Peralada torna a rendir-se al mestratge de Jordi Savall i el seu viatge per l'Anglaterra de Shakespeare

Amb el mestre i violoncel·lista Jordi Savall dempeus aplaudint als músics que l'acompanyaven -integrants, amb ell, de la formació Hespèrion XXI- i a la soprano Elionor Martínez i el contratenor William Shelton, es va tancar 'El foc i les llágrimes de les muses', un recital viscut amb emoció i silenci reverencial per part del públic que omplia l'església del Carme de Peralada, aquest dimarts passat, dins el Festival Perelada. La vetllada la va obrir el mateix director del festival, Oriol Aguilà, recordant als presents que aquest recital es dedicava a la memòria de qui fou un dels fundadors el 1987 d'aquesta iniciativa cultural, Luis López de LaMadrid (1936-2023), còmplice absolut de la passió de família Suqué Mateu de crear un escenari obert a tothom a favor de la música i la creació. Ho va fer capitanejant el festival durant unes quantes dècades amb mà decidida fins a l'any 2006. "Et recordem, Luis, i avui també ets aquí amb nosaltres", va assegurar l'actual director, Oriol Aguilà, just donant pas a la vetllada musical.

No era la primera vegada que Jordi Savall trepitjava l'altar de l'església del Carme. De fet, l'any passat també va ser-hi i, com l'any passat, la complicitat manifesta de l'auditori va ser completa potenciada pel silenci sepulcral, només trencat pels aplaudiments. En aquesta ocasió, Jordi Savall no només va estar acompanyat dels músics Natàlia Timofeeva, a la viola de gamba tenor, Philippe Pierlot i Marc de la Linde, a les violes de gamba baixa, Xavier Puertas, al consort bass i Josep Maria Martí, al llaüt i guitarra, sinó que també s'hi van afegir la veu encisadora de la soprano Elionor Martínez i la hipnòtica del contratenor William Shelton. Res va trencar la interpretació del repertori seleccionat pel mestre: una sèrie de peces que convidaven a fer un viatge per l’Anglaterra de William Shakespeare, territori conquerit per les gallardes, les pavanes i els madrigals.

El Renaixement anglès, l’Edat d’Or a redós de la Renaixença europea, va ser una època d’esplendor cultural i artístic en què la música era un aspecte fonamental en la vida cortesana i social. Thomas Morley, Christopher Tye, William Byrd, Anthony Holborne, John Dowland, Orlando Gibbons o Richard Nicholson van ser figures clau del gènere, tot i que també han arribat als nostres dies composicions anònimes de l’època. A la cort d'Elisabet Tudor, filla d’Enric VIII i Anna Bolena, les pavanes i les gallardes eren danses d’un marcat caràcter cortesà que servien com a exercici de refinament per exhibir la destresa dels ballarins, mentre que els madrigals eren cançons, amb temàtiques amoroses o pastorals, que tenien un lloc preeminent en les reunions socials. Tot aquest ambient és del que es va empeltar cadascun dels racons de l'església del Carme que, al llarg d'una hora i mitja, va fer un salt al passat per connectar amb el moment present. Un viatge que va ser agraït llargament pel públic dempeus.

La vetllada es va tancar amb un parell de bisos: un fragment de la part final de la semi-òpera barroca en cinc actes The Fairy-Queen, de Henry Purcell, i una de les cançons populars anònimes de l’època titulada When Dafne.