Aprenents d’Indiana Jones, a la Ciutadella de Roses

Fa set anys, els responsables de la Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic van iniciar un cicle de conferències sobre jaciments catalans i es van adonar que els assistents «tenien idees preconcebudes sobre l’ofici d’arqueòleg i no eren conscients de la quantitat d’hores de feina que hi ha després d’una excavació». Per trencar amb la visió distorsionada promoguda pel cinema o la literatura, per apropar-los a la realitat i a l’estima pel patrimoni i potenciar la participació de la gent de l’entorn, la setmana passada la Càtedra va promoure unes visites guiades alternatives i uns tallers al laboratori de la Ciutadella on els participants van poder emular les tasques reals d’un arqueòleg professional: des de com tractar els materials, com netejar-los fins a aprendre a classificar-los. Així, durant un parell de dies, persones alienes a l’arqueologia «van tocar i remenar, una experiència molt diferent de veure-ho en una fotografia o dins una vitrina», diu Lluís Palahí, arqueòleg i tècnic de la Càtedra.

Si el primer dia, els participants, principalment adults, van treballar amb ceràmica localitzada en el jaciment, el segon ja van endinsar-se en el camp de l’antropologia guiats per especialistes en la matèria. Partint de restes humanes trobades en les excavacions, els assistents van poder anar més enllà d’una simple conferència i conèixer més detalls d’aquelles persones sobre com van viure i morir fa centenars d’anys en aquell paratge. Lluís Palahí té clar que el d’arqueòleg «és un ofici que es fa per vocació» tot o que no deixa de ser «complicat» tirar endavant. Hi ha arqueòlegs que treballen per projectes vinculats a les universitats i han de mantenir-se pendents de disposar de pressupost, mentre que els que treballen en excavacions preventives, prèvies a qualsevol obra, no generen massa estima. «Si trobes un jaciment suposa un sobre cost i aturar l’obra un temps», detalla Palahí qui té clar que si els arqueòlegs són essencials «és per la voluntat de la gent de conservar una memòria i un patrimoni».

Recollida de fotos antigues

Paral·lelament a aquests tallers, la Càtedra ha engegat recentment una campanya per recollir fotografies antigues sobre el patrimoni rosinc abans de les intervencions arqueològiques, fotografies «que la gent té a casa i no els hi dona importància, però que sí que la tenen, perquè constaten elements i estructures que avui ja no es conserven». Lluís Palahí, sabedor de l’existència de col·leccionistes locals amb remarcables arxius, posa com a exemple fotografies dels anys quaranta i cinquanta que ell ha pogut veure i on es pot contemplar l’edifici de l’hospital amb els murs de la capella, enderrocats als anys seixanta. «Són elements molt útils a escala patrimonial», assenyala l’arqueòleg. Amb les fotografies que es recollissin es faria, posteriorment, una exposició en la qual es faria palesa la participació de la gent i, fins i tot, s’intentaria aprofundir en el que signifiquen per cada donant. Les fotografies es recullen a l’arxiu municipal fins al 31 d’octubre.

D’altra banda, des de fa quatre setmanes els arqueòlegs estan treballant novament a la vila medieval, en concret, a la zona est. Ben aviat està prevista la incorporació d’un equip de restauradores per fer tasques de conservació i consolidació del material extret els darrers anys. «Estem intentant recuperar tot l’urbanisme d’aquest sector de la vila medieval», confessa. Després de quatre anys de feina intensa, ho tenen a tocar, ja que només els manca un camí modern, que encara és útil com a lloc de pas. D’aquesta manera haurien recuperat tot l’urbanisme de més de la meitat de la vila amb la sort que, a mesura que s’ha excavat, s’ha obert a la visita. Així, la gent pot passejar amunt i avall pel carrer Major, columna vertebral de la vila «i tenir una idea més clara de com funcionava».

Curs d’estiu, el 24 de juny

Aquests treballs arqueològics es mantenen fins al 21 de juny i, a partir del dia 24, es dona el tret de sortida al sisè curs d’estiu d’arqueologia obert a quinze estudiants universitaris arribats des de diferents punts de Catalunya, França i Itàlia. Com explica Lluís Palahí, tenen previst treballar, com l’any passat, a la zona del monestir i el claustre on, a la part inferior, està emergint una esglesiola i un cementiri d’època tardoromana. Segons Palahí aquest és un curs formatiu en el qual no només duen a terme excavacions sinó també molt de laboratori, conferències i visites a altres jaciments. Ell ho veu com «una gran experiència pels futurs arqueòlegs no només pel fet de tenir l’oportunitat de treballar en un jaciment diferent de qualsevol altre, on hi ha restes des d’època grega fins al segle XIX, sinó per relacionar-se amb persones d’altres països i veure com es treballa en altres universitats». Una altra de les singularitats d’aquest curs que impulsa la Càtedra és que també inclou tasques de restauració. No és una qüestió banal, ja que permet als estudiants copsar com arqueòlegs i restauradors treballen conjuntament.