Art

L’obra de Gemma Romero Goday i de Núria Surribas es retroba en una exposició a Portbou

La pintora i l'escultora presenten les seves últimes creacions a la sala Walter Benjamin, aquest divendres 21 de juny, a les set de la tarda

Fragment d'una peça que neix de la fusió de l'obra de les dues artistes.

Fragment d'una peça que neix de la fusió de l'obra de les dues artistes. / Empordà

Cristina Vilà Bartis

Cristina Vilà Bartis

La natura i el paisatge són punts de connexió entre l’obra de la pintora Gemma Romero Goday (Barcelona, 1953), establerta a Portbou, i de l’escultora Núria Surribas (1963), de Colera. Aquest divendres, a les set de la tarda, la Sala Walter Benjamin de Portbou acollirà la inauguració d’una exposició en la qual ambdues creadores es retroben de nou per presentar les seves últimes peces. Anteriorment, havien fet aquest mateix exercici un parell de vegades a l’històric hotel Belvédère del poble de Cervera de la Marenda, a la Catalunya Nord.

Gemma Romero Goday ha seleccionat una vintena de peces creades aplicant la cianotípia, un procediment d’impressió de fotografies artesà que dona una impressió en color cian. «Fa temps que el treballo i m’encanta i cada vegada vaig aprofundint més en el procés», confessa Goday. En aquest aprofundir, molt influïda per la pionera botànica i fotògrafa Anna Atkins (1799-1871), va apropant-se a una línia més pictòrica i a l’abstracció, per la que se sent molt atreta, allunyant-se de la figuració, que ha treballat intensament al llarg de la seva trajectòria.

En el cas de Núria Surribas, ella ha apostat per rescatar una peça antiga, presentada fa una dècada al Museu de l’Exili de la Jonquera i que preservava l’artista Jordi Gispert. Ara, sobre la taula del seu taller s’ha multiplicat. «És una peça que mai m’ha marxat del cap i mostra moments d’inquietud, canvis». Surribas la descriu com «un personatge que no té nom i que pot representar qualsevol estat personal: sense rumb, desorientació...» tot influït per l’esdevenir absurd del món. De petit format -fan dotze centímetres-, estan fetes de fang, de terra i amb elles Surribas jugarà «per crear diferents mons». A més, també presentarà altres peces escultòriques com una dona nedant que, diu, la representa molt.