La biblioteca de Peralada custodia vuit plecs de la col·lecció Huth

Henry Huth (1815-1878) va ser un banquer, col·leccionista i bibliòfil anglès que va aconseguir crear una de les millors biblioteques angleses del seu temps. Quan va morir, el seu fill, Alfred Henry Huth (1850-1910) li va donar continuïtat, la va ampliar i va acabar de catalogar els 150.000 volums que contenia. A la seva mort sense descendència, i després de fer valer la voluntat del pare que els millors exemplars fossin donats a la British Library, la resta van ser venuts per lots. Vuit plecs lliures de la primera dècada del segle XVII, exemplars únics dels quals es desconeixia la localització, es conserven a la biblioteca del Palaci de Peralada. A l’Estat, només dotze biblioteques públiques i privades disposen d’exemplars Huth.

La bibliotecària Inés Padrosa feia molts anys que en coneixia la seva existència, però ha estat ara que ha publicat un article, altament documentat, a la revista Janus, especialitzada en estudis sobre el segle d’Or. L’interès, diu, «és donar-los el valor que es mereixen dins el món de la bibliofília internacional» i més tenint en compte la seva raresa. Sobre com aquests exemplars van anar a parar a la col·lecció de Peralada, Padrosa explica que va ser Miquel Mateu qui els va comprar durant la dècada dels anys 50, tot i que no se sap a quin llibreter o antiquari. Tots ells exhibeixen un exlibris, probablement el del fill Huth –fet sobre paper marfil i imprès amb lletres d’or– tot i que Padrosa, recordant una hipòtesi ja plantejada per un expert, intueix que amaguen l’existència d’un exlibris anterior, segurament el del pare. Ella incideix en el valor dels exlibris, ja que a través d’ells «pots fer un recorregut sobre la història del llibre i descobrir secrets».

Els vuit plecs de Peralada, cadascun d’ells amb quatre fulls, estan dedicats a literatura popular, són escrits en vers i tracten temes polítics, històrics i religiosos. També aborden miracles i bruixeria i inclouen «una conclusió moral». «Són únics en el món, amb aquests títols i aquestes característiques i impressions», afirma la bibliotecària que creu que «cal donar a la biblioteca de Peralada el valor que li correspon en el món de la bibliofília i el col·leccionisme». Els pilars de la col·lecció Huth eren la literatura anglesa de l’època de Shakespeare, sobretot, i la literatura espanyola del Segle d’Or –la mare de Huth era espanyola– i literatura alemanya. Padrosa comenta que a Huth «li interessava molt les bíblies, els incunables i els llibres extraordinaris». Com els de Peralada.