Lídia Noguer i Sant Pere de Rodes, reinterpretats pels alumnes de Cadaqués

Els treballs sorgits dins aquest projecte impulsat per l’institut escola Caritat Serinyana Cap de Creus s’exposen a la Societat l’Amistat

Alguns alumnes de Cadaqués visitant l’exposició. | ESCOLA CADAQUÉS

Alguns alumnes de Cadaqués visitant l’exposició. | ESCOLA CADAQUÉS / CRISTINA VILÀ BARTIS. CADAQUÉS

Cristina Vilà Bartis

Cristina Vilà Bartis

La Societat l’Amistat de Cadaqués acull aquests dies, i fins al 29 d’abril, una exposició singular. Es tracta del resultat d’un intens projecte interdisciplinari, que s’ha allargat més d’un trimestre, dut a terme pels alumnes de l’institut escola Caritat Serinyana Cap de Creus i que ha tingut dos punts d’interès. El primer, entorn de la figura mítica de la Lídia de Cadaqués, personatge que pocs coneixien, i, el segon, del monestir de Sant Pere de Rodes, coincidint amb la celebració del mil·lenari de l’església.

L’objectiu del projecte era «aconseguir un coneixement històric, geogràfic i cultural de l’entorn treballant Sant Pere i la Lídia i apropar els alumnes al patrimoni i la història més propera d’una manera més artística», explica la professora de visual i plàstica i coordinadora del projecte, Sònia Palomar, qui ha volgut destacar «l’entusiasme» amb el qual han treballat els infants. En aquest sentit, per desenvolupar la part de Lídia Noguer, va caldre la complicitat de l’historiador de l’art Enric Tubert qui, l’any passat, va animar trenta-vuit artistes gironins a reinterpretar una imatge de Lídia Noguer coincidint amb els setanta-cinc anys de la seva mort. Els resultats, aleshores, es van exhibir en una exposició a Agullana, on reposa Noguer, que, més tard, va viatjar a Cadaqués. Així va ser que tot l’alumnat de primària i el de 1r i 2n d’ESO, uns cent cinquanta infants, partint d’uns tallers oferts pel mateix Tubert, van realitzar una personal reinterpretació del mite, algunes de les quals sorprenents que estableixen connexions amb el món actual. «Molts nens no sabien qui era ella, pensaven que era figura mítica, una escultura del carrer», diu Palomar. A partir d’ella, han introduït altres personatges com Lorca i Eugeni d’Ors.

L’altre vessant és el vinculat al monestir de Sant Pere de Rodes. Amb col·laboració amb el servei educatiu del monument i l’Agència Catalana del Patrimoni, els alumnes d’entre 6è de primària i 2n d’ESO van visitar-lo i, com diu Palomar, van «cercar testimonis que expliquessin anècdotes vivencials al voltant d’aquest». Això va ser complicat al poble, «perquè hi ha molt poc contacte entre Cadaqués i Sant Pere». Tot i això, els estudiants van aconseguir tres testimonis i van escriure, enregistrar i editar les entrevistes. Per fer-ho, van dividir-se per grups barrejant primària i secundària, cosa que «els va agradar molt» com també «treballar el format audiovisual i el periodístic; això els ha obert a uns coneixements que normalment no tenen a l’escola». Aquest audiovisual, que es pot visualitzar a l’exposició, es complementa amb obres on han treballat la història, la geografia, les llegendes sobre Sant Pere des d’un punt de vista artístic.

Sònia Palomar està convençuda que aquest projecte és un «bon assaig d’allò que volem desenvolupar a escala audiovisual». També destaca que, com que és interdisciplinari, afecta moltes àrees del coneixement: història, art, llengües. «Barrejar totes les assignatures i els alumnes ha estat molt positiu i, sobretot, perquè ha estat un projecte fet amb la comunitat de Cadaqués i que ara s’exposa públicament i pren un sentit fora de l’escola», confirma Palomar.