Javier Moll i Arantza Sarasola reben a Brussel·les el premi a la comunicació europea d’Aquí Europa

El jurat destaca la dedicació del president i la vicepresidenta de Prensa Ibérica com a pilar fonamental de la llibertat d’expressió

El director de comunicació del Parlament Europeu, Jaume Duch, i els editors de Prensa Ibèrica Arantza Sarasola i Javier Moll

El director de comunicació del Parlament Europeu, Jaume Duch, i els editors de Prensa Ibèrica Arantza Sarasola i Javier Moll

Silvia Martínez

El centre de conferències Bluepoint Brussels, un edifici construït sota la icònica torre de telecomunicacions de la radiotelevisió belga, ha sigut aquest dimecres l’espai escollit per a l’entrega de la sisena edició dels premis Aquí Europa Canal Europa que ha premiat el president i la vicepresidenta de Prensa Ibérica, Javier Moll i Arantza Sarasola, amb el guardó a la «comunicació europea» per «la seva dedicació a la informació com a pilar fonamental de la llibertat d’expressió», segons ha destacat el seu director, Jesús González, en la primera edició després de la pandèmia.

Un premi que tots dos han rebut amb un missatge profundament europeista, com els altres premiats, destacant la importància de la llibertat d’expressió, la pluralitat, la democràcia i els valors europeus. «Creiem en la Unió Europea, ens sentim partícips del projecte en comú que representa aquesta gran família i compartim, des del principi, els valors que donen sentit i caracteritzen la identitat europea», ha recordat Javier Moll en una intervenció en què ha esmentat l’«amenaça» que suposa per a «la nostra convivència i la nostra forma d’entendre el món» la guerra d’Ucraïna, que ha de tenir com a resposta «més Europa».

«Hem de treballar junts»

«Hem de treballar junts perquè la Unió Europea exerceixi el paper protagonista que li correspon en l’escena internacional i junts hem de defensar el nostre model de democràcia i les nostres llibertats», ha reivindicat posant l’accent en la importància que ha de tenir la llibertat d’expressió i titllant d’«intolerable» l’empresonament i la condemna de periodistes a Rússia, com el corresponsal de The Wall Street JournalEvan Gershkovich, acusat d’espionatge o el periodista i líder opositor Vladímir Karà-Murzà, condemnat a 25 anys de presó pel Tribunal de Moscou per alta traïció. «És inassumible que, com va denunciar recentment als diaris de Prensa Ibérica Sevgil Musaieva, editora en cap del mitjà digital de més difusió d’Ucraïna, ja hagin mort més de 40 periodistes ucraïnesos i estrangers des del començament de la guerra», ha afegit defensant un periodisme de qualitat, amb rigor, independència i pluralitat el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa. 

«Són els ingredients que alimenten la nostra credibilitat com a grup de comunicació: buscar la veritat, contrastant els fets, anant a les fonts, vigilant els poders públics i denunciant les irregularitats, són regles bàsiques que els nostres periodistes practiquen habitualment», ha afegit l’artífex, juntament amb Arantza Sarasola, de convertir una petita empresa familiar de comunicació en una xarxa de mitjans que ja suma 26 diaris impresos i digitals a més de revistes i televisions locals. 

Una empresa «pionera a Espanya», ha afegit la vicepresidenta, al nomenar fa més de tres dècades una dona com a directora d’un dels seus diaris i un dels grups espanyols de comunicació amb més dones al capdavant dels seus mitjans. «El món d’avui no el construeixen només els homes. El construïm els homes i les dones. Amb Ursula von der Leyen al capdavant de la Comissió Europea, avui també vull recordar tantes i tantes figures femenines que han ajudat i ajuden a engrandir el projecte europeu. Des de Simone Weil a Nicole Fontaine, passant per Angela Merkel o Christine Lagarde, que avui dirigeix el Banc Central Europeu», ha remarcat reivindicant fer passos efectius cap a una igualtat real entre homes i dones dins el grup.

Sarasola també ha remarcat la importància de la pluralitat i la disparitat d’opinions perquè fan possible «construir una opinió pública crítica amb el que passa i el que es decideix», i ha destacat que aquest premi «ens anima a perseverar en un periodisme de qualitat garant de llibertats i motor de progrés. Després de 45 anys de trajectòria, reafirmem el nostre compromís de servir als ciutadans amb la força i l’entusiasme del primer dia i de la millor manera que sabem: informant», ha acabat dient.

Altres guardons

Juntament amb els editors de Prensa Ibérica també han sigut guardonats l’alt representant per a la política exterior i de seguretat comuna de la UE, Josep Borrell, per la seva contribució a la construcció europea; l’exdirectora de la delegació de la Comissió Europea a Madrid, María Ángeles Benítez, per la seva trajectòria professional a favor d’Europa; així com el ministre de Relacions Exteriors, Comerç Internacional i Culte de l’Argentina, Santiago Cafiero, com la personalitat llatinoamericana que més ha fet per bastir ponts entre l’Amèrica Llatina i la Unió Europea. La sisena edició també ha reconegut l’activitat cultura europea de la Fundació Yuste, la capacitat de resistència en temps de pandèmia de crisi energètica de l’aerolínia espanyola Iberia, així com la tasca institucional del Parlament Europeu.

«Aquesta sisena edició arriba al final d’una legislatura difícil per a la UE, però una legislatura exitosa en què les institucions han sabut sortir ben parades del Brexit, la pandèmia i gestionant una guerra d’agressió en territori europeu», ha destacat el president del jurat, el director general de comunicació i portaveu del Parlament Europeu, Jaume Duch, que ha remarcat la «unitat» i les respostes «ràpides» donades per la UE en aquest període, del qual els ciutadans europeus surten amb una imatge positiva. A l’acte de Brussel·les han assistit l’ambaixador d’Espanya a Bèlgica, Alberto Antón, l’ambaixador permanent adjunt davant la UE, Raúl Fuentes, mitja dotzena d’eurodiputats –Dolors Montserrat, Javier Zarzalejos i Rosa Estarás del PP; Javi Lopez i Isabel García del PSE; José Ramón Bauzá (Ciutadans), i Ana Miranda (BNG)– i alts càrrecs de la Comissió Europea com el director general d’Afers Jurídics, Daniel Calleja, i el cap de gabinet de Borrell, Camilo Villarino.