Festival de Perelada
El coreògraf Carlos Acosta porta 'Folclor' al Festival Perelada: "És una simbiosi de talent cubà i estranger"
El Mirador del Castell acull l'espectacle, que recull tres coreografies que neixen de la col·laboració internacional
El coreògraf Carlos Acosta. / Cedida a l'Empordà.
El ballarí i coreògraf cubà Carlos Acosta i el director artístic del festival de Perelada, Oriol Aguilà, han presentat aquest dimarts l'espectacle Folclor, que es podrà veure al Mirador del Castell els dies 26 i 27 de juliol. Acosta torna al festival reivindicant la "història de lleialtats mútues" amb Peralada. El ballarí ha explicat que a Folclor hi ha "l'essència de la companyia, allò que fa que sigui diferent" i que ha guiat el camí d'Acosta Danza en la recerca d'una veu pròpia. També ha remarcat que és "una simbiosi de talent cubà i estranger", perquè barreja tradició i folklore cubà amb la contemporaneïtat del talent forà. L'espectacle és un recull de tres peces fruit de la col·laboració amb coreògrafs internacionals.
La peça forma part de la programació del festival empordanès. Acosta, que va crear la seva pròpia companyia Acosta Danza l'any 2015, farà la seva tercera aparició al festival de Perelada des del 2017, en aquesta ocasió només com a director artístic de l'espectacle. Tant Acosta com Aguilà s'han felicitat pel fet que el festival hagi tornat a fer confiança al ballarí i al seu projecte i, de fet, tots dos han coincidit que es tracta d'una "història de lleialtats mútues".
L'esperit de la companyia cubana és el de formar ballarins que puguin combinar els gèneres clàssic i contemporani, imbuïts per les influències musicals i de la dansa cubanes, per crear un repertori "apassionant i estimulant i que desbordi les fronteres convencionals". Folclor respon a aquesta missió. El programa inclou peces de coreògrafs de Cuba, Suècia i Espanya, amb els quals la companyia ha treballat.
La coreografia Paysage, soudain, la nuit, del ballarí, cineasta i coreògraf suec Pontus Lidberg, obrirà la vetllada. Lidberg, pioner en la barreja de dansa i cinema, festeja en aquesta peça per a onze ballarins la celebració de la joventut entre el fer-se de nit i l'alba, sobre una partitura de Leo Brouwer - compositor, guitarrista i director d'orquestra cubà-, inspirada en la rumba. Es tracta de poc més d'un quart d'hora de pura energia contagiosa i joc de cames llatí, llest per a una música tradicional frenètica. Acosta ha remarcat que es tracta d'una peça "caracteritzada per una alegria gairebé juvenil", així com la participació de l'artista local Elisabeth Cerviño, autora de l'escenografia.
Imatge de la coreografia "Paysage, soudain, la nuit". / Yuris Nórido
La segona coreografia de la nit és el duet Soledad, és obra del coreògraf espanyol Rafael Bonachela i segons ha explicat Acosta, només s'ha posat en escena una sola vegada. Es tracta d'una peça "elegant, sexi i emocionalment carregada", una peça que, diu Acosta, "conté tot allò que és llatí" i que explora els costats salvatge i tendre d'una relació. La coreografia de Bonachela, també d'una durada aproximada de poc més de 15 minuts, aprofundeix en les arrels espanyoles de l'autor tot i que va ser concebuda a partir de la música de la cantant mexicana Chavela Vargas i de l'Hommage à Piazzolla, de Gidon Kremer.
Després de la mitja part, la vetllada conclou amb Híbrido, una peça per a nou ballarins dels coreògrafs cubans Norge Cedeño i Thais Suárez, que il·lustra l'energia i la destresa dels ballarins a l'hora de barrejar, sense que es notin les costures, les tradicions africanes dels iorubes amb una dansa essencialment contemporània. Híbrido que té una durada de poc menys de mitja hora, està inspirada en el mite de Sísif, que va ser condemnat a fer rodar una roca immensa muntanya amunt, només perquè rodés cap avall un cop s'acosta al cim, i a repetir aquesta acció durant tota l'eternitat, sense donar-se mai per vençut.
Els coreògrafs creen un univers molt particular, en el qual es confon la realitat amb la irrealitat i els ballarins, que representen el poder de la dansa per bregar amb els reptes quotidians, miren d'assolir futurs imaginaris en una illa –metàfora subtil de Cuba- que revela els seus misteris a mesura que la nit avança cap al dia.
Un moment de la peça "Hibrido". / Hugo Glendinning
Gran barra amb Carlos Acosta
Aquest dimarts a la tarda, Carlos Acosta, que és un dels ballarins més destacats de l'escena internacional de la dansa dels últims temps, ha ofert una classe de ballet en una gran barra instal·lada a l'exterior del Teatre Municipal El Jardí de Figueres, dins la programació del Campus Estiu del Campus Peralada.
La inscripció per prendre part en aquesta activitat, que és gratuïta, ja fa uns dies que es va tancar, en haver exhaurit totes les places.
- Olga Tubau, advocada: “Li vaig dir a Rubiales: ‘Va ser impresentable, Luis, no t’adones que això no es pot fer?’, i ell va contestar: ‘Ho he fet tota la vida’”
- L'avís d'un advocat: 'Els pagaments en efectiu estan limitats per llei a Espanya, i la quantitat ha canviat
- Només un de cada tres sèniors veu prioritari deixar en herència la casa als fills: 'Volen gaudir del patrimoni en vida
- Els majors de 30 anys que viuen amb els pares podran accedir a una ajuda de més de 700 euros
- Els tallers mecànics gironins alerten que prop del 30% dels cotxes no porten la ITV al dia i que el parc està "envellit"
- Carlos González, pediatre: 'Algú t'ha dit alguna vegada que els nens de tres mesos dormen sols? Doncs ho sento, no és així
- Olga Tubau, advocada: 'Fa dos anys que prenc antidepressius: aquestes coses s'han d'explicar
- Multat amb 200 euros per col·locar la balisa V16 però no posar els llums adequats
