Castelló d'Empúries

La Generalitat demana que les restes romanes de Castelló siguin visitables aviat

La rellevant troballa de les estructures del segle II aC poden accelerar el projecte liderat per l’Institut d’Estudis Empordanesos

L’equip científic amb l’alcalde de Castelló i la subdirectora general de Patrimoni arqueològic.

L’equip científic amb l’alcalde de Castelló i la subdirectora general de Patrimoni arqueològic. / Santi Coll

Santi Coll

Santi Coll

La descoberta de l’origen romà de tres galeries soterrades sota el convent de Sant Agustí de Castelló d’Empúries ha capgirat la història coneguda de la vila i de l’etapa de la romanització d’aquesta part de la Mediterrània. Les restes, en molt bon estat de conservació, han estat datades de manera inequívoca pels volts del segle II aC i formen part del pla d’excavacions que porta a terme l’Institut d’Estudis Empordanesos per encàrrec de l’Ajuntament.

La presentació de la troballa, que va tenir lloc dimarts de la setmana passada, va aixecar molta expectació. En un acte celebrat a la sala gran del temple, la subdirectora general de Patrimoni Arquitectònica, Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura de la Generalitat, va destacar que aquestes restes «obren un nou horitzó de coneixement de tot el procés de conquesta i romanització del litoral mediterrani de la península Ibèrica. Ens aporta una nova informació que hauran d’estudiar tots els equips de recerca que treballen aquest moment històric», posant èmfasi en el fet que «la rellevància d’aquesta troballa no és només local, sinó que ho és en el marc de la història de Catalunya».

Per aquest motiu, Marina Miquel va oferir «el compromís del Departament de Cultura en els anys vinents per a seguir la recerca» i va demanar directament a l’Ajuntament «que insisteixi en la troballa d’ara, no només en la seva recerca, sinó també en la seva adequació per a la visita pública i la seva conservació. Ens tindreu al vostre costat en l’àmbit del finançament», va concloure.

«Som conscients que és una troballa extraordinària. Per tant, haurem de seguir en aquest projecte quadriennal que està molt ben planificat, però, per l’altra banda, haurem de fer una reunificació d’estudi d’aquesta zona per investigar més. Haurem de treballar en dues velocitats i veure com encarem un estudi més profund del que hem trobat aquí», va dir l’alcalde.

La recerca és dirigida per l’arqueòloga figuerenca i presidenta de l’IEE, Anna Maria Puig, la qual va agrair el suport de totes les administracions «per continuar fent treballs de recerca que ens ajuden a anar descobrint el nostre passat». Marina Miquel va destacar el paper de l’Institut «perquè a Catalunya no hi ha gaires equips com aquest que es formulin des del territori amb el suport d’un ajuntament».

Cessió d’ús durant quaranta anys

El convent de Sant Agustí i les construccions annexes eren propietat dels Fages de Climent fins que van ser venudes a altres famílies castellonines. Una part la va adquirir la família Oliva. L’any 2017, l’Ajuntament de Castelló va signar un conveni d’ús del convent durant quaranta anys. En aquest mandat, ha dut a terme diferents obres de condicionament per a poder utilitzar l’espai. L’advocat Quim Oliva, propietari d’aquesta finca, va ser present a la presentació de la troballa. «Ha estat una agradable sorpresa per a tots nosaltres», assegura.