Yvonne Heinert (Figueres, 1966) manté un especial idil·li amb Temps de Flors de Girona. També amb els responsables de la Casa Lleó Avinay, la que va ser la casa de l’antic rabí i que gràcies a les seves bones arts s’ha transformat, en aquesta darrera edició, en un impressionant fons marí que convidava els visitants a submergir-se i meravellar-se. La proposta fantàstica de Heinert, la dotzena que fa a Temps de Flors, ha rebut càlids elogis i ha aconseguit el que ella cercava: esdevenir «una experiència sensorial per l’ànima».

Per tirar endavant aquesta elaborada i artística instal·lació, dividida en cinc àmbits, la creadora figuerenca ha rebut el suport pràctic i anímic del seu equip, al que anomena Floretes, un grup que assegura «no està tancat» a ningú. Tot el concepte del muntatge és, segons explica Heinert, «una reivindicació de la fragilitat del mar, sobre com els humans l’estem malmetent i deteriorant», però alhora també inclou un bri d'esperança. Així, un dels espais l’ha batejat com Natura marina versus plàstic on Heinert recrea aquest paisatge submarí, extremadament fràgil. Tal com s'explicava a l'entrada de l'espai, aquest ha estat creat amb més de dues mil flors, fruits, fulles, arrels i branques de la natura terrenal que se "submergeixen" per crear aquest món. El primer que veien els visitants, però, abans d'accedir-hi, eren unes quantes ampolles de plàstic. «Aquest és el quart muntatge, el que esdevé reclam», assegurava Heinert. De fet, els plàstics també eren presents a l’interior. La magnificència de l’espectacle, però, es desplegava dins. Allà res era el que semblava gràcies a la llum ultraviolada. Fulles de col, dàtils o cacauets, entre altres elements vegetals com flor natural i fresca, es metamorfosaven en diferents coralls marins d’on emergien taronges, vermells, grocs o verds, simulant allò que copsen els submarinistes quan, amb la llanterna, l’il·luminen. En un altre dels espais, SOS verd esperança, sorgeixen unes papallones que «simbolitzen el canvi, la transformació, el renaixement». Aquest muntatge representava el cercle de la vida. Acompanyant a tot el conjunt, un so de fons, greu, «que convidava a la immersió». Per recrear aquesta meravella pels sentits, també aquest sacseig a la consciència, Yvonne Heinert va fer «un estudi a fons per entendre el fons marí». Tot un repte, ja que ella mai ha fet immersió.