Memòria històrica

El Mume de la Jonquera inclou la perspectiva de gènere a la reforma de la sala "El Llegat"

Aquest espai emblemàtic del museu ha afegit una vintena més de plafons dedicats a figures femenines referents de l’exili republicà

Hi destaquen els noms de Nativitat Yarza, Montserrat Abelló, Antònia Adroher, Remedios Varo, Irene Polo, Maria Casares o Margalida Comas. 

La sala "El Llegat" amb els nous plafons

La sala "El Llegat" amb els nous plafons / Cedida a l'Empordà

Empordà

Empordà

El Museu Memorial de l’Exili (MUME) de la Jonquera ha remodelat part de les seves instal·lacions amb l’objectiu d’incloure la perspectiva de gènere a la memòria dels exilis. "La recuperació de la memòria democràtica amb mirada feminista és essencial per oferir una visió completa de la nostra història. Elles també hi eren i van ser decisives", assegura el director, Miquel Aguirre.

Alguns dels nous plafons

Alguns dels nous plafons / Cedida a l'Empordà

Així, la direcció del museu ha transformat de manera integral una de les sales més emblemàtiques de la institució, l’anomenada "El Llegat", dedicada a destacar personalitats de l’àmbit literari, científic i polític que van emprendre el camí de l’exili. Si fins ara, aquesta sala contenia una cinquantena de noms i només set corresponien a dones, ara s’hi han afegit més d’una vintena de plafons, cadascun dels quals commemora una figura femenina referent de l’exili republicà com la mestra i política Nativitat Yarza, la poetessa Montserrat Abelló, la mestra Antònia Adroher, l’artista plàstica Remedios Varo, la periodista Irene Polo, l’actriu de teatre Maria Casares i la biòloga i pedagoga Margalida Comas. Miquel Aguirre assegura que amb aquesta acció es vol canviar el relat que fins ara s’ha explicat de la Guerra Civil, atès que aquesta ha estat "una història d’homes explicada per homes".

Aquests nous plafons suposaran “una eina pedagògica molt útil” que permetrà als guies del servei educatiu del museu “difondre i divulgar amb major claredat” l’impacte de l’exili a les carreres professionals de les dones, així com “el protagonisme creixent que aquestes van tenir durant la República i que van perdre amb la consolidació de la dictadura”, ha afirmat el director. 

Nou espai interactiu per copsar l’abast dels exilis actuals

D’altra banda, a la sala Passat i Present s’ha condicionat també un espai interactiu amb una pantalla tàctil que permet als visitants explorar el fenomen dels refugiats, amb enfocament de passat i present. Les diverses funcionalitats de la pantalla conviden a reflexionar sobre què representa aquesta problemàtica, que afecta actualment més de 100 milions de persones arreu del món, la majoria de les quals són dones i infants.