El "realisme màgic" de l'artista visual Daniel Zerbst

«És sorprenent el que és capaç de crear l’humà amb la ment i les seves mans», diu l’artista visual Daniel Zerbst (Braunschweig, Alemanya, 1974). Ho demostra amb la trilogia audiovisual Witches of Everland, una veritable joia d’orfebreria, estrenada fa uns dies al Teatre Art i Joia de Cadaqués amb la complicitat de l'Ajuntament i de CREA Cadaqués. Daniel Zerbst la qualifica «del projecte més ambiciós de la meva vida». És aquesta una peça difícil de classificar en la qual l’artista combina el llenguatge poètic i oníric amb imatges reals, cosa que el dota de misteri.

Daniel Zerbst va escollir Cadaqués per l’estrena perquè va ser aquí on va néixer la història i d’aquí són molts dels personatges o elements que hi apareixen. Com si fos el destí també va ser a Cadaqués on, als anys setanta, els seus pares el van concebre i on ell mateix es va instal·lar el 1995 quan va abandonar Alemanya. Ho va fer atret «per la vida cultural tan rica i oberta» que hi havia. A Cadaqués va viure del món de la gastronomia i la construcció sense deixar mai l’art. Fins que, amb el temps, va ser capaç de mantenir-se només amb la creació. Una galeria li movia l’obra, feia exposicions arreu d’Europa fins a l’eclosió de la Covid. Aleshores, els artistes ho van passar malament: «Com no podia viatjar físicament amb les meves pintures, objectes i pensaments, vaig decidir fer-ho digitalment». I va posar la primera llavor de Witches of Everland.

Daniel Zerbst ja havia fet abans treballs audiovisuals, però cap amb aquest grau d’ambició i desplegament creatiu. Sense recursos econòmics ni ajudes institucionals, va apostar per dividir-lo en tres parts «per guanyar temps i la confiança» dels altres, tres curts fantàstics protagonitzats per un petit mussol animat mecànicament. Cada curt, a més, era «una història per si mateixa amb moltes preguntes obertes», una història que, curiosament, comença pel final i acaba pel principi.

L’artista calcula que ha dedicat a cada curt un any de treball, unes sis mil hores de feina molt intenses. Tot està filmat digitalment, però els personatges que apareixen són reals -molts d’ells, amics de Cadaqués- i els elements, edificis, ciutats i paisatges els ha creat a mà, dibuixant-los i pintant-los. Una singularitat és que els objectes estan animats a mà dins l’entorn escollit i que el fotograma generat se superposa sobre un altre pintat. La combinació és el que permet mantenir la il·lusió. «És com es feia el cinema fa cent anys», afirma. El film no té quasi diàlegs, però sí una poderosa banda sonora original feta per quatre músics.

Les tres parts de Witches of Everland, ara unides, han rebut per separat nombrosos premis a festivals d’arreu del món, reconeixements que Zerbst comparteix amb els nombrosos col·laboradors que s’han deixat seduir pels resultats i que hi han participat voluntàriament, sigui com a actors, tècnics o dissenyadors del vestuari.

Daniel Zerbst va estudiar orfebreria a Alemanya i, més tard, arts aplicades i història de l’art. «És un misteri que volgués estudiar art perquè la meva família no és en absolut artística, cosa que no ho facilitava. No entenien la meva elecció, veien les estadístiques i que només un 1% podia viure del seu art». Als setze anys va fer, amb un altre company, la seva primera exposició de dibuix i pintura. «Sentia la necessitat de comunicar-me, des del cor al món i vaig escollir el camí visual perquè tenia moltes coses al cap, tota la paleta de l’ésser humà», afirma.

Bona formació en arts aplicades

El seu avantatge era disposar d’una bona formació en arts aplicades. Aleshores quasi tot es feia manual. Daniel Zerbst no amaga que és un entusiasta de la ciència-ficció i la fantasia; no renega de les possibilitats que aporta la tecnologia, el digital o la robòtica, però creu que «hem passat massa ràpid de les eines als servidors; les nostres capacitats intel·lectuals, instintives i emocionals ja ens permeten crear imatges foto realistes, abstractes i fantàstiques i ara ho fa la màquina». Admet que «ho hem d’acceptar, però que ell es queda amb els dos sistemes». I més, després d’haver pogut analitzar de ben a prop artesania molt antiga, del Renaixement, el Barroc o època sumèria.

Daniel Zerbst valora com «la imatge permet crear interpretacions pròpies». A ell li agrada fer-ho d’una manera atractiva. No és partidari de buscar explicacions o identificar els elements de les seves obres, prefereix que cadascú construeixi la seva història com va fer el públic budista de Kàtmandu, on es va estrenar la tercera i última part que hi van copsar «una història sobre la mort i el renaixement, els llocs i les persones que estimo; una interpretació molt poètica i bella». Ara, Daniel Zerbst, encara refent-se de la bona acollida rebuda pel treball, farà una pausa per agafar forces per preparar el tràiler del film i començar-lo a fer rodar per festivals. Abans, però haurà de donar forma a una exposició d'aniversari, 50 anys en set dies, on presenta obres creades entre els anys 1990 i 2024. La inauguració serà el 24 d'agost a l'Atelier Natàlia Tomàs de Cadaqués,

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ