Aprofundeixen en el context social i familiar de Bosch de la Trinxeria

La Diputació de Girona acaba de reeditar, dins la seva col·lecció Josep Pla, i en una versió actualitzada, el llibre de miscel·lània Pla i muntanya (1888) del jonquerenc Carles Bosch de la Trinxeria (1831-1897). El volum, del que ha tingut cura l’especialista Agnès Prats, inclou un complet estudi introductori del doctor en Història i investigador Lluís Serrano, qui aporta dades contrastades sobre la vida i l’obra del personatge, i uns mots de presentació del filòleg Pep Vila, qui el 1997 ja va publicar un estudi sobre l’obra folklòrica de Bosch de la Trinxeria i l’any passat va editar, juntament amb Joaquim Vilar, Carles Bosch de la Trinxeria. Antologia explicada (Farell).

El llibre és, com apunta Serrano, «una travessa, un viatge pel món de l’autor, per una geografia humana i pirinenca de costums i formes de viure». El lector hi trobarà, doncs, esqueixos d’històries d’amor, sortides de cacera i de pesca amb sorpreses inesperades, músiques amb aires nous i vells, aplecs, festes diverses, àpats frugals, viatges en tren i altres peripècies. Seguint les petjades de Records d’un excursionista (1887), segurament el llibre més conegut de l’autor, es tracta de narracions basades en experiències personals.

Quelcom que s’aporta en aquesta edició és informació nova sobre el context social i familiar de l’autor. Com comenta Pep Vila, Bosch de la Trinxeria «va ser un escriptor bilingüe, de frontera, cosmopolita, que havia estudiat i s’havia format a França. Coneixia també el grec, el llatí, l’anglès i el castellà. Tocava música i pintava». Vila també admet que el jonquerenc «es podria considerar un ecologista avant la lettre, una persona sensible a la crida de la naturalesa».

Lluís Serrano, en el seu estudi, reconeix que, en els darrers anys, ha ressorgit l’interès per la figura de Bosch de la Trinxeria, les seves narracions costumistes i els seus escrits en forma de publicacions diverses. En el cas de Pla i muntanya, aquestes «narracions de temes rurals mostren un gran interès per la realitat i s’allunyen del folklorisme vulgar». Es dona la circumstància que aquest títol no s’havia reeditat mai. Serrano la defensa, ja que ajuda a anar «més enllà dels tòpics» i permet «entendre i definir millor» l’autor. Els seus textos, diu, «són útils i complementaris per al diàleg entre disciplines i per a la reflexió històrica».