Ceret, refugi per als apassionats taurins

El proper 6 i 7 de juliol, la plaça de braus de Ceret, al Vallespir, acollirà la fira anual, un punt de trobada de centenars d'aficionats catalans que destaca per la forta simbologia catalana

Una corrida a Ceret, el juliol del 2019.

Una corrida a Ceret, el juliol del 2019. / @MARIELLEROSSIGNOL

Cristina Vilà Bartis

Cristina Vilà Bartis

L’1 de gener de l’any 2012 va entrar en vigor l’abolició de les curses de braus a Catalunya, fruit d’una Iniciativa Legislativa Popular. Des d’aleshores, els apassionats de les festes dels toros han d’emigrar fora del territori per poder alimentar l’afició. No és estrany que alguns agafin l’Ave per desplaçar-se fins a Madrid a gaudir d’alguna corrida programada a Las Ventas, a la Maestranza de Sevilla o a la plaça de València dins una temporada que arrenca per Setmana Santa i es tanca a mitjans d’octubre. Però molt més a prop els queda Ceret, una plaça històrica, al Vallespir, que acumula cent dos anys d’existència, única a la Catalunya Nord i que uneix la tradició del toro amb molts elements simbòlics de la cultura popular catalana. A més, els propers 6 i 7 de juliol celebren la Ceret de Toros, amb dues corrides i una novillada, en què destaca el retorn de Fernando Robleño i el doblet de Gómez del Pilar i el centenari de la ramaderia Barcial.

A França, les corrides de toros es reconeixen com una tradició pròpia. Introduïda el 1852 per l’última emperadriu dels francesos, Eugènia de Montijo (1826-1920 ) dona de Napoleó III, aquell any la ciutat de Baiona va acollir la primera corrida. França, el 2011 es va convertir en el primer Estat a declarar la tauromàquia Patrimoni Cultural Immaterial, tot i que cinc anys més tard va desaparèixer de l’inventari davant les pressions dels antitaurins.

Els que estimen els toros, defineixen les corrides com «un art» i defensen «la tradició i la cultura». A Ceret, per exemple, se senten orgullosos del seu sentiment torista, posant per davant el toro i no el torero. La plaça, petita i rústica, dona cabuda a uns quatre mil espectadors. «Catalans i aficionados» és el lema de l’Associació d’Aficionats Ceretans (ADAC) que organitzen la fira de juliol. A la plaça no es veu cap bandera francesa, però sí que hi ha senyeres dins i fora del recinte. A l’inici, abans de l’entrada de la comitiva, amb el públic dempeus, ressonen els acords de l’himne oficial de Catalunya, Els segadors. Els interpreten la cobla Mil·lenària, encarregada des de fa anys d’amenitzar les vetllades amb pasdobles, sardanes i, per descomptat, l’himne patriòtic La Santa Espina.