La Hispano-Suiza, una marca que va fer guanyar una guerra mundial

El volum inclou unes quatre-centes fotografies procedents de trenta-quatre arxius i centres

Un dels tallers on es feien parts d’aquells vehicles emblemàtics i únics. | BAPP-AHS

Un dels tallers on es feien parts d’aquells vehicles emblemàtics i únics. | BAPP-AHS / CRISTINA VILÀ BARTIS. PERALADA

Cristina Vilà Bartis

Cristina Vilà Bartis

«Els motors de la Hispano-Suiza van revolucionar el món de l’automòbil, però també el de l’aviació i la marina. De fet, la seva contribució va permetre als aliats guanyar la primera gran guerra». Això va ser possible gràcies a les innovacions introduïdes als motors dels avions per l’enginyer de la Hispano i director tècnic, el pioner Marc Birkigt. Innovacions que, posteriorment, estendria als motors dels automòbils i que altres grans marques també utilitzarien i que, encara avui, s’apliquen. Ho explica detalladament la historiadora de l’art i arxivera del castell de Peralada, Inés Padrosa, al volum que acaba de completar, àmpliament documentat i amb quasi quatre-centes fotografies, on repassa l’evolució de l’empresa des de l’any de la seva fundació, el 1904, i com va contribuir a la modernització de la societat gràcies a la capacitat d’innovació. L’exemple darrer i més proper, els models Carmen i Carmen Boulogne.

Fàbrica de La Hispano-Suiza a la Sagrera. | BAPP-AHS

Fàbrica de La Hispano-Suiza a la Sagrera. | BAPP-AHS / CRISTINA VILÀ BARTIS. PERALADA

Inés Padrosa explica que aquesta nova aventura editorial va néixer arran d’un encàrrec de Miguel Suquer Mateu, actual president d’Hispano-Suiza i besnet del fundador, Damián Mateu, amb l’objectiu de fer «el llibre de protocol de la casa». La investigadora tenia a favor la possibilitat de consultar tot l’arxiu d’Hispano Suiza que es conserva a Peralada des de fa dotze anys, i que ella reivindica perquè «encara és força desconegut». Malgrat aquest punt de partida avantatjós, Padrosa no amaga que l’encàrrec ha estat «un repte». Aquell interès personal de fer un llibre «molt diferent» dels ja existents, que fos «entretingut, entenedor» i no incidís massa «en temes tècnics», és a dir, que s’allunyés de l’enumeració de les tipologies de motors o les seves variants, ho ha aconseguit amb escreix.

Copa Tibidabo amb participació dels vehicles Hispano-Suiza. | AFCEC

Copa Tibidabo amb participació dels vehicles Hispano-Suiza. | AFCEC / CRISTINA VILÀ BARTIS. PERALADA

Un dels principals fils conductors del llibre, dividit en vuit capítols, i que aconsegueix atraure totes les mirades, és la part gràfica, fotografies de gran qualitat, i bellament reproduïdes, procedents no només de l’arxiu de la casa, sinó d’altres trenta-tres centres, tant públics com privats. Inés Padrosa confessa que moltes d’aquestes imatges s’han extret dels clixés originals. L’autora, a més, ha tingut molt en compte el vessant artístic. Fins i tot, és capaç d’establir, salvant les distàncies, «similituds amb el món del llibre», vessant del qual és una especialista: «El llibre té una enquadernació, uns continguts i uns autors, mentre que el cotxe disposa d’una carrosseria, uns motors i uns creadors que són els enginyers i carrossers». A aquests darrers, Padrosa els dedica, per primera vegada, un extens capítol. Té tot el sentit, ja que els carrossers eren els responsables de la imatge final i personalitzada d’uns vehicles que aviat van figurar entre els més ràpids, elegants i prestigiosos de l’època. Si la Hispano fabricava el motor i el xassís i altres elements en diferents fàbriques del país, els carrossers creaven les carrosseries tenint en compte els desitjos del client i els dissenys elaborats. «Hi havia carrossers a Catalunya, a Madrid, però també als afores de París, una zona industrial on es va establir la Hispano al cap de poc de fundar-se», comenta Padrosa tot afegint que «els millors carrossers van voler carrossar cotxes i xassís de la marca». En aquest capítol, a més, l’autora rescata les xapes dels carrossers, un element molt difícil de localitzar i que ha estat possible gràcies al fons que preserva la col·lecció d’automòbils Salvador Claret, a Sils.

Aquesta figura femenina restarà sempre lligada a la marca.

Aquesta figura femenina restarà sempre lligada a la marca. / CRISTINA VILÀ BARTIS. PERALADA

Les viatgeres

En el capítol dedicat als automòbils, Padrosa inclou també els òmnibus, vehicles industrials i, finalment, les viatgeres, que és com es coneixia als cotxes de línia. En aquest punt, l’autora reconeix que «Damián Mateu va ser un geni de les finances» perquè, a part d’apostar pel potencial de la indústria de l’automòbil, «va veure la necessitat de la gent de desplaçar-se». Així va establir acords econòmics per introduir aquestes viatgeres, amb el nom de la marca, i substituir els carruatges tirats per animals. Encara avui es troben petjades arreu de l’Estat en el transport col·lectiu. «Va ser un precursor impulsant la comunicació», assegura Padrosa.

El llibre, que també repassa la creació de motors d’embarcacions i d’avions així com les competicions automobilístiques i la presència en els grans Salons, no només és un viatge fantàstic al passat de la Hispano-Suiza, sinó que connecta el lector amb el present. Així, l’any 2019, va néixer el model Carmen, en memòria de Carmen Mateu, i el 2021, el Carmen Boulogne. Es tracta de cotxes elèctrics i esportius. «Continuen sent vehicles fets a mida i amb tots els detalls personalitzats», descriu Padrosa qui, després de fer aquest viatge intens al llarg dels dos darrers anys per la història de la marca, en destaca la rellevància de l’empresa. «No sé si es pot arribar a valorar la importància que va tenir, que va ser transcendental en molts moments, que va donar feina a molta gent i va ajudar a progressar en tots els sentits».