«Cada dia em pregunto si tinc la vida que vull i la resposta és sí»

Lia Jensen ha crescut lligada a la música. Toca el violí i la trompeta i fa de discjòquei. Combina les seves actuacions amb aquests instruments, oferint un xou versàtil i únic. Es defineix com una persona flexible perquè no s’encasella en cap gènere musical i tria les cançons segons l’ambient que troba allà on va.

Com va començar en el món de la música?

El meu pare, el meu oncle i cosins són músics. I el meu germà i jo hem crescut amb això. A més, quan tenia tres anys, al Centre Escolar Empordà dins l’horari de classe de parvulari a uns quants alumnes un professor ens ensenyava a tocar el violí. Jo no vaig triar aquest instrument. Sempre dic que va ser com si caigués del cel i ho vaig aprofitar. De fet, el que jo volia tocar era la trompeta però, no ho vaig verbalitzar mai.

Per què la trompeta?

Des de molt petita l’orquestra Cimarrón venia a Roses a tocar i la meva mare em portava a l’envelat. I veure com el trompetista, Toni Espinós, tocava em cridava molt l’atenció d’aquí que la música llatina m’agrada molt sobretot per la part dels vents. El 2018 en Joan Bram va venir a casa i parlant amb ell em va dir que tenia una trompeta que no feia servir i que si l’arreglava me la regalava i li vaig dir que sí. Soc manetes i autodidacta i la vaig posar a punt i en un dia vaig treure una cançó, no sé com (riu). Hi tinc facilitat, però des del meu punt de vista tocar-la és una forma de vida. S’ha de tenir molta resistència i bona condició física. Per l’estil de vida que porto i per tot el que faig no li puc dedicar tot el temps que voldria.

Com ha après a tocar?

Jo el que tinc és oïda, no he estudiat com es fa al conservatori. Si em poses una partitura davant trigo molt a interpretar-la. Sé detectar les notes, però em perdo amb els tempos. El que faig és escoltar una cançó, la interioritzo i la interpreto. És un procés semblant a quan escoltes una cançó i no et saps la lletra de memòria però la taral·lareges. Quan faig casaments i em demanen que toqui una cançó concreta necessito que me la passin amb temps per veure si és viable fer-ho. Si veig que ha de quedar malament busquem una alternativa. És el que té tocar d’oïda que no és tan fàcil, però si em poses una harmonia sé improvisar.

Com fusiona això com a discjòquei?

A la gent els xoca molt perquè veuen el violí com un instrument clàssic. Un dia amb 19 anys parlava per telèfon amb un amic que punxava a la discoteca Sauvage, que ja no es diu així, i amb una base vaig improvisar a sobre amb el violí. Primer es va pensar que m’havia descarregat la música, però li vaig dir que no, que havia estat jo amb el violí, en directe. Em va demanar que anés amb ell a la discoteca a tocar el violí mentre ell punxava, em feia por, però vaig dir que sí. A partir de llavors no he parat.

Es dedica només a la música?

He estat dotze anys amb dues feines, una més convencional i l’altre com a dj, fins que la part musical ha tingut tanta demanda que he deixat una feina per quedar-me imperativament amb la música. No m’he posat l’objectiu concret de dedicar-me a la música i no he patit la frustració de voler viure d’això i no poder. He surfejat amb el que la vida m’ha anat oferint. Ara estic molt contenta perquè em dedico al meu projecte.

Les xarxes socials l’ajuden?

M’ajuden molt i cada cop crec que les porto millor i un cop més sense tenir-ne ni idea. Soc autònoma i a vegades és pesat perquè un 20% de la meva vida és desenvolupar la feina. L’altre 80% és gestió comercial, reunions, trucades, material, manteniment, entre altres. Voldries invertir més temps a millorar el teu producte, però el dia té 24 hores.

Com gestiona els horaris?

Molta gent em pregunta com m’ho faig per aguantar. Jo sempre dic que el cafè és el motor de la meva vida (riu). Sobretot és respectar l’alimentació i el descans, quan faig moltes actuacions dormo quan puc i deixo de fer coses per dormir. Com jo dic a vegades tinc set de viure, vull anar a la platja o amb els meus amics, però vaig a descansar perquè necessito estar bé pel bolo de després. Per mi el benestar emocional és molt important per la meva feina. Per fer una sessió necessito estar bé per transmetre-ho i que el feedback sigui bo amb el públic.

Produeix peces?

Actualment, tinc molta feina, però tinc més espais de temps, perquè ara ja només tinc una feina. Vull omplir-los amb coses productives, pel meu benestar faig esport i socialitzo. I vull potenciar la part de la producció, tinc les eines, però necessito els coneixements.