Els festivals europeus debaten sobre el model de finançament i l'aposta per produccions petites a Peralada

Els festivals europeus debaten aquesta setmana a Peralada (Alt Empordà) sobre nous models de finançament i l'aposta per a produccions d'aforament reduït. Els principals certàmens europeus asseguren que la pandèmia els ha suposat un conjunt de canvis a nivell estructural i també de noves necessitats de públic que els porta a resoldre futurs reptes. En aquest sentit, els festivals apunten que els espectadors valoren molt més el contacte directe amb els artistes arran de la covid-19 que no pas els esdeveniments massius. La convenció que es fa a Peralada està organit-zada per l'Associació Europea de Festivals (EFA) i ha congregat 227 representants de certàmens, la més exitosa de la història i la primera que es fa a Catalunya.

"La pandèmia ha portat un món canviant amb noves necessitats". Així de clara s'ha mostrat la secretària general de l'Associació Europea de Festivals (EFA), Kathrin Deventer, en la convenció que aquesta setmana es fa a Peralada. Aquesta trobada reuneix 227 representants de festivals de música, principalment d'Europa, tot i que hi ha representants els cinc continents i més de 90 països diferents. Amb aquest món canviant que ha derivat la pandèmia, els festivals intenten adaptar-se a la nova realitat.

Per això aquesta setmana els certàmens debaten sobre models de finançament, nous formats, quin paper ha de jugar la tecnologia i també com millorar la sostenibilitat. Un dels exemples és el portaveu del Festival de Ravenna (Itàlia), Franco Belletti, en què ha explicat que durant la pandèmia el seu certamen va apostar per retransmetre en directe els concerts. Això els va permetre arribar a més públic mentre duraven les restriccions.

Belletti ha assegurat que la pandèmia va convertir-se en un "laboratori de proves" per part dels directors de festival. Ara, però, caldrà veure com encaixa aquestes noves tecnologies amb la recuperació de la normalitat. Per a Deventer, la solució és molt clara: crear una programació alternativa a les plataformes.

Festival en línia

La secretària general de l'EFA ha recordat que hi ha certàmens culturals com el d'Avinyó o Edinburgh que van crear la versió 'off'. Es tracta de programacions "més arriscades" que les del festival principal que permet evolucionar amb nous públics i formats. Però aquest festival paral·lel implicarà "un sistema de finançament addicional i més patrocinadors", entre d'altres.

Models de finançament

Per altra banda, la convenció de festivals de Peralada també aborda els models de finançament que han de tenir els certàmens europeus. En aquest sentit, els responsables tenen clar que cal un "equilibri" entre els ingressos de la venda d'entrades, els patrocinadors privats i les ajudes públiques. El director artístic del Festival della valle d'Itria (Itàlia), Sebastian Schwarz, ha recordat que cal explicar a les administracions que les ajudes públiques són "una inversió" que acaba garantint un "retorn econòmic al territori".

Segons Schwarz cal "analitzar molt bé" quin és l'impacte dels certàmens per després poder justificar "cada euro" invertit i l'impacte econòmic que ha suposat en la indústria cultural, turística i dels serveis de la zona.

Per altra banda, el director artístic del festival venecià ha assegurat que si bé el públic assumeix que hi ha d'haver descomptes en les entrades de determinats col·lectius com ara joves o persones grans, també es poden gestionar des de les donacions privades. "Les empreses o patrocinadors poden subvencionar el percentatge de descompte de les entrades", ha afirmat Sebastian Schwarz. El director ha insistit en què els certàmens necessiten aquests ingressos, però no necessàriament han de venir de fons públics, també poden ser donatius privats.

Produccions de format més reduït

La convenció també ha posat de manifest l'aposta per produccions de menor format arran de la pandèmia. El president de l'EFA, Jan Briers, ha posat sobre la taula la importància de "fomentar nous artistes" i espectacles amb un "contacte més directe amb el públic". Per això considera que molts esdeveniments musicals europeus haurien d'encaminar-se cap a tenir un "escenari principal" però al mateix temps "teixir una xarxa de petites actuacions" en la mateixa zona i amb la "mateixa atmosfera" que permetin al públic "anar d'un punt a un altre".

Segons Briers, la pandèmia ha fet que la gent prefereixi per aquest tipus d'esdeveniments per sobre de "grans espectacles de masses". En aquesta línia, el director del Festival de Peralada, Oriol Aguilà, ha afegit que des de fa anys ells ja aposten per aquestes produccions de menor format amb accions com ara "les pocket operes o l'edició de primavera del festival", que han estrenat aquest any. "El públic no necessita el consum massiu d'ofertes, sinó viure alguna cosa especial i diferent", ha afegit Aguilà.

El repte de la sostenibilitat

En paral·lel a tots aquests canvis, els festivals també comencen a abordar un altre dels principals reptes: la sostenibilitat. La secretària general de l'EFA, Kathrin Deventer, recorda que l'emergència climàtica "afecta a tots els sectors", inclòs el dels festivals. Per això creu que els organitzadors han de tenir "especial cura" de ser esdeveniments el màxim de respectuosos possibles amb el medi ambient.

Al llarg de la convenció Deventer assegura que s'estan compartint "experiències d'èxit" com ara un festival que planta arbres en funció de les emissions de CO2 que emeten o reduir el nombre de vols que fan els artistes per substituir-los per trajectes amb tren. Malgrat tot, Deventer assegura que cal una acció conjunta de tots els festivals, conjuntament amb el món polític i la resta de la societat: "actuar sols no serveix de res", ha conclòs la secretària general.

Per primer cop a Catalunya

Aquesta és la primera vegada que la cimera de festivals se celebra a Catalunya i ho fa durant quatre dies, fins aquest dijous. Girona i Peralada són els escenaris escollits i aquesta edició ha batut tots els rècords d'assistència amb 227 delegats de més de 30 països diferents. El programa inclou, entre d'altres, diferents trobades, converses i sessions de networking.

Entre les representats, hi ha grans festivals europeus com el Festival Internacional d'Edimburg, l'Schleswig-Holstein Musik Festival, el Festival van Vlaanderen, el BOZAR, el Gdańsk Shakespeare Festival, la Music Biennale Zagreb, el Varna Summer International Music Festival o el Festival della Valle d'Itria.

L'Associació Europea de Festivals (EFA), nascuda el 1952, aplega sota el seu paraigües organitzadors de certàmens d'arreu del món. L'objectiu és intercanviar impressions, treballar i col•laborar entre ells més enllà de les fronteres. Des del 2017, l'EFA celebra anualment l'Arts Festivals Summit, un punt de trobada per debatre sobre el futur del sector i teixir aliances. Exceptuant el parèntesi de la pandèmia l'any 2020, el fòrum de debat s'ha celebrat a llocs com Lisboa, Armènia, Irlanda, Ljubljana.