Entrevista | JORDI NOVELL Llicenciat en ciències econòmiques i periodista musical

"No crec que el reggaeton sigui millor o pitjor que el rock"

A «100 dies del rock de la dècada dels 70 i 80», que va presentar dijous a Girona, Jordi Novell exerceix de testimoni de dues dècades transcendents per a la memòria musical de diverses generacions, que s’inicien amb la fi dels Beatles i finalitzen amb el grunge picant a la porta

Jordi Novell.

Jordi Novell. / MARC MARTÍ

Albert Soler

És només rock & roll però t’agrada? 

Sí, però també m’agraden altres coses. El rock és la música que escoltava a la meva adolescència, que és quan escoltes la música que marcarà la teva vida. He escrit sobre els 70 i els 80 perquè van marcar la meva vocació musical. Ara escolto també altres músiques. Per, exemple, m’agrada molt el jazz. 

Això que fem, de parlar de rock, no és cosa de vells?

(Riu) La nostàlgia és molt perillosa, però de tant en tant és bo mirar enrere. I veure que fa quaranta o cinquanta anys es feien cançons interessants. En aquells moments que semblava que la música havia de canviar moltes coses.

Li preguntava perquè fa poc va venir en Bruce Springsteen i ben pocs joves es veien als seus concerts.

No és la música de la seva generació. Ara bé, no està malament conèixer-la i saber que en el seu moment va ser important.

Hi havia gaire sexe i droga, en el rock? 

No hi vaig estar prou ficat per saber-ho. Crec que de droga n’hi havia força, i de sexe, menys del que s’explica.

Avui se li requereix a un artista que tingui una vida exemplar, miri el pobre Picasso. No sé si gaires rockers passarien el filtre.

Sóc partidari de separar l’artista de la seva vida personal. Haig de poder veure una pel·lícula de Woody Allen sense sentir-me culpable. A banda d’això, totes les obres artístiques són filles del moment en què es van fer, hi ha cançons que avui no passarien cap filtre de correcció política.

S‘han de poder cantar avui?

S’han de cantar igualment, tot i que coneixent el context en què van estar fetes.

Donaria anys de vida per haver sigut una estrella del rock?

Veient com acaben moltes, crec que no (riallada).

No és un salt massa abrupte, parlar en el mateix llibre del rock anglosaxó i del rock català? 

La història del rock és comuna arreu del planeta, però l’he volgut relacionar amb la música que es feia aquí i amb fets que passaven a Catalunya.

Però el rock català era rock o era moda?

No sé si era moda, però una generació va poder escoltar cançons en la seva llengua de manera normalitzada. I n’han quedat algunes cançons.

D’aquí a uns anys algú farà un llibre sobre el reggaeton i el seu impacte?

Espero que sí. No crec que el reggaeton sigui millor o pitjor que el rock, és la música de la generació actual. D’aquí a cinquanta anys s’ha de poder explicar amb perspectiva. Totes les generacions reneguen de la música de la generació que els segueix, així que ara a nosaltres es toca dir que el reggaeton és una merda.

Quin és darrer concert al qual ha anat?

El d’Albert Pla al far de Sant Sebastià. Va durar tres cançons perquè es va posar a ploure. Abans, la Mariona Escoda a l’Auditori de Girona.

Quants diners gasta a l’any en concerts? 

Gasto més en discs. Tinc encara el mal hàbit de comprar-los en suport físic, tant vinils com CDs. Això sí que és nostàlgia. Sóc esclau d’una generació que es gastava la setmanada en discs.