Pau Serrasolsas (Ginestà): "Percebem que la gent rebrà millor el sentiment explicant fets reals"

El divendres s’inicien els concerts a la Mar d’en Manassa amb Ginestà. Li seguirà Mishima (dissabte) i Mayte Martín (diumenge).

El passat mes d’abril vau presentar el vostre últim disc Vida meva i hi torneu a parlar de l’amor, però ho feu amb una mirada diferent d’altres cops. Com és?

És un disc amb dues parts molt marcades, mantenint l’amor com late motiv de la nostra música. La primera part parla del Vida meva des d’un sentit de relació de parella i tracta l’amor des d’aquest punt de vista. La segona part tracta el Vida meva des de l’amor propi, de tornar a estar bé i de tornar a creure en un mateix.

"El disc manté l'amor com late motiv de la nostra música"

A la primera part sembla que segueixi un eix cronològic, està tot molt ordenat.

És un disc que està endreçat cronològicament començant per la relació fins al tornar a estar bé, passant per la ruptura.

Sovint els vostres treballs són força autobiogràfics. En aquest disc es manté aquest relat real?

Sí, tot és autobiogràfic. És un disc que parla de nosaltres. És la manera que tenim de treballar des del començament i ficcionem molt poc les coses perquè percebem que la gent rebrà millor el sentiment intentant explicar fets reals que inventant històries.

Més enllà de l’amor romàntic, trobem una cançó que parleu de l’amor cap a la vostra mare i que canteu amb la vostra germana Maio Serrasolsas.

Era una cançó que teníem pendent des de feia temps amb la Maio, que també fa música, però mai n’havíem fet junts. Crec que ha quedat una cançó molt bonica i necessària i que és un homenatge a la nostra mare i a totes les mares del món.

Júlia també és un altre homenatge familiar, a la seva germana.

A la segona part parla de la recuperació i de tornar a estar bé i al final Mama i Júlia, a part de ser un homenatge a la trajectòria, a acompanyar-nos i estimar-nos, és un homenatge al suport que ens donem quan les coses no van bé i va en la línia i el sentit d’ajuda per tornar a estar bé.

Com deia, hi ha molta part d’amor cap a un mateix i això queda clar a Una cançó per a mi. D’on sorgeix aquest tema?

Crec que és la cançó més explícita i té barres molt contundents que era necessari dir. Sempre ens hem endinsat en la poesia, buscant metàfores... i la cançó que diu fins aquí, vull estar bé i soc jo el centre de tot una altra vegada és aquesta. Es percebia la necessitat de dir les coses tal com ragen.

I aquesta autoreflexió de tornar a ser el centre de tot ho veiem d’una forma física a la portada del disc amb el mirall a la portada. D’on neix la idea?

De pensar moltes hores amb un equip molt bonic que tenim treballant amb nosaltres. Va ser la millor idea possible perquè en el disc t’hi puguis veure a tu mateix i que cadascú entengui que la seva vida és el més important que té.

"La intenció de les col·laboracions d’aquest disc era fer música amb els nostres amics"

A Vida meva compteu amb quatre col·laboracions: una ja n’hem parlat, la Maio Serrasolsas, però també en teniu amb Maria Hein, Triquell i Niña Polaca. Com ha sigut compartir tots aquests temes?

Molt guai. La intenció de les col·laboracions d’aquest disc era fer música amb els nostres amics. Veníem d’un disc sense cap col·laboració i ens venia de gust compartir la música.

Què fa diferent aquest disc dels anteriors?

Les lletres i la temàtica no canvien, però sí la sonoritat. A més, hem buscat que els directes siguin més espectaculars i festius, que facin saltar i ballar.

Per tant, assaltareu la Mar d’en Manassa amb una nova posada en escena.

Exacte! Hi haurà cadires, però segur que des de la segona cançó la majoria de les persones sentiran la necessitat d’aixecar-se i de gaudir amb nosaltres.

Serà la primera vegada que actueu al Portalblau, però no que canteu a l’Escala.

No, hi vam cantar fa un parell d’anys a la Riba i va ser molt bonic, tot i que ens va ploure una mica. Teníem moltes ganes de tornar-hi i està sold out des de fa un mes i no podria ser millor.

Ginestà actua a la Riba de l'Escala en la cloenda de la jornada «Joves for Future»

Una mostra d’un públic fidel que va creixent.

Percebem que tenim la sort que a cada disc i a cada gira pugem un esglaó més, que ens escolta més i ens estima més. Ens venen a veure als concerts cantant fort les nostres cançons i amb això som feliços, és el més important de la música.

Hem parlat d’aquest darrer disc, però fa poc més d’un mes que van treure un tema fora d’aquest treball que és Amor estacional parlant d’un amor temporal.

És una cançó que parla d’un amor d’estiu correspost, de dues persones que s’enamoren i passen un estiu junts fins que els camins se separen. A més, hem buscat sons d’estiu i fer alguna cosa diferent.

Podem dir que ja sou uns habituals als escenaris de l’Alt Empordà. Us hem vist tots els estius dels últims anys. Com descriuríeu el públic de la comarca?

Fantàstic! La veritat és que l’Alt Empordà ens tracta sempre superbé. A l’Acústica del 2021, quan encara estàvem en pandèmia, va ser dels primers concerts que vam poder fer grossos. I si en aquell moment ja va ser espectacular, els que venen aquest any esperem que la gent canti molt fort, ballin, saltin i que ho gaudeixin.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ