Amb més de 200 activitats torna, aquest divendres i fins diumenge, el Festival Terra de Trobadors de Castelló d’Empúries. Prenent com a eix temàtic l’enderroc del castell comtal el 1332, s’han bastit noves propostes al seu entorn. S’ha triat aquesta temàtica perquè s’ha publicat el llibre L’Enderroc del castell comtal de Castelló d’Empúries (1332), de l’historiador Elvis Mallorquí. Es presentarà el 8 de setembre a la Capella de Santa Clara a les 18:30 hores. «M’he centrat en aquest tema, però he revisat una mica la feina tant d’historiadors com d’arqueòlegs sobre el creixement del nucli», explica l’historiador. I afegeix que Josep Maria Gironella, regidor de Cultura, li va facilitar la documentació per fer aquesta investigació «Estic molt interessant en el passat de Castelló d’Empúries i aquest estudi m’ha ajudat a conèixer l’evolució històrica».
«L’enderroc és un moment de canvi i evolució per la vila», assegura Mallorquí. Però per entendre el que va passar hem de conèixer la història d’uns anys abans. Segons explica l’historiador es van produir unes disputes econòmiques entre els comtes d’Empúries, Ponç Hug IV i Malgaulí, i el rei Jaume II, que fan que els comtes quedin arruïnats i sense descendència. Per això el comtat d’Empúries passa a mans del fill de Jaume II, l’infant Pere el 1325. El 1331 es casa amb la comtessa Joana de Foix i el 1332 es té notícia que s’enderroca el castell i que s’ha començat a parcel·lar la zona gràcies a un document, «aquest és molt important. Perquè sabem que els que s’estableixen a les parcel·les són paraires, que són més mercaders que artesans, aquests compren llana i moltes vegades la preparen per filar i com que tenen molts contactes a nivell de negoci tornen a comprar els teixits acabats per tenyir-los i vendre’ls». Concretament, es van concedir 32 solars d’uns 4,8 m d’ample per 6,4 de llarg a diversos mercaders.
Un canvi d’època
Mallorquí explica que aquests fan tractes amb el comte per establir-se a les parcel·les i li paguen uns diners al noble a canvi del privilegi de tenir l’exclusivitat del negoci de llana en el sector de Castelló durant una sèrie d’anys. «A l’infant Pere l’interessava més recaptar diners a través de l’activitat econòmica i no tant amb els juraments de fidelitat i els feus, que era la manera de fer de l’època anterior. Per això aquest període va significar un canvi pel municipi». Fins l’arribada del fill del monarca la dinastia comtal fonamentava el seu poder en les relacions feudals amb els seus vassalls, la majoria cavallers que vivien a la mateixa vila de Castelló i que els servien tant a la batalla com a l’hora de recaptar les rendes dels senyors. I afegeix que aquesta és una explicació a grans trets, en el llibre aquest procés està explicat amb més detall. «El que es pretén amb el llibre i les visites guiades del XXXI Festival Terra de Trobadors és transmetre que durant l’edat mitjana la vila va anar canviant, no era igual l’any 1000 que el 1300 i que el que veiem ara a Castelló té molt a veure amb les reformes de l’infant Pere».
En aquest sentit, destaca que el noble, ve de la cort del rei d’Aragó «Jaume II és el monarca que gairebé més documents ha deixat. De fet, l’arxiu de la corona va començar el 1318. Quan l’infant Pere arriba porta tota la manera de funcionar de Barcelona, i gràcies a això tenim els documents que recullen aquest procés». L’historiador també subratlla que en aquest document dels pararies es fa referència en un lloc que en diuen les tunes, que són coves, aquest castell en un costat limita amb aquestes i a sota seu és on es troben les galeries soterrades a l’església del convent de Sant Agustí de Castelló d’Empúries que han datat l’origen de Castelló en l’època romana.
Un enderroc en tres fases
L’historiador explica que no es coneix com era el Castell construït en el segle XI i que «segurament es va anar modificant quan va patir diversos atacs». Com el de finals del segle XIII, quan es va produir la invasió francesa i el setge de Girona «segur que van passar per Castelló d’Empúries i possiblement el castell va quedar malmès perquè no hi ha constància que cap comte hi visqui del 1285 fins al 1330». Només es té notícia d’una capella dedicada a Santa Margarida, de la cort i de la presó.
L’enderroc es va fer en tres fases i actualment les restes que queden són en el carrer mestre Blanch i l’amplada de les cases de la zona. La primera fase és la del 1332 i «la segona fase comença el 1336, any en què sembla que es construeixen la que ara és la plaça Jaume I. En aquesta zona també es fan parcel·les, tot i que no està documentat». Mallorquí explica que en aquesta zona s’hi estableixen altres comerciants amb oficis més diversos, és a dir, no són paraires. «Paguen menys tributs al comte i no tenen els mateixos privilegis que els comerciants de llana», assenyala.
La tercera fase és el 1339 quan es crea la Cúria i la presó, «aquests dos edificis sí que es conserven com a l’època, però en el cas de les cases on la gent ha anat vivint han anat canviant».
