L’Escorxador es transforma en una sala de festes per reviure l’esperit del Quixot’s

Una bola de miralls penja al bell mig de la sala L’Escorxador de Figueres. A sota, un enginy per escoltar alguna peça musical dels anys 60, 70 o 80, potser les que devien sonar a la discoteca Quixot’s en aquells temps quan ja era sala de festes i d’intercanvis socials i lúdics. Tot a l’entorn, algunes de les pintures que el polifacètic artista Joan Jové Planella, la memòria del qual s’havia diluït en el silenci del temps, va crear per a aquell espai recordant passatges de la memorable novel·la de Cervantes. Una posada en escena, molt estudiada, amb la qual s’ha buscat recrear emocionalment l’esperit de què va ser refugi de diferents generacions.

L’exposició El Quixot de Figueres. Dels molins de vent a la discoteca, inaugurada dissabte passat i que es podrà veure fins al 17 de setembre, suposa la culminació d’un projecte ambiciós nascut en el si del grup d’enriquiment de l’institut Ramon Muntaner, sota la direcció d’Ángela Castaño, Joan Manuel Soldevilla i Sílvia Torres, i la complicitat absoluta del Museu de l’Empordà. De fet, per a aquests estudiants –Jana Borja Sánchez, Àlex Candelera Valle, Mariam El Mousaoui Boudhan, Carlota Falgueras Sagué, Jan Giró Domínguez, Duna Heras Casadellà, Pau Mateos Armengol, Lina Mouhli El Khammari, Isidre Oliva Pau i Aniol Pibernat Lázaro– l’exposició ha suposat un aprenentatge en molts aspectes, «molts mesos de treball i recerca» per arribar al moment actual, quan «les nostres idees han pres forma». Com va explicar Jan Giró, durant la presentació oficial, han treballat amb tres grans àmbits: l’artístic, el literari i el cientificotecnològic. Entre els coneixements adquirits, hi ha la importància vital de com concebre l’espai expositiu. En dona fe una maqueta de l’Escorxador feta amb impressió 3D que s’exhibeix al final del recorregut.

Aquesta exposició, presidida per la imponent escultura del Quixot que presidia l’entrada de la sala, que segons Soldevilla va ser escapçada en un moment donat, s’inicia amb una aproximació a l’obra de Cervantes i recorda el vincle del Quixot amb Figueres tot evocant alguns artistes que s’inspiraren en ell, com Abdon Terrades, Carles Fages de Climent o Dalí. També que la primera fotografia que hi ha al món d’algú vestit de Don Quixot es va fer a la ciutat, el 1889. Tot seguit, apareixen unes imatges històriques de Melitó Casals sobre «la sala Don Quijote –inaugurada el 1965 com a reclam turístic per uns empresaris locals– abans d’esdevenir el Quixot’s». Un següent àmbit reflexiona, amb cartells de concerts i testimonis d’aquells que els gaudiren, sobre la memòria de l’oci.

El darrer pas és l’entrada al cor de la mostra on s’exhibeixen, a menys alçada de com es trobaven en origen, algunes de les creacions de Jové. L’artista «va inventar, no va copiar els models iconogràfics» i això que tenia on triar entre les més de dues-centes cinquanta versions gràfiques existents. La restauració a la qual han estat sotmeses pel servei del Museu de l’Empordà els ha permès recuperar la força tot i que, adverteix Soldevilla, «a l’estiu desprenen aquella olor de fum» impregnada després de dècades ubicades en un espai «tancat, poc ventilat i on tothom fumava». No es permetrà fumar el 13 de maig quan la sala reviurà l’ambient del Quixot’s original amb una festa amb música punxada per Carles Pujol i Josep Serra i ball. Aquesta serà una de les activitats paral·leles programades. També hi haurà visites guiades, converses, un taller de tiktok i un concurs d’aparadors.