Barcelona immersa en una segona revolució industrial

Fa onze anys va néixer la col·lecció Crims.cat. L’objectiu era que els lectors poguessin accedir a autors del país que escriuen novel·la negra així com traduccions d’escriptors estrangers de prestigi. Després d’aquest temps, i ara sota l’aixopluc de l’editorial Clandestina, l’objectiu continua ben viu acabant de sumar el darrer volum, el número 75, Vapor negre. Barcelona steampunk 1911. «L’experiment», que incrementa els magres exemples que fins ara hi havia de steampunk en català, es va presentar dissabte passat a la biblioteca de Figueres de la mà de dos dels seus creadors: l’escriptor Jordi de Manuel i l’il·lustrador figuerenc Carlos Acedo.

Jordi de Manuel, una veu reputada dins la ciència-ficció a Catalunya que ha codirigit aquest projecte amb Àlex Martin Escribà, va detallar el complex procés de construcció d’aquest llibre iniciat el 2021 i que ha unit onze destacades i «versàtils» veus com la de Jordi Font-Agustí, Teresa Solana, Antoni Munné-Jordà, Empar Fernández, Andreu Martín, Margarida Aritzeta, Salvador Macip, Susana Hernández, Inés Machpherson, Carme Torras, Jordi de Manuel i l'il·lustrador Carlos Acedo. «Steampunk és un fix-up, agafar un context determinat i que d’allà pengin històries independents, però amb personatges i una trama comuna», va detallar. En aquest cas, la trama, per la qual naveguen quaranta-dos personatges reals i ficticis, parteix del relat «La ciutat hipercalòrica» de Font-Agustí, inspirat en la seva novel·la La febre del vapor (2010). El context és la Barcelona del 1911, una capital poblada d’enginys extraordinaris, entre ells una màquina del temps, i dominada per la descoberta de l’aigua hipercalòrica que produeix supervapor a mil graus centígrads que impulsa una segona revolució industrial. També, però, alimenta enveges i desigs.

Jordi De Manuel va reconèixer l’extrema generositat dels autors a l’hora de deixar-se «tocar» els textos perquè aquests no es desviessin «de la trama mare, de l’ambientació i de la necessitat que hi haguessin crims». Ell mateix va haver de recollir les línies obertes per tots els autors i escriure el seu propi relat, que serveix per concloure el llibre, on, a més, ha fet una picada d’ull al lector ubicant part de l’acció al salt d’aigua de Reichenbach «on Conan Doyle decideix matar a Sherlock Holmes». Qui va recrear el salt d’aigua va ser Carlos Acedo, responsable de les sorprenents il·lustracions que obren cadascun dels relats. El repte del figuerenc era d’alçada, ja que va partir d’una sola línia de text. També ell va crear la coberta, «molt especial», segons De Manuel, i que fusiona elements retrofuturistes amb símbols de Barcelona.