Figueres recupera les cançons que cantaven els veïns fa cent anys

Domènec Mallol i Safont, conegut com a Mingo, mai hauria imaginat que, quasi cent anys després que el fotografiessin, apareixeria a la portada d’un llibre que recupera allò que, per a ell, devia ser tan quotidià com respirar: les cançons que cantava feinejant al camp o en el seu dia a dia. Aquell 1927, Mallol tenia vuitanta anys i vivia a Figueres, quan uns voluntaris de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya el van anar a trobar perquè els interpretés les cançons que coneixia de memòria. Com ell, molts altres cantaires -homes i dones de totes les edats- van regalar aquelles belles i riques tonades, que relataven amors, infidelitats o altercats bèl·lics, i que els havien arribat de manera oral. Ho van fer perquè fossin recopilades i preservades pels estudiosos. Ara, Jordi Jordà, amb el suport de David Antius, Raül Moliner i Manel Pedreira que han tingut cura de les partitures, s’ha submergit en aquest llegat «únic» que ha pres forma de llibre, El cançoner de Figueres (Norfeu).

Jordi Jordà explica que un dels objectius de l’Associació Empordanesa de Música Popular i Tradicional, de la que forma part, és «promoure i difondre aquesta música i els instruments tradicionals». Una via ha estat interpretant-la amb les actuacions dels Mini-Stress, i una altra, com ara, publicant material. Quan el 2022, la Generalitat va proclamar l’Any de l’Obra del Cançoner Popular van creure que era el moment de «publicar reculls de cançons de Figueres i de l’entorn». Jordi Jordà va engegar la maquinària que ha estat feixuga, ja que ha calgut recopilar material, redactar i transcriure partitures «per ser ben llegibles sense canviar res». Jordà recorda que l’Obra del Cançoner, a la que es van sumar musicòlegs, lingüistes i folkloristes, es va estendre per tots els Països Catalans i que l’Abadia de Montserrat ha anat publicant «petites mostres de diferents zones». De Figueres se’n trobaven, però poques. «Si les volies veure totes, calia anar als arxius», explica. I això és el que ha fet ell, aplegant-les totes en aquest llibre. Són cent trenta-quatre cançons que van rescatar Antoni Bonell, Joan Tomàs i Lluís M. Millet durant les dues missions que van fer a Figueres el 1926 -tres dies recollint dades a l’asil Vilallonga- i el 1927, aleshores instal·lats a l’Hotel París. Per dur-ho a terme van rebre ajudes vitals com les de Josep Puig Pujades o de Pelai Martínez.

El volum té dues parts. A la primera hi ha les cançons, la partitura de la melodia escrita i la lletra. Només quatre o cinc són instrumentals, diu Jordà, qui introdueix molts detalls de l’Obra, «que va ser magna, impressionant, només feta a Catalunya». Com a valor afegit es publica la crònica de les missions, l’escrita per aquells voluntaris. «Sempre eren dues persones: una havia de ser músic perquè quan la gent cantava havia d’escriure la partitura i l’altra, un costumista que recopilava molts costums». Per Jordi Jordà és un document excepcional, ja que testimonia «com vivia la gent fa cent anys». Per complementar-ho es recuperen les fotografies de tots els cantaires, amb noms i cognoms, i l'edat que tenien en aquell moment, cantaires que, generosament, van participar en el projecte.

El cançoner de Figueres ja es troba a les llibreries i està previst que se’n faci la presentació, amb música inclosa, entre setembre i octubre.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ