Una exposició retrata la quotidianitat de les famílies benestants gironines

La mostra s’inaugura el dissabte 10 de juny a l’Ecomuseu-Farinera

Els Negre Pastell d'excursió al camp acompanyats del servei, any 1911

Els Negre Pastell d'excursió al camp acompanyats del servei, any 1911 / Fons Negre Pastell / AMCE

Cristina Vilà Bartis

Cristina Vilà Bartis

Com vivien les famílies benestants de l’Empordà entre els segles XIX i XX, com ascendien socialment, com es relacionaven o de quines estratègies se servien per preservar el patrimoni són algunes de les preguntes que més d’un s’ha fet alguna vegada i que, ara, es podran respondre millor gràcies a l’exposició Els retrats dels senyors, gestada des de l’Arxiu Municipal de Castelló d’Empúries partint del fons fotogràfic Negre Pastell que custodien i que han digitalitzat. Per a l’arxivera Marisa Roig, és ben clar que aquest fons «és un tresor» i que «els Negre Pastell representen el prototipus de família hisendada gironina».

La fanília Negre Pastell a Vilanova de la Muga. Estiu 1910.

La família Negre Pastell a Vilanova de la Muga. Estiu 1910. / Fons Negre Pastell / AMCE

Donar forma a aquesta exposició, que s’inaugura el dissabte 10 de juny a l’Ecomuseu-Farinera de Castelló d’Empúries i que es podrà veure fins al 27 d’agost, no ha estat una tasca fàcil. L’equip de l’arxiu ha seleccionat més de noranta fotografies, de les mil cinc-centes que integren el fons de la nissaga, i aquestes es presenten nodrint els tres àmbits en què s’ha dividit l’exposició. El primer l’han dedicat a la família i s’estén des de l’any 1860, amb la fotografia més antiga de Salvador Negre Vancells, fins al 1957 amb l’últim hereu, Pelai Negre Pastell. Comenta Roig que ha estat com reconstruir un trencaclosques: aquests personatges «es relacionaven i es casaven entre ells» i els camins vitals i, per descomptat, els cognoms s’acabaven entrellaçant. Tot i això, han pogut elaborar, amb molta cura i partint d’una intensa recerca, uns quants arbres genealògics: des del tronc principal fins als dels parents més pròxims que formaven part de «les branques col·laterals». Aquesta profunda immersió ha permès constatar que aquestes famílies es movien estratègicament: «Tenien molts fills, però molts es morien joves» i els que sobrevivien «quedaven solters menys un, que era qui continuava la línia» amb l’objectiu de no disgregar, «intentar acaparar i acumular patrimoni».

Pelai Negre i Maria Montañà a la platja del Sardinero (Santander) durant el seu viatge de noces, any 1944

Pelai Negre i Maria Montañà a la platja del Sardinero (Santander) durant el seu viatge de noces, any 1944 / Fons Negre Pastell / AMCE

Entre les imatges que es preserven, destaquen molts retrats d’estudis importants com Napoleón o Unal, tant de la línia principal, com dels parents propers, dels cercles d’amistats, però també de reis, monarques i, fins i tot, de les criades de la casa i les masoveres. Roig corrobora que «les fotografies eren un símbol de prestigi entre les classes benestants» i servien com a carta de visita, ja que es feien moltes còpies d’un mateix retrat i s’intercanviaven entre les amistats properes. Això explica perquè una mateixa imatge es localitza a altres fons. També en aquest emergeixen personatges gironins fruit d’aquesta relació. Val a dir que no totes les persones que hi apareixen s’han pogut identificar. Tot i això, s’han estirat fils, «s’ha parlat amb gent» per aconseguir el màxim de noms possibles.

Hi ha fotografies que no eren d’estudi. Són de viatges, de trobades d’amics, algunes estan mogudes. Roig creu que segurament les feia algú de la família i, molt possiblement, Enric Negre, pare de Pelai. De fet, en alguna imatge de principis de segle es veu Pelai amb les seves germanes aguantant la carcassa d’una màquina de fotos.

Assumpció Pastell Negre amb el seu nebot Marcel Negre a la falda i una mainadera , any 1909

Assumpció Pastell Negre amb el seu nebot Marcel Negre a la falda i una mainadera , any 1909 / Fons Negre Pastell / AMCE

El segon àmbit de l’exposició permetrà al visitant copsar el nivell de la família en capbussar-se entre les seves propietats i el patrimoni: les cases, a Castelló –la Casa Gran, Casa Negre, entre altres– i Girona, també a Santa Coloma, Fornells i Peralada. L’arxivera confirma que «eren uns propietaris molt importants». Cal dir que els Negre eren originàriament apotecaris, assentats des del segle XVIII, mentre que els Pastell eren notaris i doctors en lleis. Representants d’ambdues branques es dedicaren «a la vida política i associativa de Girona». El tercer àmbit és el dedicat a l’estiueig, a les excursions. Així se’ls veu quan anaven a la platja de can Secundino a Castelló, amb parents a Torroella de Montgrí, i també recull postals que enviaven dels llocs que visitaven.

Tota aquesta feina d’investigació, així com els retrats de l’exposició i unes quantes fotografies més del fons, es reproduiran en un llibre-catàleg que acompanyarà la mostra dissenyada per Juli Sanjuan. El volum inclourà textos per contextualitzar, explicar els antecedents i el seu temps. A més, la recerca no es tanca aquí. Es vol esclarir la relació que mantenien els Negre Pastell amb altres hisendats de l’època, com els Rosés de Girona, i que les fotografies testimonien amb fidelitat. Una bona eina serà aprofundir, cosa que ja estan fent, en el fons documental de la família que preserva l’Arxiu Municipal de Girona.

Grup de joves visiten el castell de Requesens, any 1927

Grup de joves visiten el castell de Requesens, any 1927 / Fons Negre Pastell / AMCE