Música

Estrenen el concert dramàtic ‘Cayron’, en homenatge al poeta Lord Byron, a Figueres

Teresa Domingo-Moratona i la seva filla Pyrene Pelayo-Domingo actuen juntes, per primer cop, aquest dijous 20 de juny a la biblioteca de Figueres, coincidint amb el Dia Internacional de la Música

Il·lustració del poeta Lord Byron.

Il·lustració del poeta Lord Byron. / Empordà

Cristina Vilà Bartis

Cristina Vilà Bartis

El 19 d’abril del 1824 moria el polític i poeta George Gordon Byron, més conegut com Lord Byron, de qui Teresa Domingo-Moratona i la seva filla Pyrene Pelayo-Domingo, de Roses, confessen pura admiració. Això les ha dut a construir, en una complicitat i harmonia absoluta, el concert dramàtic Cayron que aquest dijous, a dos quarts de set de la tarda, estrenen a la biblioteca de Figueres coincidint amb el Dia Internacional de la Música. La proposta, nascuda des del cor i de forma intuïtiva, inclou lectura de fragments dramatitzats per Teresa Domingo, i també traduïts de l’original, de l’obra Caín de Byron i la interpretació paral·lela d’una selecció de peces musicals de compositors com Satie, Massenet o Corelli, així com de peces creades -algunes ja interpretades i altres inèdites- per aquesta jove intèrpret rosinca, de divuit anys, Pyrene, qui s’identifica plenament com a «compositora de dits», un terme manllevat a Bach i que recorda la necessitat d’improvisar i provar.

Fotomuntatge amb la imatge de les dues intèrprets, mare i filla.

Fotomuntatge amb la imatge de les dues intèrprets, mare i filla. / Cedida Domingo-Pelayo

Caín està catalogat com a closet drama, una peça dramàtica pensada no per ser portada a escena sinó perquè un sol lector la llegeixi en veu alta. Cayron, doncs, és com «un retorn a l’origen», diu Pyrene. «Un viatge que ens acosta a una reflexió sobre qui som fonamentalment», afegeix Domingo, viatge centrat en dos personatges que apareixen en el text, Caín i Llucifer. «Aquesta és una producció modesta, una versió digna, que amaga moltes hores de treball i d’emoció, ja que aquest material ens fascina», afirma Teresa Domingo qui està convençuda que «això no es quedarà aquí» sinó que «és un primer contacte que anirà creixent».

Mètode Suzuki d'aprenentatge musical

L’avidesa musical de Pyrene, que ara iniciarà els estudis superiors de música a distància a l’Open College of the Arts, s’ha anat forjant sense pausa i d’una forma natural, una passió que ha anat expandint-se, sota l’aixopluc dels pares, i que s’insereix en la mateix camí de creixement com a persona. Com a unschooling no ha assistit a cap llar d’infants ni centres de primària o secundària, cosa que no ha afectat la seva formació acadèmica, tot al contrari, ja que li ha permès una obertura extraordinària i desenvolupar les línies de coneixement que li interessa, sempre amb el suport de la família. «Hi ha tanta cosa per saber que, al final, què tries», es pregunta la mare. Pyrene s’ha centrat, entre altres, en literatura, principalment, alemanya i anglosaxona. També ha aplicat aquest criteri amb la música a la que es va apropar ja als tres anys de la mà del mètode Suzuki que desenvolupa les habilitats des de zero. Aquest camí li ha permès treballar, per exemple, «les Partites de Bach des de fa anys» o a apropar-se molt aviat a la música antiga, la medieval com la Missa de Notre-Dame de Machaut, el cant gregorià o l’òpera, cosa impensable en una formació tradicional. Pyrene ha tingut accès a tots els materials necessaris per apropar-se «a la música culta», malgrat renegar d’aquest terme perquè allunya al gran públic, i recorrent al ric i respectuós mercat de segona mà anglosaxó.

Pyrene, qui ha viscut sempre embolcallada de música, sentida com «una part fonamental», es va presentar en solitari en un concert a l’església de Sant Llorenç de la Muga fa un any i, des d’aleshores, n’ha fet quatre més. Toca el piano i el violí -ho fa amb un instrument alemany de qui, diu, sentir-ne «l’ànima»- i, a més, canta amb una veu hipnòtica. «La música m’ha engolit», reconeix. Totes aquestes facetes es desplegaran a Figueres on mare i filla actuaran juntes per primer cop. Ambdues defensen la necessitat «de sentir» la música interiorment, com elles fan, i que aquesta arribi a tothom.