El Festival Perelada planta les llavors del seu futur

Quan els responsables del Festival Perelada van proposar-li al ballarí i coreògraf català Aleix Martínez (1992) tirar endavant un projecte propi, ell va agafar-s’ho com «una oportunitat única de fer alguna cosa nova». Així, va començar a forjar Terra Llaurada, una peça desglossada en tres parts, amb música d’Arnau Obiols, que se sustenta en la música tradicional dels Pirineus. El títol, a més, es manlleva i s’inspira en la primera obra surrealista de Joan Miró, creada fa cent anys, i que connecta, diu Martínez, amb la situació actual del festival empordanès que «està llaurant aquesta terra per poder plantar noves llavors i veure quina nova vida li dona». Al llarg de l’execució desglossada de la peça, que aborda l’emergència del moviment i que pren forma aquest dissabte a les deu del vespre a l’escenari del Mirador del Castell, es presentaran altres coreografies estrenades recentment, ara interpretades per onze ballarins catalans amb projecció internacional.

«Vaig començar en la dansa perquè m’apassionava crear, per mi és el motor que m’ha fet arribar fins aquí, el motor que m’ajuda a continuar», reconeix Aleix Martínez, qui la setmana passada va dirigir i impartir dues sessions del Campus d'estiu del festival. Rere això hi ha vocació, molt treball i determinació. De la seva Barcelona natal i amb només tretze anys, el ballarí va marxar a Marsella per continuar la formació fins a ingressar, el 2008, a l’escola de l’Òpera Estatal d’Hamburg, sota la direcció del prestigiós John Neumeier, que just s’acaba de retirar a l’edat de vuitanta-sis anys. Amb ell, Martínez va establir gran complicitat, primer com a ballarí solista i, des de fa quatre anys, com a ballarí principal de la companyia. Tanta que, fins i tot, Neumeier va crear peces pensant en el ballarí català. Entre aquestes «la profunda i espiritual» Dona nobis pacem, en homenatge a Bach, de la que dissabte Aleix Martínez en presenta un extracte, o la recent Preludes C.V. Les ha inclòs no només «per compartir la meva experiència professional com a ballarí» sinó per mostrar «el resultat artístic d’un coreògraf, una personalitat que ha estat creant tota la seva vida» i amb quasi cinquanta anys d’experiència.

Tampoc és casual que Terra Llaurada estigui connectada amb Joan Miró. De fet, Aleix Martínez va presentar aquest mateix any la peca Joc a la Fundació Miró de Barcelona amb la seva companyia ManNera Dansa, creada el 2018. El ballarí admet que, d’entrada, «desconeixia completament a l’artista». Durant un any i mig, però, va indagar sobre qui era el pintor i què havia fet tot i que «no volia fer res biogràfic, ni cap treball respecte a una pintura determinada, m’interessava qui era aquest artista o qui penso era, la seva filosofia o manera d’entendre l’art».

Word in progress

En el cas de Terra Llaurada, va ser a Hamburg on el coreògraf va començar a imaginar la peça al costat d’alguns dels ballarins que ara participen i que aquesta setmana es retroben a Peralada, quatre dies abans de l’estrena, per «treballar junts per si sorgeix alguna cosa més» que la completi. Es tracta de Jacopo Bellussi, Henrik Erikson, Albert Hernández, Louis Musin, Lorena Nogal, Martí Paixà, Ida Praetorius, Irene Tena, Ana Torrequebrada i Laura Vargas. Tots, diu Aleix Martínez, «són un reflex d’una part de la situació actual de la dansa i una avantguarda que està obrint portes» i fer aquest work in progress amb ells el satisfà: «Creació és col·laboració i compartir. El fet de trobar-me a Peralada amb diferents artistes, amb diverses maneres de pensar i estils i treballar creativament no té preu».

Allò que no té preu tampoc és la possibilitat de veure a Peralada coreografies que, en el seu moment, van ser estrenades pels mateixos ballarins en prestigiosos teatres. Entre aquestes destaca el solo Ssss d’Edward Clug amb música de Chopin ballat per Martí Paixà i estrenat el 2012 pel Ballet de Stuttgart. També s’interpretarà, del mateix ballet, la coreografia Nachtemerri de Marco Goecke estrenada el juny passat. Aquesta insistència per Stuttgart no és banal, ja que Martínez el reconeix com un centre creador «on han nascut molts coreògrafs».

Durant la Nit de dansa també es presentarà Loca d’Albert Hernández amb música de Sílvia Pérez Cruz que interpretaran Irene Tena i Laura Vargas i que es va estrenar a Madrid el 2019, i el solo L’elogi de la fissura amb coreografia i interpretació de Lorena Nogal, estrenat al Sismògraf d’Olot, el 2021. Una altra de les peces és Afanador, de Marcos Morau, «un artista molt aclamat fora» que fa confluir dansa espanyola i contemporània. Estrenada pel Ballet Nacional d’Espanya el desembre passat a la Maestranza de Sevilla, s’ha fet una adaptació especial pel festival.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ