El pròxim 11 de juny, a la sala catorze de la casa de subhastes Hôtel Drouot de París, considerada una de les més importants del món, es posaran a la venda dos olis de gran format que van decorar les pastisseries històriques Dauner de la Jonquera i Perpinyà, a un preu de sortida d’entre 18.000 i 25.000 euros cadascun. Creades pels pinzells de l’artista Josep Morell Macías (1899-1949) per encàrrec del seu mecenes, l’empresari Vicent Dauner i Balaguer (1880-1939), aquestes pintures, exemple del corrent artístic anomenat Tipisme Espanyol que va fer furor a Europa després de la Primera Guerra Mundial, es poden admirar lliurement aquests dies a la Botiga Museum de Santa Llogaia d’Àlguema on restaran fins al 5 de juny quan emprendran viatge cap a la capital francesa.
__________________
Els dos olis sobre tela de Josep Morell, que conserven els marcs originals, són Sevilla. Los trianeros en la romería del Rocío (1925), que va decorar la pastisseria Dauner a la rue de l’Argenterie de Perpinyà fins al 1950 quan el traslladen a la casa Dauner de La Jonquera, i Valencia. En los naranjales valencianos (1928), que decorava la pastisseria de La Jonquera, ubicada al carrer Major. Les dues peces, de forta intensitat cromàtica i lluminositat, plasmen elements populars i escenes costumbristes. La primera és una al·legoria del Rocío on es veu una vintena de rocieros, cavalls i braus, mentre que a la segona s’exalça un camp de tarongers valencians. Ambdós olis fan més de quatre metres de llargada i superen els dos d’alçada, cosa que «devia impressionar molt als clients de les pastisseries», creu Gerard Vidal, expert en pintura i fundador de Vidal Expertise, gabinet d’experts en art i joieria d’alta gamma, responsable també de la intensa recerca entorn aquestes obres i el seu procés de creació que l’ha dut a recórrer arxius, tant de la comarca com de Barcelona i la Catalunya Nord, i a entrevistar-se amb especialistes, alguna model encara viva que apareix als quadres i descendents dels protagonistes com la filla del pintor, Maria Therese Morell (1929). Tot plegat li ha permès «reconstruir la història de les pastisseries Dauner» així com de les pintures i tot el seu periple, plasmat en un dens catàleg amb fotografies a color de gran detall de Jordi Meli i textos al castellà, anglès i francès.
__________________
La pastisseria Dauner era una empresa familiar de la qual es va fer càrrec Vicent Dauner l’any 1897 després de la mort del seu pare, Pablo Dauner, a 45 anys a la Jonquera. El seu llegat va ser la pastisseria de Perpinyà que Vicent va convertir en una empresa internacional exportant els seus dolços arreu d’Europa, sobretot els torrons, convertint-se en la fàbrica més important del sud de França. Vicent Dauner tenia molts bons contactes que li van facilitar l’ascens social, com Jules Pams (1852-1930), propietari de la fàbrica de paper de fumar JOB i ministre de l’interior francès, entre els anys 1917 i 1920. Pams també era un gran mecenes que va reformar l’Hotel Pams de Perpinyà, encarregant unes grans pintures a l’escalinata central.
Inspirant-se en la burgesia catalana i la de Perpinyà, Vicent Dauner adquireix una casa al carrer principal de la Jonquera replicant el negoci que té a Perpinyà amb una casa noble amb la pastisseria als baixos i l’habitatge i un teatre a dalt, com detallen els plànols conservats a l’Arxiu Comarcal, i uns jardins de grans dimensions. «Aquella fàbrica i pastisseria era molt més que una pastisseria», reconeix Vidal. Dauner també adquireix terres a l’Empordà per plantar arbres fruiters i ametllers. De l’any 1903 se’n conserva una factura que documenta com l’empresari ja utilitzava l’estació de trens de Figueres com a centre logístic per rebre licors de Jerez de la Frontera. «En el document explica que els pagarà un cop arribin a Perpinyà i que ell mateix els durà a la Jonquera amb uns vehicles seus retolats; és en aquest poble on fabrica els torrons i travessa la frontera per dur-los a França», relata Gerard Vidal.
__________________
Influència de Joaquín Sorolla
És, aleshores, que seguint l’exemple de Jules Pams, Dauner es fa mecenes i manté sota la seva protecció al jove pintor Josep Morell i Macías, patrocinant-li exposicions i viatges durant una dècada. Format a Sevilla, on recull la tradició de la pintura espanyola, Morell viu a París i Toulouse, on guanya un premi nacional, per, finalment, instal·lar-se a Barcelona amb la seva dona. Gerard Vidal parla de les influències que rep de l’obra de Joaquín Sorolla, que havia promogut el Tipisme Espanyol als Estats Units, i com a partir dels anys 30 es converteix en un gran cartellista i apareixent els seus dissenys Art Dèco a revistes i panells publicitaris. També els exhibeix en un estand de l’Exposició Internacional de Barcelona, el 1929.
__________________
Aquests dos grans olis, que des del desembre de l’any passat ja no pertanyen a la família Dauner i que el nou propietari és qui els subhasta ara a París, han aixecat expectació en el mercat de l’art. «S’estan tornant bojos», diu Vidal, tot argumentant que «es tracta d’un tipus de pintura que pot interessar tant a un col·leccionista de Sevilla com a un americà o britànic, ja que aquest exotisme és, per a ells, molt diferent». Tanmateix, l’expert no descarta que «aquestes peces úniques», darrers testimonis d’un passat gloriós del qual ja no queda res, puguin retornar a l’Empordà, el seu lloc d’origen, sigui un gran hotel o un centre comercial.
________________________
