Simfonia núm. 7 de Prokofiev i el Danzón núm. 2 d’Arturo Márquez.