Revolució en la imatge

La intel·ligència artificial noqueja el món de la fotografia

Professors de fotografia, teòrics i artistes com Franc Aleu i Joan Fontcuberta reflexionen sobre el canvi de règim visual

Papa artificial

Papa artificial

Marta Cervera

Recents imatges com les del papa Francesc amb un anorac blanc de plomes o la de Donald Trump violentament detingut per un grup de policies han disparat les alarmes sobre la intel·ligència artificial (IA), capaç de produir increïbles imatges hiperrealistes. L’algoritme i la seva aplicació al món de la imatge genera multitud de preguntes. Per ara una sèrie d’errors recurrents –especialment en el detall de les mans i la seva posició– ajuda a identificar les fotos creades artificialment de les captades in situ per una càmera. ¿Què passarà el dia que la tecnologia es perfeccioni i no aconseguim distingir entre imatges veritables i falses? No només és un repte per a la societat i la democràcia, també per als artistes que viuen del disseny, la fotografia, el vídeo, el cine i els efectes especials. ¿Arribaran també a ser substituïts per la tecnologia?

David Holz, CEO de Midjourney, ja ha anunciat canvis després de les polèmiques per les fotos de Trump i el Papa. A partir d’ara, el bot que facilitava la creació d’imatges deixarà de ser gratuït i s’ha implementat una subscripció mensual que va dels 10 als 60 dòlars.

Estil Edward Hopper o Leibovitz

Els generadors d’imatges no han deixat d’evolucionar i amb instruments com DALL-E 2, Midjourney i Stable Diffusion qualssevol pot obtenir en qüestió de segons una imatge somiada. N’hi ha prou d’indicar el que s’està buscant amb paraules ‘et voilà’: apareix en menys d’un segon. Es pot precisar fins i tot amb quin tipus de lent volem l’enfocament, el pla que busquem, el model, el fons, el tipus de càmera, rodet i estil fotogràfic. Es pot escollir entre 1.000 entrades amb noms d’artistes de tots els temps i estils, des d’Edward Hopper a William Eggleston o Annie Leibovitz.

Aquest tipus de tecnologia està generant molta por, especialment per als que treballen per a bancs d’imatge. «Hi ha una disrupció molt bèstia en el mercat», assenyala el fotògraf Ferran Izquierdo. Hi ha un canvi de paradigma i cal adaptar-se als nous temps. Izquierdo és cap d’estudis a l’escola de Moda, Disseny Gràfic i Fotografia Idep, on aquest any han començat a impartir classes d’IA, als seus alumnes. «Els generadors d’imatge són una eina més en el procés creatiu», indica. «Com més sàpigues de fotografia i fonaments estètics millor podràs utilitzar les noves tecnologies. Però és món viu. Potser d’aquí tres mesos tot ha evolucionat».

‘Softwares’ enfocats al porno, el manga i les cares d’actrius

Franc Aleu, col·laborador de La Fura, està enganxadíssim a la IA. Va ser dels primers a utilitzar Midjourney i ara experimenta amb ‘softwares’ lliures sorgits després de l’alliberament de Stable Difusion. «S’ha obert la veda perquè genera models molt diferents d’imatges. N’hi ha d’enfocats al porno, al ‘deepfake’, al manga, a un tipus de pintura, a les cares d’actrius... n’hi ha milers». Aleu és descendent d’una saga de fotògrafs i confessa que li encanta sentir-se part d’aquest nou món que, igual que passa amb les xarxes socials, ja coneix la censura. «A Midjourney si escrius al prompt: ‘pecat de la gola’ o ‘teta’ no et surt gens. ‘Pecat’, ‘gola’ i ‘teta’ estan censurats. Però si poses ‘nen explotant amb granades’ no hi ha cap problema».

«Tota la meva vida he dit que les imatges sempre són il·lusòries, que la fotografia és una interpretació de la realitat i no un reflex. Ara amb l’aparició de la IA és palmari», assenyala Joan Fontcuberta

Més de 2 milions d’imatges al dia

Aquest any s’han generat més imatges per ordinador que totes les que s’han fet al llarg de la humanitat. Segons ‘The New York Times’, a l’octubre DALL-E 2, el generador d’imatges que OpenAI ha llançat aquesta primavera, ja tenia més d’1,5 milions d’usuaris que creen més de 2 milions d’imatges cada dia, segons l’empresa. Midjourney, un altre popular generador d’imatges d’IA, té més de 3 milions d’usuaris al seu servidor oficial de Discord. Google i Meta també han creat els seus propis generadors d’imatges, però no els han llançat al públic.

Conviure amb el dubte

«Tota la meva vida he dit que les imatges sempre són il·lusòries, que la fotografia és una interpretació de la realitat i no un reflex. Ara amb l’aparició de la IA és palmari», assenyala Joan Fontcuberta, referent de la fotografia espanyola. La versemblança de les imatges trucades del Papa i Trump són una mostra del que ve, una societat que «haurà de conviure amb el dubte mentre no hi hagi maneres de trobar certeses». Estem davant un canvi d’era, descobrint un nou món. «El canvi de règim visual és tan important com quan va aparèixer la fotografia. Llavors mai s’havien vist imatges que no fossin fetes a mà. Empresonar en un daguerreotip un gest era una cosa que no es podia entendre però era fascinant. Ara passa igual, encara no entenem què fa la intel·ligència artificial però ho apreciem perquè el resultat és desconcertant i meravellós. Estem fent els primers passos, encara no dominem el mitjà». Per a Fontcuberta, el més interessant de la IA és explorar el que la fotografia tradicional no té: «L’espai latent produït pels accidents de la tecnologia, les imperfeccions que genera».

«Això enganxa. M’he arribat a obsessionar»

El mateix opina Ariadna Arnés, que després de 30 anys dedicada a la fotografia està descobrint un món nou amb les eines de la IA. Fa dos mesos va començar a treballar amb IA i dues de les seves creacions van ser triades per a exposicions en dues galeries novaiorqueses, organitzades per Obscura i Joyn. «No les he venut encara. El món de l’NFT és molt endogàmic. Els col·leccionistes van a noms que ja estan posicionats, busquen la rendibilitat més que descobrir potencial», explica. Arnés admet que se sent com quan va començar com a fotògrafa. «Això enganxa. M’he arribat a obsessionar, és que és al·lucinant plasmar tot el que surt del meu cap sense sortir de casa. N’hi ha prou amb l’ordinador». Per ella no té sentit replicar la fotografia convencional però sí les possibilitats de «jugar amb el surrealisme, amb coses estranyes com persones amb quatre cames, fruit de l’error del sistema».

Cares estranyes i massa perfectes

¿Pot la IA arribar a substituir el fotògraf? Per ara sembla difícil perquè en la majoria dels casos és fàcil identificar les imatges generades amb IA. D’una banda els patrons de bellesa que utilitza són irreals: hi ha una cosa estranya, massa perfecta en les cares que reprodueix. Per l’altra, n’hi ha prou de fixar-se en detalls com les mans o les dents de les models. Però la tecnologia avança molt ràpid, cada dia sorgeixen coses noves. La fotografia de bodegó, il·lustrativa o per a bancs d’imatges com Photostock desapareixerà aviat amb l’adveniment d’aquest món virtual. «Detectar l’engany entre la realitat i les imatges generades artificialment serà cada cop més difícil. Fins i tot a mi, que soc fotògrafa, em costa veure la diferència de vegades», admet Arnés. I Aleu recorda que si el llibre electrònic no ha acabat amb el físic, la fotografia tradicional continuarà existint, adaptant-se als nous temps perquè no hi ha marxa enrere. «Ara pots fer campanyes de moda o trobar qualsevol imatge des de l’ordinador. Molts oficis se n’aniran en orris. Fa por. Si fos jove no sabria què fer».