Cadaqués, el Macondo de Josep Pla

Josep Pla va escriure Cadaqués el 1946 i un any més tard es va publicar sota el segell de l’editorial Joventut. Com recorda el filòleg Pep Vila va ser «el primer llibre inèdit que va publicar a la postguerra, en català, i significa una represa important de la seva producció, la seva maduresa literària». Per l’escriptor i periodista Xavier Febrés, la mirada de Pla sobre el poble «embriaga el lector, l’arrossega amb fil de seda cap a la interpretació literària i construeix un mite sense necessitat de concordar amb els fets del moment». Josep Pla, admet Febrés, va trobar en aquella atmosfera i aquell paisatge humà el «seu Macondo particular».

Que Cadaqués continua encara generant interès ho evidencia la reedició que acaba de fer, en facsímil, Brau Edicions dins la col·lecció «Les closes» unint-se a noms com Fages de Climent, Víctor Català o Maria Àngels Anglada. L’editor de Brau, Jenar Fèlix, no pot amagar la seva satisfacció i revela com n’ha estat de fàcil tot el procés i «l’amabilitat de Lluís Zendrera que és qui té els drets». En aquest sentit, Cadaqués és l’únic llibre de Josep Pla que no estava dins el catàleg de Destino. Va ser encarregat per Josep Zendrera, fundador de Joventut i des de la seva publicació, el 1947, pràcticament no ha patit canvis. Només a l’Obra Completa el mateix autor va afegir un capítol «que no té res a veure amb el text original». Cal dir que, per aquesta nova edició, Brau s’ha decantat per la versió del 1947. També pel facsímil que ha permès preservar l’obra tal com es va publicar fa setanta-sis anys. Tot i això, aquesta nova edició s’ha volgut enriquir i inclou un pròleg de Xavier Febrés i un epíleg de Pep Vila qui desgrana per al lector «alguns elements que en conformen la bastida, retalls de la història menuda que hi ha al darrere».

Jenar Fèlix afirma rotund que Cadaqués va ser, en el seu moment, un llibre molt important per la llengua catalana, el primer que va aparèixer durant la postguerra. Josep Pla, explica Febrés en el pròleg, coneixia el poble des de la joventut i recorda les escapades que feia per mar amb el seu amic i mariner l’Hermós. Qui li va presentar va ser el metge i escriptor Víctor Rahola Trèmols (1866-1952). També hi viuria un temps: primer, de lloguer, i, després, en un petit habitatge al carrer del Call que va comprar. Fins i tot, es va fer construir un llagut d’onze metres d’eslora, el Mestral, a mans del mestre d’aixa Salvador Sala, Vadoret, al port de l’Escala, que, recorda Febrés, Josep Pla volia finançar amb certes operacions de contraban que van acabar frustrades pels gerdarmes francesos.

Pep Vila exalça Cadaqués i assegura que és «un llibre ric i divers», que, malauradament, «no ha estat prou valorat pels coneixements etnogràfics que Pla hi destil·la». El filòleg afegeix que «és un exercici arriscat i compromès de periodisme descriptiu, de recança i nostàlgia sobre el pas del temps, de memorialisme elegíac, de microhistòria, fet amb molta astúcia intel·lectual». A l’epíleg, Vila encara realça altres valors de l’autor i del text com el seu «afinat sentit de dissecció, amb imatges no gens banals, girs propis dels llocs evocats». El filòleg explora les fonts de les quals va beure Pla a l’hora d’escriure, el magnífic treball de documentació que va realitzar: des de les converses amb professionals del mar i de la terra, observadors de la vida, lectures de cartes marines o altres publicacions com un text de Frederic Rahola del 1904 o el Llibre d’ordinacions de la pesquera, entre altres.

Cadaqués es va publicar pel Sant Jordi de 1947 i, com comenta Jenar Fèlix, Pla «va quedar una mica descontent, perquè no va tenir prou vendes al principi». Hi ha cartes que ho testimonien. També que quinze anys després encara no s’hagués exhaurit aquella primera edició. Amb el llibre, l’escriptor de Palafrugell endinsa el lector en una imatge «exuberant» de Cadaqués, un poble que ja a finals del segle XIX havia seduït el pintor Eliseu Meifrén i on el 1899 Antònia Gironès, matriarca de la nissaga Pichot, es construiria una casa a Sa Conca. A tots ells, Pla els esmenta en el volum. També Dalí. Però el Cadaqués que ell descriu no era, com recorda Febrés, tan excels. De fet, afegeix Jenar Fèlix, «era una de les èpoques més dures de Cadaqués, perquè encara no s’havien recuperat de la fil·loxera, molta gent havia marxat i el paisatge estava força desballestat». Més ho seria al cap d’una dècada quan una onada de fred intensa mataria les oliveres i «estriparia el paisatge».

El llibre Cadaqués, l’únic que Pla dedicà en exclusiva a un sol poble, es divideix en quatre capítols, tot i que temàticament podrien ser dues parts. A la primera, l’escriptor parla dels orígens del poble, de la falta de vestigis, del pas del temps. A la segona hi trobem, segons Fèlix, «el Pla autèntic, el més jove, amb una redacció fantàstica i descripció de paisatges, de gent, situacions i climatologia, és totalment planià».

Fotografies inèdites d’Antoni Sala

Un dels punts forts d’aquesta edició, gestada des de Figueres i que es va presentar fa pocs dies a Cadaqués i aviat a altres punts del país, entre ells Palafrugell, és la imatge de la portada, preservant la d’aquella primera edició, una xilografia d’Enric Cristòfor Ricart. On s’ha innovat és en les fotografies que s’amaguen a l’interior. Així, s’han substituït les originals de José Ferrés per unes d’inèdites, en blanc i negre, d’Antoni Sala Cladera que coincideixen en el temps en què Josep Pla va escriure el llibre. «Sala va fer moltes fotografies, són quasi cròniques», comenta Fèlix. Són imatges on es copsa aquell Cadaqués dels anys 40: els seus carrers empedrats, les barques reposant a la vora de la platja, els pescadors, les noies amb els dolls al cap i, fins i tot, uns quants banyistes a la platja. Quelcom interessant que inclou Pep Vila en el seu epíleg és un breu glossari de mots i expressions que Pla rescata i que «indiquen una forma de pensar i del parlar de llavors». De fet, l’autor va dedicar el llibre als cadaquesencs emigrats: «Ells porten Cadaqués, nit i dia, gravat al cor i al cap. Si aquest petit llibre els fa una mica de companyia, ja em dono per pagat».